Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:  
Se coneix en el nom de '''llengües nòrdiques'''<ref> Esta expressió és la traducció directa de "nordiske sprog/nordiska språk", que és la més utilisada pels especialistes i juristes en els països nòrdics.</ref> a les ''llengües germàniques septentrionals''<ref>Expressió gastada en [[genètica llingüística]] (Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. [http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90971 Language Family Trees Indo-European, Germanic, North]. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International).</ref> o ''llengües escandinaves'' <ref> Terme que apareix en estudis llingüístics sobre [[Escandinàvia]] ([http://uit.no/scandiasyn/scandiasyn/1 Treball sobre la sintaxis del dialecte escandinau]. Consultat el 11 de novembre de 2007), i que, en ocasions, a soles recobrix l'àmbit continental, 'i.e.'', [[danés]], [[suec]] i [[noruec]]</ref>.  
 
Se coneix en el nom de '''llengües nòrdiques'''<ref> Esta expressió és la traducció directa de "nordiske sprog/nordiska språk", que és la més utilisada pels especialistes i juristes en els països nòrdics.</ref> a les ''llengües germàniques septentrionals''<ref>Expressió gastada en [[genètica llingüística]] (Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. [http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90971 Language Family Trees Indo-European, Germanic, North]. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International).</ref> o ''llengües escandinaves'' <ref> Terme que apareix en estudis llingüístics sobre [[Escandinàvia]] ([http://uit.no/scandiasyn/scandiasyn/1 Treball sobre la sintaxis del dialecte escandinau]. Consultat el 11 de novembre de 2007), i que, en ocasions, a soles recobrix l'àmbit continental, 'i.e.'', [[danés]], [[suec]] i [[noruec]]</ref>.  
   −
Constituïxen una de les tres rames de les llengües germàniques, una sub-família de les [[Llengües indoeuropees]], junt en les llengües germàniques occidentals i les llengües germàniques orientals.  
+
Constituïxen una de les tres rames de les llengües germàniques, una sub-família de les [[Llengües indoeuropees]], junt en les llengües germàniques occidentals i les llengües germàniques orientals.
    
Deriven del protonòrdic i el nòrdic antic, i són parlades en [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Suècia]], les [[Illes Feroe]], [[Islàndia]] i [[Groenlàndia]], aixina com per una significativa minoria sueca en [[Finlàndia]] i per grups d'immigrants en [[Amèrica del Nort]] i [[Austràlia]].
 
Deriven del protonòrdic i el nòrdic antic, i són parlades en [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Suècia]], les [[Illes Feroe]], [[Islàndia]] i [[Groenlàndia]], aixina com per una significativa minoria sueca en [[Finlàndia]] i per grups d'immigrants en [[Amèrica del Nort]] i [[Austràlia]].
113 205

edicions

Menú de navegació