Diferència entre les revisions de "Vicenta Mateu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Vicenta Mateu, mes coneguda en els ambits valencianistes com «Visantica Jurado, la dòna sense por» o «la lleona de Patraix», va naixer el 9 de febrer de 19...»)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
Vicenta Mateu, mes coneguda en els ambits valencianistes com «Visantica Jurado, la dòna sense por» o «la lleona de Patraix», va naixer el 9 de febrer de 1953, en el numero 29 del carrer Miser Rabassa, filla de Vicenta i Salvador, tingue dos germans: Salva i Enrique, assisti al colege Rodríguez Fornós i a l'institut de la Fuensanta. Començà a treballar com a aprenent en la peluqueria Paquita del carrer Santander. Va faltar el 15 de setembre de 2016 a les 18:00h. als 63 anys, despuix de passar una llarga malaltia de càncer. La missa - soterrat va tindre lloc en el Tanatori Municipal de Valencia el 16 de setembre, sent recordat pel dol i el sentit homenage dels centenars d'assistents que acompanyaren a la familia, destacant el so d'un violi entonant la canço de lluiota.
+
Vicenta Mateu, mes coneguda en els ambits valencianistes com «Visantica Jurado, la dòna sense por» o «la lleona de Patraix», va naixer el 9 de febrer de 1953, en el numero 29 del carrer Miser Rabassa.
 +
Filla de Vicenta i Salvador, va tindre dos germans: Salva i Enrique. Assisti al colege Rodríguez Fornós i va fer els estudis de secundaria a l'institut de la Fuensanta.  
 +
 
 +
Començà a treballar com a aprenent en la peluqueria Paquita del carrer Santander.  
 +
Faltà el 15 de setembre de 2016 a les 18:00h. als 63 anys, despuix de passar una llarga malaltia de càncer. La missa - soterrat va tindre lloc en el Tanatori Municipal de Valencia el 16 de setembre, sent recordat pel dol i el sentit homenage dels centenars d'assistents que acompanyaren a la familia, destacant el so d'un violi entonant la canço patriotica de lluita.
 +
 
  
−
El 24 de novembre de 1968 conegue a Juan Jurado García i el 15 de setembre de 1973 es casà en la Basilica dels Desamparats en ell. Un any mes tart tingueren un fill: Juan Enrique Jurado Mateu, el 19 de novembre de 1974.
 
  
 
== La lleona de Patraix ==
 
== La lleona de Patraix ==
  
−
Este matrimoni destacà per la seua lluita en defensa de les senyes d'identitat del poble valencià, en els anys de la Batalla de Valencia.
+
El 24 de novembre de 1968 va coneixer a Juan Jurado García i el 15 de setembre de 1973 es casà en la Basilica dels Desamparats en ell. Un any mes tart tingueren al seu unic fill: Juan Enrique Jurado Mateu, el 19 de novembre de 1974.
−
Vicenta Mateu o «Paquita la Rebentaplenaris» mai varen guanyar res i eren idealistes despreses que li la jugaven sense importar-los les conseqüències, sent una de les guerrilleres més audaces des del primer moment de la «Batalla de Valéncia». Ella i el seu marit varen entregar la seua vida sancera a la causa de la Real Senyera.
+
 
 +
Este matrimoni destacà per la seua lluita en defensa de les senyes d'identitat del poble valencià, especialment en els anys de la Batalla de Valencia.
 +
Vicenta Mateu al igual que «Paquita la Rebentaplenaris» mai varen guanyar res i eren idealistes despreses que li la jugaven sense importar-los les conseqüències, sent Vicenta una de les guerrilleres més audaces des del primer moment de la «Batalla de Valéncia». Ella i el seu marit varen entregar la seua vida sancera a la causa de la Real Senyera.
 
   
 
   
 
Els Jurado es reconeixen com una familia popular de cort socialista, pero el conflicte valencianista canvià el seu desti. Coneixer a Lo Rat Penat i al Grup d'Accio Valencianista (GAV), els va fer antepondre els seus ideals patriotics als socials. No reconeixien la bandera catalana que el President Albinyana penjà durant algunes semanes dels edificis municipals, i ya varen dedicar la seua vida sancera a la causa de la Senyera tricolor.
 
Els Jurado es reconeixen com una familia popular de cort socialista, pero el conflicte valencianista canvià el seu desti. Coneixer a Lo Rat Penat i al Grup d'Accio Valencianista (GAV), els va fer antepondre els seus ideals patriotics als socials. No reconeixien la bandera catalana que el President Albinyana penjà durant algunes semanes dels edificis municipals, i ya varen dedicar la seua vida sancera a la causa de la Senyera tricolor.
Llínea 12: Llínea 18:
 
