Canvis

'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[Exègesis|exègeta]] valencià, famós per sa tendència a fabular.

'''Pere Antoni Beuter''' ([[Valéncia]], [[1490]] - †[[1554]]) fon un croniste i [[Exégesis|exegeta]] valencià, famós per la seua tendència a fabular.

D'orige [[Alemanya|alemany]], estudià Humanitats en l' [[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.

D'orige [[Alemanya|alemà]], estudià Humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]]. Fon secretari de l'arquebisbe Erhard de la Marche a qui, en [[1527]], dedicà el tractat ''Caerimoniae ad Missam'' ([[1527]]) i un ''Iudicium in confessiones sacerdotum'' ([[1532]]). En [[1540]] fon destinat a [[Roma]] i nomenat predicador pel [[Papa]] [[Pablo III]]. Ya en Valéncia, fon rector de la càtedra de Sagrades Escritures i Antic Testament, i publicà ''Annotationes decem ad Sacram Scripturam'' ([[1547]]), d'influència [[Erasmisme|erasmista]], morint ans de poder publicar ''De feriis et diebus festis Iudeorum''.

   

   

Fon el creador i difusor de moltes fàbules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i la del supost [[penó de la conquesta]]. Ses principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de la història de Valéncia'' de [[1538]], en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mites. Esta, tingué tanta difussió que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] (en [[1546]]) i atra en [[idioma italià|italià]] (en [[1556]]). La ''Segunda parte de la crónica general de España'', fon publicada únicament en castellà en [[1550]]. Es creu que redactà una tercera part inèdita.  

Fon el creador i difusor de moltes fabules, com la de l'orige del [[senyal d'Aragó]], i la del supost [[Penó de la Conquesta]]. Les seus principals obres foren [[historiografia|historiogràfiques]], en especial la ''Primera part de la història de Valéncia'' de [[1538]], en la que narra l'orige de Valéncia a través de diversos mits. Esta, tingué tanta difusió que reedità una versió en [[idioma castellà|castellà]] (en [[1546]]) i atra en [[idioma italià|italià]] (en [[1556]]). La ''Segunda parte de la crónica general de España'', fon publicada únicament en castellà en [[1550]]. Es creu que redactà una tercera part inèdita.  

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

 

*http://www.albaiges.com/historia/cuatrobarras.htm

http://www.albaiges.com/historia/cuatrobarras.htm

*http://www.garciamoya.110mb.com/elconsellerheraldic.htm

 

http://www.garciamoya.110mb.com/elconsellerheraldic.htm

 

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]