Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
8 bytes eliminats ,  13:18 5 jun 2013
Llínea 155: Llínea 155:     
== Monuments ==
 
== Monuments ==
[[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|<center>Casa Consistorial d'Alzira]], seu de l'Ajuntament.</center>]]
+
[[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|<center>Casa Consistorial d'Alzira, seu de l'Ajuntament.</center>]]
 
A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l'Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d'Alzira|la Vila'' o centre històric]], hui personalisat, be d'interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l'archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d'interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat.  
 
A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l'Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d'Alzira|la Vila'' o centre històric]], hui personalisat, be d'interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l'archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d'interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat.  
 
[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d'Alzira]] el casc antic de la ciutat.]]
 
[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d'Alzira]] el casc antic de la ciutat.]]
Llínea 181: Llínea 181:     
* '''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'''. Se troba situat en la cima d'un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la ''Montanyeta del Salvador'', en el lloc que ocupà l'''Ermita del Salvador''. Fon alçat a partir de [[1927]], finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanariu en [[1966]].   
 
* '''Santuari de Nostra Senyora del Lluch'''. Se troba situat en la cima d'un montícul integrat en la trama urbana de la ciutat, dit la ''Montanyeta del Salvador'', en el lloc que ocupà l'''Ermita del Salvador''. Fon alçat a partir de [[1927]], finançat per colectes ciutadanes, finalisant la seua construcció total en la coronació del campanariu en [[1966]].   
*'''[[Monasteri de La Murta]]'''. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l'històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d'actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[segle XIX]].  
+
*[[Monasteri de La Murta]]. En el cor de la vall de la Murta subsistixen els restos de l'històric cenobi de [[jerònims]], en el seu temps empori de cultura i espiritualitat i centre de pelegrinage de reis, nobles i líders religiosos. A destacar la torre de les palomes i el pont d'actes a la derruïda iglésia. També destaquen dins del conjunt la Casa i el jardí [[romàntic]] del [[segle XIX]].  
 
{{AP|Monasterio de La Murta}}
 
{{AP|Monasterio de La Murta}}
  

Menú de navegació