1796
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 45:
Llínea 45: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Winterbourne es preguntava si ell hauria segut aixina en la seua infància, puix li havien dut a Europa aproximadament a eixa mateixa edat.
Winterbourne es preguntava si ell hauria segut aixina en la seua infància, puix li havien dut a Europa aproximadament a eixa mateixa edat.
-¡Ahí ve la meua germana! -va cridar el chiquet a la veta d'un moment-. És una chica americana.
Winterbourne va mirar cap a la sendera i va vore una bella jove que s'acostava.
-Les chiques americanes són les millors-va dir alegrement al seu menut companyer.
-¡La meua germana no és la millor! -va declarar el chiquet-. Sempre m'està pegant.
-M'imagine que serà més per la teua culpa que per la seua -va dir Winterbourne.
Entretant, la jove s'havia acostat.
Anava vestida de mossolina blanca, en centenars de senefes i volants, i llaços d'una cinta pàlida. No duya capell, pero balancejava en la seua mà un gran parasol en una ampla orla de brodats; i era sorprenent, admirablement bella.
«¡Quin boniques són!», va pensar Winterbourne, incorporant-se en l'assent com si es preparara per a alçar-se.
La jove es va detindre front al seu banc, prop de la balustrada del jardí que mirava cap al llac. El chiquet havia convertit el seu bastó en una percha, en l'ajuda de la qual anava donant bots per la grava, que escampava en abundància.
-Randolph -va dir la jove-, ¿qué estàs fent?
-Estic escalant els Alps -va respondre Randolph-. ¡Es fa aixina!
I va donar un atre saltet , fent ploure pedretes prop de les orelles de Winterbourne.
-Aixina és com es descendix -va dir Winterbourne.
-¡És un americà! -va cridar Randolph en el seu '''vocecilla''' dura.
[[Categoria:Uiquilliteratura:Estats Units]]
[[Categoria:Uiquilliteratura:Estats Units]]