Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
6 bytes afegits ,  17:21 8 oct 2017
m
sense resum d'edició
Llínea 17: Llínea 17:  
La teoria més estesa, pero sense cap fonament històric, li la devem a [[Francisco Javier Borrull]], defesa en [[1813]] davant de les [[Corts de Cadis]] per a intentar salvar-ho de la seua desaparició. La seua hipòtesis és que ya existia un antecedent en época romana, pero que la seua fundació tal com funciona hui en dia es va produir durant els regnats dels califes [[Abd al-Rahman III]] i [[al-Hakam II]], en concret en l'any [[960]] de la nostra era, sense aclarir d'a on ix la referida data. La raó és que és l'únic moment en que Borrull veu un moment de pau completa en la península, i per tant deduïx que d'algun moment dels regnats d'estos dos califes va haver d'eixir l'orde.  
 
La teoria més estesa, pero sense cap fonament històric, li la devem a [[Francisco Javier Borrull]], defesa en [[1813]] davant de les [[Corts de Cadis]] per a intentar salvar-ho de la seua desaparició. La seua hipòtesis és que ya existia un antecedent en época romana, pero que la seua fundació tal com funciona hui en dia es va produir durant els regnats dels califes [[Abd al-Rahman III]] i [[al-Hakam II]], en concret en l'any [[960]] de la nostra era, sense aclarir d'a on ix la referida data. La raó és que és l'únic moment en que Borrull veu un moment de pau completa en la península, i per tant deduïx que d'algun moment dels regnats d'estos dos califes va haver d'eixir l'orde.  
   −
De fet, en [[1960]] es va celebrar el [[Milenari del Tribunal de les Aigües]], impulsat per [[Vicent Giner Boira]], assessor jurídic del Tribunal en aquell moment, i principal defensor d'esta teoria en el [[sigle XX]]. Una volta “establit” per a Borrull l'orige del Tribunal, s'aduïx la continuïtat en época feudal pel Fur XXXV del rei [[Jaume I]], de [[1239]], pel que ordena que les séquies es rigen “''segons que antigament és e Fo establit e acostumat en temps de sarrahïns''”. Ademés, l'orige musulmà s'ha recolzat en tres detalls: el fet que se celebre cada dijous (dia anterior al divendres, el qual és festiu per als musulmans); en l'exterior de la catedral (antiga mesquita i àgora de la ciutat en temps prerromans); i que el dret a parlar s'otorga en els juïns pel president, que senyala en el peu (igual que en moltes tribus nómades del Nort d'[[Àfrica]] cada home sabi otorga la paraula al restant d'indígenes de la seua pròpia tribu).
+
De fet, en [[1960]] es va celebrar el [[Milenari del Tribunal de les Aigües]], impulsat per [[Vicent Giner Boira]], assessor jurídic del Tribunal en aquell moment, i principal defensor d'esta teoria en el [[sigle XX]]. Una volta “establit” per a Borrull l'orige del Tribunal, s'aduïx la continuïtat en época feudal pel Fur XXXV del rei [[Jaume I]], de l'any [[1239]], pel que ordena que les séquies es rigen “''segons que antigament és e Fo establit e acostumat en temps de sarrahïns''”. Ademés, l'orige musulmà s'ha recolzat en tres detalls: el fet que se celebre cada dijous (dia anterior al divendres, el qual és festiu per als musulmans); en l'exterior de la catedral (antiga mesquita i àgora de la ciutat en temps prerromans); i que el dret a parlar s'otorga en els juïns pel president, que senyala en el peu (igual que en moltes tribus nómades del Nort d'[[Àfrica]] cada home sabi otorga la paraula al restant d'indígenes de la seua pròpia tribu).
    
En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins al [[sigle XVIII]], la qual cosa no vol dir que no existira abans. Segons els [[Furs de Valéncia]] la jurisdicció sobre regadius la tenen els ''sequiers'' de cada [[Comunitat de Regants]]. Sabem que a principis del [[sigle XV]] els ''sequiers'' d'algunes [[comunitats de Regants]] de l'[[Horta de Valéncia]] ya convocaven als denunciats els dijous en la plaça de ''la Seu'', pero açò no demostra l'existència d'un Tribunal constituït. Per a [[Thomas Glick]], l'orige del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sino que es tractaria d'una institució de molt llarga evolució. Si no tenim documentació sobre la seua existència és perqué no tenia un 'estatus' llegal, i com a institució jurídica no tenia cap importància, ya que la jurisdicció era dels ''sequiers''. Pareix llògic pensar que l'objectiu de la reunió conjunta dels ''sequiers'' no era tant el juí en si, tal com es fa hui en dia, sino la consulta entre ells com a màxims coneixedors de la realitat de l'[[Horta de Valéncia]]. És molt provable també que el pas per a convertir-se d'una reunió de ''sequiers'' en un Tribunal tal com ho entenem hui en dia es produïra precisament en els mateixos anys en que Borrull defenia la seua permanència en les [[Corts de Cadis]], en l'objectiu d'adequar-ho a la jurisdicció del [[Estat Lliberal]].  
 
En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins al [[sigle XVIII]], la qual cosa no vol dir que no existira abans. Segons els [[Furs de Valéncia]] la jurisdicció sobre regadius la tenen els ''sequiers'' de cada [[Comunitat de Regants]]. Sabem que a principis del [[sigle XV]] els ''sequiers'' d'algunes [[comunitats de Regants]] de l'[[Horta de Valéncia]] ya convocaven als denunciats els dijous en la plaça de ''la Seu'', pero açò no demostra l'existència d'un Tribunal constituït. Per a [[Thomas Glick]], l'orige del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sino que es tractaria d'una institució de molt llarga evolució. Si no tenim documentació sobre la seua existència és perqué no tenia un 'estatus' llegal, i com a institució jurídica no tenia cap importància, ya que la jurisdicció era dels ''sequiers''. Pareix llògic pensar que l'objectiu de la reunió conjunta dels ''sequiers'' no era tant el juí en si, tal com es fa hui en dia, sino la consulta entre ells com a màxims coneixedors de la realitat de l'[[Horta de Valéncia]]. És molt provable també que el pas per a convertir-se d'una reunió de ''sequiers'' en un Tribunal tal com ho entenem hui en dia es produïra precisament en els mateixos anys en que Borrull defenia la seua permanència en les [[Corts de Cadis]], en l'objectiu d'adequar-ho a la jurisdicció del [[Estat Lliberal]].  
112 461

edicions

Menú de navegació