Diferència entre les revisions de "X"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
'''X''' (mayúscula), '''x''' (minúscula), és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a '''equis'''.  
+
'''X''', '''x''' en minúscula, és la vigèsima quarta [[lletra]] de l'[[alfabet valencià]]. El seu nom en és '''eix''' o '''xe''', pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a '''equis'''.  
  
 
== Història ==
 
== Història ==
La lletra ''X'' formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'[[alfabet etrusc]] i de l'[[alfabet grec]] ([[khi]]). El seu so en [[llatí]] era /ks/. Els [[Antiga Roma|romans]] usaven X per a representar el número [[dèu|10]].
+
La lletra eix formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'[[alfabet etrusc]] i de l'[[alfabet grec]] ([[khi]]). El seu so en [[llatí]] era /ks/. Els [[Antiga Roma|romans]] usaven X per a representar el número [[dèu|10]].
  
 
== Fonètica ==
 
== Fonètica ==
En [[valencià]] la lletra ''x'' pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so [ks] com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor ''palatal fricatiu'' [ʃ], com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se [gz] com en la paraula "examen".
+
En [[valencià]] la lletra eix pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so [ks] com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor ''palatal fricatiu'' [ʃ], com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se [gz] com en la paraula "examen".
  
 
== Ortografia ==
 
== Ortografia ==

Revisió de 09:14 18 jul 2018

X, x en minúscula, és la vigèsima quarta lletra de l'alfabet valencià. El seu nom en és eix o xe, pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a equis.

Història

La lletra eix formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'alfabet etrusc i de l'alfabet grec (khi). El seu so en llatí era /ks/. Els romans usaven X per a representar el número 10.

Fonètica

En valencià la lletra eix pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so [ks] com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor palatal fricatiu [ʃ], com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se [gz] com en la paraula "examen".

Ortografia

S'escriu eix

  • En sò de [ʃ] (eixida):
  1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar.
  2. Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
  3. En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
  4. En final de paraula: exigix, ix.
  • En sò de [ks] (text):
  1. Entre vocals: reflexió, axial.
  2. En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix.
  • En sò de [gz] (exacte)
  1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris.

Nom de la Lletra

La lletra x en valencià pot tindre tres noms: eix, xe i equis. Quan nos referim a la lletra, s'ha de dir eix o xe; el nom equis a soles s'usa quan representa una incògnita en matemàtiques, pero mai per al nom de la lletra. Antigament se denominava ecs o xeix.

Lletres i símbols similars

Vore també