== Batalla de Valencia ==
 
== Batalla de Valencia ==
  
−
Des de el primer moment de la Batalla de Valencia Visantica Jurado sigue una de les guerrilleres mes audaçes. No faltaba en protesta, manifestacio, sentada i tot tipo de protesta. "Me estrené con el ministro de Cultura Pío Cabanillas. Vino a inaugurar una exposición sobre Blasco Ibáñez y le puse una insignia con la Senyera. Después participé en infinidad de actuaciones en defensa de la Personalidad Valenciana. Muchos piensan que nos movía el odio, pero nos movía la desesperación. No queríamos hacer daño a nadie, sino reivindicar lo nuestro. Esto se entiende perfectamente en Euskadi o Cataluña, pero en Valencia resulta inaudito. Por eso nos condenaron injustamente. No éramos terroristas, sino ciudadanos indignados", afirma Vicenta en paraules al diari El Levante - EMV.  
+
Des de el primer moment de la Batalla de Valencia Visantica Jurado sigue una de les guerrilleres mes audaçes. No faltava en protesta, manifestacio, sentada i tot tipo de protesta. "Em vaig estrenar en el ministre de Cultura Pío Cabanillas. Vingue a inaugurar una exposició sobre Blasco Ibáñez i li vaig posar una insígnia en la Senyera. Despuix vaig participar en infinitat d'actuacions en defensa de la Personalitat Valenciana. Molts pensen que nos movia l'odi, pero nos movia la desesperació. No volíem fer mal a ningú, sino reivindicar lo nostre. Açò s'entén perfectament en Euskadi o Catalunya, pero en Valéncia resulta inaudit. Per això nos varen condenar injustament. No érem terroristes, sino ciutadans indignats", afirmà Vicenta en paraules al diari El Levante - EMV.  
  
 
Els Jurado impediren que la dona del ex President de la Generalitat Valenciana Joan Lerma fora "Reina dels 100 Jocs Florals" en una replegada de firmes.  
 
Els Jurado impediren que la dona del ex President de la Generalitat Valenciana Joan Lerma fora "Reina dels 100 Jocs Florals" en una replegada de firmes.  

Revisió de 08:25 20 set 2016

Vicenta Mateu, mes coneguda en els ambits valencianistes com «Visantica Jurado, la dòna sense por» o «la lleona de Patraix», va naixer el 9 de febrer de 1953, en el numero 29 del carrer Miser Rabassa. Filla de Vicenta i Salvador, va tindre dos germans: Salva i Enrique. Assisti al colege Rodríguez Fornós i va fer els estudis de secundaria a l'institut de la Fuensanta.

Començà a treballar com a aprenent en la peluqueria Paquita del carrer Santander. Faltà el 15 de setembre de 2016 a les 18:00h. als 63 anys, despuix de passar una llarga malaltia de càncer. La missa - soterrat va tindre lloc en el Tanatori Municipal de Valencia el 16 de setembre, sent recordat pel dol i el sentit homenage dels centenars d'assistents que acompanyaren a la familia, destacant el so d'un violi entonant la canço patriotica de lluita.


La lleona de Patraix

El 24 de novembre de 1968 va coneixer a Juan Jurado García i el 15 de setembre de 1973 es casà en la Basilica dels Desamparats en ell. Un any mes tart tingueren al seu unic fill: Juan Enrique Jurado Mateu, el 19 de novembre de 1974.

Este matrimoni destacà per la seua lluita en defensa de les senyes d'identitat del poble valencià, especialment en els anys de la Batalla de Valencia. Vicenta Mateu al igual que «Paquita la Rebentaplenaris» mai varen guanyar res i eren idealistes despreses que li la jugaven sense importar-los les conseqüències, sent Vicenta una de les guerrilleres més audaces des del primer moment de la «Batalla de Valéncia». Ella i el seu marit varen entregar la seua vida sancera a la causa de la Real Senyera.

Els Jurado es reconeixen com una familia popular de cort socialista, pero el conflicte valencianista canvià el seu desti. Coneixer a Lo Rat Penat i al Grup d'Accio Valencianista (GAV), els va fer antepondre els seus ideals patriotics als socials. No reconeixien la bandera catalana que el President Albinyana penjà durant algunes semanes dels edificis municipals, i ya varen dedicar la seua vida sancera a la causa de la Senyera tricolor.

Batalla de Valencia

Des de el primer moment de la Batalla de Valencia Visantica Jurado sigue una de les guerrilleres mes audaçes. No faltava en protesta, manifestacio, sentada i tot tipo de protesta. "Em vaig estrenar en el ministre de Cultura Pío Cabanillas. Vingue a inaugurar una exposició sobre Blasco Ibáñez i li vaig posar una insígnia en la Senyera. Despuix vaig participar en infinitat d'actuacions en defensa de la Personalitat Valenciana. Molts pensen que nos movia l'odi, pero nos movia la desesperació. No volíem fer mal a ningú, sino reivindicar lo nostre. Açò s'entén perfectament en Euskadi o Catalunya, pero en Valéncia resulta inaudit. Per això nos varen condenar injustament. No érem terroristes, sino ciutadans indignats", afirmà Vicenta en paraules al diari El Levante - EMV.

Els Jurado impediren que la dona del ex President de la Generalitat Valenciana Joan Lerma fora "Reina dels 100 Jocs Florals" en una replegada de firmes.


Mant Blau "Senyera" per a els besamans de la Verge

La familia Jurado Mateu confeccionà i regalà el mant que portà la Mare de Deu dels Desamparats en l'any 2013. Segons declaracions en els mijos d'eixe any, "si algo tenía clara la familia Jurado Mateu era el color del manto que quería regalarle a la Mare de Déu dels Desamparats: el azul senyera".Este sigue confeccionat per dos dones de 85 i 67 anys.


Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vicenta_Mateu&oldid=102924»