23 721
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: + + + + + +
Certamen Internacional de Guitarra “Francisco Tárrega” (edita)
Revisió de 17:22 4 set 2022
, 17:22 4 set 2022→Història
El Certamen Internacional de Guitarra de Benicàssim, naix a raïl d'un Concurs d'Idees organisat pel Centre d'Iniciatives i Turisme (C.I.T.) de Benicàssim, en febrer de 1965. El fallo de dit Concurs va recaure en D. Juan Santos Pérez, de Castelló, estant dotat el premi en 5.000 pessetes. El President del C.I.T. era Juan José Gimeno Tomás i l'Alcalde de l'Ajuntament Antonio Puerto.
El Certamen Internacional de Guitarra de Benicàssim, naix a raïl d'un Concurs d'Idees organisat pel Centre d'Iniciatives i Turisme (C.I.T.) de Benicàssim, en febrer de 1965. El fallo de dit Concurs va recaure en D. Juan Santos Pérez, de Castelló, estant dotat el premi en 5.000 pessetes. El President del C.I.T. era Juan José Gimeno Tomás i l'Alcalde de l'Ajuntament Antonio Puerto.
El Certamen va nàixer com a Festival, incloent-se durant els primers anys en els famosos “Festivals d'Espanya” i en la quarta edició passa a denominar-se Certamen.
L'ilustre acadèmic, pianiste i Fill Adoptiu de Benicàssim [[Leopoldo Querol Roso]] fon el verdader ànima màter del Concurs, organisant el mateix en tota la seua extensió durant setze anys. En eixe encabotament també va jugar un paper molt important José Muñoz Giner (guitarriste i administrador de correus en l'oficina de Benicàssim), que va actuar com a membre del jurat i secretari del mateix en les primeres edicions.
Junt ad ells, també cal destacar l'intervenció decisiva de la Comissió Organisadora per a que en els primers anys, anaren a Benicàssim com a membres del jurat, els més ilustres especialistes en la guitarra i en la música en general. En ells, el Certamen va alcançar renom universal, i en ell, la ciutat de Benicàssim.
En l'any [[1980]] es registra la marca “Certamen Internacional de Guitarra “Francisco Tárrega”.
En l'any [[1980]] es registra la marca “Certamen Internacional de Guitarra “Francisco Tárrega”.