Diferència entre les revisions de "L"
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''el''' és la duodècima lletra de l'alfabet valencià i novena de les consonants. El seu nom és '''el''', pero per castellanisme també se la...») |
m (→Fonètica) |
||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
En valencià representa un so en resonància velar mija, entre la el catalana i la castellana. | En valencià representa un so en resonància velar mija, entre la el catalana i la castellana. | ||
| − | Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[ell]] que representa el so [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim so si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este so arcaic) | + | Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el [[dígraf]] [[Ll|ell]] que representa el so [[lateral aproximant palatal sonora|lateral aproximant palatal sonor]]. Antigament també es podia representar est últim so si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada ''el geminada'' en català, idioma a on encara es conserva este so arcaic) |
| − | |||
== Significats de la lletra L == | == Significats de la lletra L == | ||
Revisió de 13:25 15 jul 2018
La el és la duodècima lletra de l'alfabet valencià i novena de les consonants. El seu nom és el, pero per castellanisme també se la coneix en valencià com a ele.
Història
La lletra el deriva del semític i fon adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seues equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.
El seu orige gràfic el trobem en l'alfabet fenici, a on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
| Jeroglífic egipci (`wt) | Proto-semítica (L) | Fenícia (L) | Etrusca (L) | Grega (lambda) |
|---|---|---|---|---|
| <hiero>S39</hiero> | 
|
|
|
|
Fonètica
En valencià representa un so en resonància velar mija, entre la el catalana i la castellana.
Quan n'hi ha dos de seguides llavors representen el dígraf ell que representa el so lateral aproximant palatal sonor. Antigament també es podia representar est últim so si anava sola a començament de paraula. Antigament dos els juntes també podien representar una el llarga, com en italià, en les edicions modernes de texts antics se sol colocar un guió o punt alt per a distinguir-les del dígraf ell (la nomenada el geminada en català, idioma a on encara es conserva este so arcaic)
Significats de la lletra L
- Bioquímica: en mayúscula símbol de la leucina.
- Física: en mayúscula símbol del número leptònic
- Matemàtiques: en els números romans té el valor de 50. Sol indicar la llongitut
- Unitats: en minúscula és el símbol del litro, unitat de volum.
- Vehículs: Si és de color blanc sobre fondo vert indica que un conductor és novell; sobre fondo blau indica vehícul en pràctiques a través d'una escola; en fondo roig, en pràctiques en un vehícul privat. En les matrícules, indica procedència de Luxemburc i, abans, de Lleida
- Al textil indica talla gran
- És el nom d'un llenguage de programació
Lletres similars i símbols relacionats
- LL, dígraf usat en valencià i atres llengües
- L·L, el geminada, usada en català.
- Ĺ, el en accent agut, usada en l'eslovac.
- Ł, el barrada usada en polac.
- Ļ, el en ogonek, usada en letó
- Ľ, el en anticircumflex, usada en eslovac.
- Ḷ, el en punt inferior, usada en asturià.
- Л, el de l'alfabet cirílic.
- ל, lletra làmet de l'alfabet hebreu.
- Λ, lletra lambda de l'alfabet grec.
- £, símbol de la lliura esterlina.
- ₤, símbol de la lira italiana, usat abans de l'euro.