Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
18 bytes afegits ,  21:50 1 jun 2022
Llínea 47: Llínea 47:     
=== Joventut ===
 
=== Joventut ===
Se graduà en l'any [[1900]], obtenint el [[diploma]] de professor de matematiques i de fisica, pero no pogue trobar treball en l'Universitat, per lo que eixerci com tutor en Winterthur, Schaffhausen i en [[Berna]]. El seu companyer de classe, [[Marcel Grossmann]], un home que més avant eixerciria un paper fonamental en les matematiques de la relativitat general, li oferi un ofici fix en la ''Oficina Federal de la Propietat Intelectual de Suïssa, en Berna'', una oficina de patents, a on treballà de 1902 a 1909.<ref name="Einstein">pg. 40.</ref> La seua personalitat li causà també problemes en el director de l'Oficina, qui li ensenyà a "expressar-se correctament".
+
Se graduà en l'any [[1900]], obtenint el [[diploma]] de professor de matemàtiques i de física, pero no pogué trobar treball en l'Universitat, per lo que eixercí com tutor en Winterthur, Schaffhausen i en [[Berna]]. El seu companyer de classe, [[Marcel Grossmann]], un home que més avant eixerciria un paper fonamental en les matemàtiques de la relativitat general, li oferi un ofici fix en la ''Oficina Federal de la Propietat Intelectual de Suïssa, en Berna'', una oficina de patents, a on treballà de 1902 a 1909.<ref name="Einstein">pg. 40.</ref> La seua personalitat li causà també problemes en el director de l'Oficina, qui li ensenyà a "expressar-se correctament".
En esta época, Einstein se referia en amor a la seua dona Mileva com «una persona que és el meu igual i tan fort i independent com yo». Abram Joffe, en la seua biografia d'Einstein, argumenta que durant este periodo fon ajudat en les seues investigacions per Mileva. Açò se contradice en atres biografs com Ronald W. Clark, qui afirma que Einstein i Mileva portaven una relacio distant que li brindava la soletat necessaria per a concentrar-se en el seu treball.<ref>"Les cartes d'amor d'Einstein", de Robert Schulmann, R.SChulmann, 2005.</ref>En maig de [[1904]], Einstein i Mileva tingueren un fill de nom [[Hans Albert Einstein]]. Eixe mateix any consegui un treball permanent en la ''Oficina de Patents''. Poc despuix finalisà el seu doctorat presentant una [[tesis]] titulada ''Una nova determinacio de les dimensions moleculars'', consistent en un treball de 17 folis que sorgí d'una conversació mantinguda en Michele Besso, mentres se prenien una tassa de te; a l'ensucrar Einstein el seu, li preguntà a Besso: {{cita|«¿Creus que el calcul de les dimensions de les molecules de sucre podria ser una bona tesis de doctorat?».}}En [[1905]] redactà varis treballs fonamentals sobre la fisica de chicoteta i gran escala. En el primer d'ells explicava el [[moviment browniano]], en el segon el [[efecte fotoelectric]] i els dos restants desenrollaven la [[teoria de la relativitat especial|relativitat especial]] i la [[Equivalencia entre massa i energia|equivalencia massa-energia]]. El primer d'ells li valió el grau de doctor per l'[[Universitat de Zúrich]] en [[1906]], i el seu treball sobre l'efecte fotoelectric, li faria mereixedor del Premi Nobel de Fisica en [[1921]], pels seus treballs sobre el moviment browniano i la seua interpretacio sobre l'efecte fotoelectric. Estos artículs foren enviats a la revista ''Annalen der Physik'' i son coneguts generalment com els artículs del ''Annus Mirabilis'' (any extraordinari).<ref name="Einstein"> 1905, l'any milagrós, pgs. 52 a 65</ref>
+
En esta época, Einstein se referia en amor a la seua dona Mileva com «una persona que és el meu igual i tan fort i independent com yo». Abram Joffe, en la seua biografia d'Einstein, argumenta que durant este periodo fon ajudat en les seues investigacions per Mileva. Açò es contradiu en atres biógrafs com Ronald W. Clark, qui afirma que Einstein i Mileva portaven una relació distant que li brindava la soletat necessària per a concentrar-se en el seu treball.<ref>"Les cartes d'amor d'Einstein", de Robert Schulmann, R.SChulmann, 2005.</ref>En maig de [[1904]], Einstein i Mileva tingueren un fill de nom [[Hans Albert Einstein]]. Eixe mateix any conseguí un treball permanent en la ''Oficina de Patents''. Poc despuix finalisà el seu doctorat presentant una [[tesis]] titulada ''Una nova determinació de les dimensions moleculars'', consistent en un treball de 17 folis que sorgí d'una conversació mantinguda en Michele Besso, mentres se prenien una tassa de te; a l'ensucrar Einstein el seu, li preguntà a Besso: {{cita|«¿Creus que el calcul de les dimensions de les molècules de sucre podria ser una bona tesis de doctorat?».}}En [[1905]] redactà varis treballs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. En el primer d'ells explicava el [[moviment browniano]], en el segon el [[efecte fotoelèctric]] i els dos restants desenrollaven la [[teoria de la relativitat especial|relativitat especial]] i l'[[Equivalència entre massa i energia|equivalència massa-energia]]. El primer d'ells li valgué el grau de doctor per l'[[Universitat de Zúrich]] en [[1906]], i el seu treball sobre l'efecte fotoelèctric, li faria mereixedor del Premi Nobel de Física en [[1921]], pels seus treballs sobre el moviment brownià i la seua interpretació sobre l'efecte fotoelèctric. Estos artículs foren enviats a la revista ''Annalen der Physik'' i son coneguts generalment com els artículs del ''Annus Mirabilis'' (any extraordinari).<ref name="Einstein"> 1905, l'any milagrós, pgs. 52 a 65</ref>
 +
 
 
=== Madurea ===
 
=== Madurea ===
 
En l'any [[1908]] a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de [[Berna]], [[Suïssa]], com professor i conferenciant (''Privatdozent''). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, [[Eduard Einstein|Eduard]], naixcut el [[28 de juliol]] de [[1910]]. Poc despuix la familia se mudà a [[Praga]], a on Einstein obtingué la plaça de ''Professor'' de física teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en [[Marcel Grossmann]] i [[Otto Stern]]. També començà a cridar al temps matematic ''quarta dimensio''.<ref name="SH"> "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9</ref>En [[1913]], just abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon elegit membre de la ''Academia Prussiana de Ciencies''. Establi la seua residencia en [[Berlín]], a on permaneixeu durant dèsset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la secció de Fisica del ''Institut de Fisica Káiser Wilhelm''.<ref>Einstein: ''Este és el meu poble''. p. 70.</ref>  
 
En l'any [[1908]] a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de [[Berna]], [[Suïssa]], com professor i conferenciant (''Privatdozent''). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, [[Eduard Einstein|Eduard]], naixcut el [[28 de juliol]] de [[1910]]. Poc despuix la familia se mudà a [[Praga]], a on Einstein obtingué la plaça de ''Professor'' de física teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en [[Marcel Grossmann]] i [[Otto Stern]]. També començà a cridar al temps matematic ''quarta dimensio''.<ref name="SH"> "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9</ref>En [[1913]], just abans de la [[Primera Guerra Mundial]], fon elegit membre de la ''Academia Prussiana de Ciencies''. Establi la seua residencia en [[Berlín]], a on permaneixeu durant dèsset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la secció de Fisica del ''Institut de Fisica Káiser Wilhelm''.<ref>Einstein: ''Este és el meu poble''. p. 70.</ref>  

Menú de navegació