36 054
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: + + + + − + − Massarrojos era una [[alqueria]] àrap que [[Ximén Pérez de Arenós]] canvià a l'[[Orde del Temple]] junt a [[Benifaraig]] a canvi d'[[Albentosa]], en Terol. En l'any [[1889]] passà a ser pedania de la [[ciutat de Valéncia]].+
sense resum d'edició
== Geografia ==
== Geografia ==
Llimita als sur en [[Borbotó]], al suroest en [[Rocafort]] a l'oest en [[Godella]] i [[Bétera]] i al nort i a l'est en [[Moncada]].
Llimita als sur en [[Borbotó]], al suroest en [[Rocafort]] a l'oest en [[Godella]] i [[Bétera]] i al nort i a l'est en [[Moncada]].
El seu caixco està contigu al de [[Moncada]], que al mateix temps ho està al d'[[Alfara del Patriarca]], conformant les tres poblacions una conurbació de més de 25.000 habitants. Va ser un municipi independent fins a l'any [[1899]], any en que va passar a ser una pedania de Valéncia.
== Història ==
Massarrojos era una [[alqueria]] àrap que [[Ximén Pérez de Arenós]] canvià a l'[[Orde del Temple]] junt a [[Benifaraig]] a canvi d'[[Albentosa]], en Terol. En l'any [[1889]] passà a ser pedania de la [[ciutat de Valéncia]].
== Demografia ==
== Demografia ==
La seua població censada en l'any 2022 era de 2.497 habitants segons el cens del [[INE]]. Hui en dia ha experimentat un gran creiximent demogràfic degut a les urbanisacions en les seues montanyes.
La seua població censada en l'any 2022 era de 2.497 habitants segons el cens del [[INE]]. Hui en dia ha experimentat un gran creiximent demogràfic degut a les urbanisacions en les seues montanyes.
== Història ==
== Economia ==
Durant el [[sigle XVIII]] l'activitat principal era l'extracció de [[pedra]] per a la construcció i el cultiu de la [[morera]], per a abastir l'indústria de la [[seda]] de Valéncia. En una de les pedreres s'ha trobat ceràmica andalusí, lo que denota l'antiguetat d'esta ocupació.
== Monuments ==
== Monuments ==