− | El '''primer bieni de la Segona República Espanyola''' constituïx la primera etapa de la [[Segona República Espanyola]], delimitada entre la seua [[proclamació de la Segona República Espanyola|proclamació]] el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les [[eleccions generals d'Espanya de 1933|eleccions generals de novembre de 1933]], que varen donar pas al [[segon bieni de la Segona República Espanyola|segon bieni]]. | + | El '''primer bieni de la Segona República Espanyola''' constituïx la primera etapa de la [[Segona República Espanyola]], delimitada entre la seua [[proclamació de la Segona República Espanyola|proclamació]] el [[14 d'abril]] de [[1931]] i la celebració de les [[eleccions generals d'Espanya de 1933|eleccions generals de novembre de 1933]], que varen donar pas al [[segon bieni de la Segona República Espanyola|segon bieni]]. |
− | No obstant, hi ha historiadors que el terme «primer bieni», al que denominen també '''bieni social-azañista''', '''bieni reformiste''' o '''bieni transformador''', ho restringixen al periodo de govern de la coalició dels republicans d'esquerres en els [[PSOE|socialistes]] encapçalada per [[Manuel Azaña]], que es va iniciar el 15 de decembre de 1931 —data de la formació del [[Tercer Govern de la Segona República Espanyola| segon govern d'Azaña]], despuix de rebujar el [[Partit Republicà Radical]] la seua participació en el mateix per estar en desacort en la continuïtat dels socialistes— i que va terminar en setembre de 1933. Durant eixe temps, «l'hora de les esquerres», es varen profundisar i varen radicalisar les reformes iniciades durant el [[Govern Provisional de la Segona República Espanyola|periodo constituent]] (abril-decembre de 1931) en el propòsit de modernisar la realitat econòmica, social, política i cultural [[Espanya|espanyoles]]. | + | No obstant, hi ha historiadors que el terme «primer bieni», al que denominen també '''bieni social-azañista''', '''bieni reformiste''' o '''bieni transformador''', ho restringixen al periodo de govern de la coalició dels republicans d'esquerres en els [[PSOE|socialistes]] encapçalada per [[Manuel Azaña]], que es va iniciar el [[15 de decembre]] de 1931 —data de la formació del [[Tercer Govern de la Segona República Espanyola| segon govern d'Azaña]], despuix de rebujar el [[Partit Republicà Radical]] la seua participació en el mateix per estar en desacort en la continuïtat dels socialistes— i que va terminar en [[setembre]] de 1933. Durant eixe temps, «l'hora de les esquerres», es varen profundisar i varen radicalisar les reformes iniciades durant el [[Govern Provisional de la Segona República Espanyola|periodo constituent]] (abril-decembre de 1931) en el propòsit de modernisar la realitat econòmica, social, política i cultural [[Espanya|espanyoles]]. |
| També hi ha historiadors que situen l'inici del primer bieni, en sentit restringit, en octubre de 1931 quan Azaña passa ocupar la presidència del [[Govern Provisional de la Segona República Espanyola|Govern Provisional]] despuix de la dimissió de [[Niceto Alcalà-Zamora]], per estar en desacort en la redacció final que s'havia donat al [[qüestió religiosa en la Constitució de 1931|artícul 26 de la Constitució que tracta la qüestió religiosa]]. El primer bieni aixina delimitat coincidiria en la «etapa d'Azaña» o el «Govern Azaña». | | També hi ha historiadors que situen l'inici del primer bieni, en sentit restringit, en octubre de 1931 quan Azaña passa ocupar la presidència del [[Govern Provisional de la Segona República Espanyola|Govern Provisional]] despuix de la dimissió de [[Niceto Alcalà-Zamora]], per estar en desacort en la redacció final que s'havia donat al [[qüestió religiosa en la Constitució de 1931|artícul 26 de la Constitució que tracta la qüestió religiosa]]. El primer bieni aixina delimitat coincidiria en la «etapa d'Azaña» o el «Govern Azaña». |