78 814
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 10:
Llínea 10: − +
→La tornada a Espanya
=== La tornada a Espanya ===
=== La tornada a Espanya ===
Va tornar a Espanya, on va actuar en el Teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' (1930, Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' (1935, Fernando Roldán), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' (1949, Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' (1951, Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste [[Rafael de León]] i junt en [[Antonio Quintero]] i el mestre [[Manuel Quiroga|Manuel López-Quiroga y Miquel]], crearen una serie d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (canción)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.
Va tornar a Espanya, on va actuar en el Teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París ''El negre que tenia l'ànima blanca'', de Benito Perojo. Va seguir en ''La bodega'' (1930, Benito Perojo), ''Yo canto para ti'' (1935, Fernando Roldán), ''La Dolores'' (1940, [[Florián Rey]]), ''Filigrana'' (1949, Luis Marquina) i ''Me casé con una estrella'' (1951, Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el torero [[Antonio Márquez]], pare de la seu filla [[Concha Márquez Piquer]]. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una serie d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.
En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en [[1958]] la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el Carrer Sagunt de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]].
En el teatre Victòria de [[Isla Cristina]] va tindre lloc en [[1958]] la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el Carrer Sagunt de la ciutat. Va faltar en [[Madrit]] el [[12 de decembre]] de [[1990]].