Diferència entre les revisions de "Diftonc"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| − | Un '''diftonc''' és una cadena sonora que consistix en l'articulació de dos vocals, una a continuació de l'atra,sense interrupció i produint-se una transició suau en les [[freqüència]]s sonores que caracterisen els timbres de cadascuna de les dos vocals. Fonològicament dos vocals articulades d'eixa manera formen part de la mateixa [[sílaba]]. | + | Un '''diftonc''' és una cadena sonora que consistix en l'articulació de dos vocals, una a continuació de l'atra,sense interrupció i produint-se una transició suau en les [[freqüència|freqüencie]]s sonores que caracterisen els timbres de cadascuna de les dos vocals. Fonològicament dos vocals articulades d'eixa manera formen part de la mateixa [[sílaba]]. |
En un diftonc els [[formant]]s acústics tenen una transició suau des d'un punt de l'àrea vocàlica a un atre, lo que els dona la seua naturalea de diftoncs. Açò correspon a una articulació en que la llengua es mou entre distints punts durant l'emissió del diftonc. Els dos punts extrems de l'articulació són percebuts com les dos vocals que formen el diftonc. En el [[#espectrograma]] d'un hiat no s'observa la zona de transició, raó per la que fonèticament són diferents. | En un diftonc els [[formant]]s acústics tenen una transició suau des d'un punt de l'àrea vocàlica a un atre, lo que els dona la seua naturalea de diftoncs. Açò correspon a una articulació en que la llengua es mou entre distints punts durant l'emissió del diftonc. Els dos punts extrems de l'articulació són percebuts com les dos vocals que formen el diftonc. En el [[#espectrograma]] d'un hiat no s'observa la zona de transició, raó per la que fonèticament són diferents. | ||
Revisió de 22:24 30 març 2017
 |
No s'ha inclòs la data. Instruccions de la plantilla. |
Un diftonc és una cadena sonora que consistix en l'articulació de dos vocals, una a continuació de l'atra,sense interrupció i produint-se una transició suau en les freqüencies sonores que caracterisen els timbres de cadascuna de les dos vocals. Fonològicament dos vocals articulades d'eixa manera formen part de la mateixa sílaba.
En un diftonc els formants acústics tenen una transició suau des d'un punt de l'àrea vocàlica a un atre, lo que els dona la seua naturalea de diftoncs. Açò correspon a una articulació en que la llengua es mou entre distints punts durant l'emissió del diftonc. Els dos punts extrems de l'articulació són percebuts com les dos vocals que formen el diftonc. En el #espectrograma d'un hiat no s'observa la zona de transició, raó per la que fonèticament són diferents.
Si be la major part de les llengües del món tenen en el seu repertori diftoncs fonètics, existixen algunes llengües que carixen per complet de diftoncs. La calitat de les vocals que poden formar diftonc varia d'una llengua a una atra.
Un hiat és en certa manera lo opost a un diftonc, ya que és un contacte de dos vocoides (sons de tipo vocàlic) que no formen sílaba; és dir, és la pronunciació separada de dos vocals, en que cada vocal pertany a una sílaba distinta.