1821
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 8:
Llínea 8: − + Llínea 25:
Llínea 25: −
→Situació sociopolítica
Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, ya que qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent.
Per a comprendre realment este moviment és fonamental comprendre l'entorn, ya que qualsevol moviment cultural si be pot nàixer d'un canvi, necessita certa estabilitat per al seu creiximent.
Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[a l'àrap]]. Com ''Taifa Balansiya'', va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fabrica de Xàtiva, aixina com multitut de ciències.
Primer seria interessant saber que en estes terres ya estava sembrada la llavor, encara que esta venia des d'una atra cultura, [[l'àrap]]. Com ''Taifa Balansiya'', va introduir per primera vegada en el món occidental el paper en la fabrica de Xàtiva, aixina com multitut de ciències.
També es van traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com de les [[llengües romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreu|hebreu]].
També es van traduir multitut de texts, tant de la llengua [[Idioma àrap|àrap]], com de les [[llengües romanços]], i de l'idioma [[Idioma hebreu|hebreu]].
El punt àlgit ho trobem en l'época dels Borja, que van introduir el [[Renaiximent]] en Espanya per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na Germana de Foix (segona dona de Ferrando el Catòlic) i el seu espós el Duc de Calabria, que van conseguir reunir en el Palau Real de Valéncia a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en la perduda dels furs y drets valencians.
El punt àlgit ho trobem en l'época dels Borja, que van introduir el [[Renaiximent]] en Espanya per Valéncia (deixant de mostra les pintures al fresc de la Catedral), i la cort humaniste de la reina Na Germana de Foix (segona dona de Ferrando el Catòlic) i el seu espós el Duc de Calabria, que van conseguir reunir en el Palau Real de Valéncia a la flor i nata de la intelectualitat de la seua época. En este moment s'inicià la llenta decadència que arribarà fins el [[sigle XVII]] en la perduda dels furs y drets valencians.
==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes==
==Temps àureus de la llengua i lliteratura valencianes==