23 733
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 19:
Llínea 19: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
El seu germà Enrique conta en les seues memòries que als dotze anys substituïa al seu pare en la càtedra de matemàtiques, traduïa sense diccionari a [[Virgili]] i llegia l'Història d'[[Anglaterra]] d'[[Oliver Goldsmith]]. Estudià el bachillerat en l'Institut Cantàbric de la seua ciutat natal, a on va destacar per la seua prodigiosa memòria. Posteriorment, va completar la seua formació en l'Universitat de Barcelona (1871-1873) en [[Manuel Milà i Fontanals]], en la de Madrit (1873), a on una arbitrarietat acadèmica del catedràtic [[Nicolás Salmerón]], li feu repetir curs als seus alumnes sense ni tan sols haver-los examinat, li faria enemistar-se a mort en el krausisme postkantià i els hegelians en general, i en Valladolit (1874), a on intimà en el que seria el seu gran amic, el conservador Gumersindo Laverde, que el va apartar del seu inicial [[lliberalisme]] i el va orientar cap al partit més conservador, el dels cridats neocatòlics o «neos». Feu un viage d'estudis a biblioteques de [[Portugal]], [[Itàlia]], [[França]], [[Bèlgica]] i [[Holanda]] (1876-1877) i va eixercir de catedràtic de l'Universitat de Madrit (1878) despuix de passar per un tribunal en el que estava un atre gran cult i crític, Juan Valera, a la tertúlia nocturna del qual, en la seua casa, acodiria posteriorment. De comportament heterosexual, vixqué i va morir fadrí. En aplegar a la cinquantena era un home de complexió obesa, i consumia café en excés. Va fallir en el seu domicili de Santander en maig de 1912. Segons el diagnòstic dels meges que el varen atendre en els últims mesos de la seua malaltia, els doctors Quintana i Rodríguez Cabello, Menéndez Pelayo patia una [[Cirrosis|cirrosis atròfica]] de Laennec, en abundant ascitis. Rodríguez Cabello per una atra part va descartar un orige alcohòlic.
El seu germà Enrique conta en les seues memòries que als dotze anys substituïa al seu pare en la càtedra de matemàtiques, traduïa sense diccionari a [[Virgili]] i llegia l'Història d'[[Anglaterra]] d'[[Oliver Goldsmith]]. Estudià el bachillerat en l'Institut Cantàbric de la seua ciutat natal, a on va destacar per la seua prodigiosa memòria. Posteriorment, va completar la seua formació en l'Universitat de Barcelona (1871-1873) en [[Manuel Milà i Fontanals]], en la de Madrit (1873), a on una arbitrarietat acadèmica del catedràtic [[Nicolás Salmerón]], li feu repetir curs als seus alumnes sense ni tan sols haver-los examinat, li faria enemistar-se a mort en el krausisme postkantià i els hegelians en general, i en Valladolit (1874), a on intimà en el que seria el seu gran amic, el conservador Gumersindo Laverde, que el va apartar del seu inicial [[lliberalisme]] i el va orientar cap al partit més conservador, el dels cridats neocatòlics o «neos». Feu un viage d'estudis a biblioteques de [[Portugal]], [[Itàlia]], [[França]], [[Bèlgica]] i [[Holanda]] (1876-1877) i va eixercir de catedràtic de l'Universitat de Madrit (1878) despuix de passar per un tribunal en el que estava un atre gran cult i crític, Juan Valera, a la tertúlia nocturna del qual, en la seua casa, acodiria posteriorment. De comportament heterosexual, vixqué i va morir fadrí. En aplegar a la cinquantena era un home de complexió obesa, i consumia café en excés. Va fallir en el seu domicili de Santander en maig de 1912. Segons el diagnòstic dels meges que el varen atendre en els últims mesos de la seua malaltia, els doctors Quintana i Rodríguez Cabello, Menéndez Pelayo patia una [[Cirrosis|cirrosis atròfica]] de Laennec, en abundant ascitis. Rodríguez Cabello per una atra part va descartar un orige alcohòlic.
== Obra ==
* ''La novela entre los latinos'' (Santander, 1875). Fue su tesis doctoral.
* ''Estudios críticos sobre escritores montañeses. Telesforo Trueba y Cosío'' (Santander, 1876).
* ''Polémicas, indicaciones y proyectos sobre la ciencia española'' (Madrid, 1876).
* ''La ciencia española'', 2ª edición refundida y aumentada (Madrid, 1887–1880).
* ''Horacio en España'' (Madrid, 1877, 2ª ed. 1885).
* ''Estudios poéticos'' (Madrid, 1878).
* ''Odas, epístolas y tragedias'' (Madrid, 1906).
* ''Traductores españoles de la Eneida'' (Madrid, 1879).
* ''Traductores de las Églogas y Geórgicas de Virgilio'' (Madrid, 1879).
* ''Historia de los heterodoxos españoles'' (Madrid, 1880–1882).
* ''Calderón y su teatro'' (Madrid, 1881).
* ''Dramas de Guillermo Shakespeare'' traducción (Barcelona, 1881).
* ''Obras completas de Marco Tulio Cicerón'', traducción (Madrid, 1881–1884).
* ''Historia de las Ideas Estéticas en España'' (Madrid, 1883–1889).
* ''Estudios de crítica literaria'' (Madrid, 1884).
* ''Obras de Lope de Vega'' (1890–1902).
* ''Antología de poetas líricos castellanos desde la formación del idioma hasta nuestros días'' (1890–1908).
* ''Ensayos de crítica filosófica'' (Madrid, 1892).
* ''Antología de poetas hispano-americanos'' (1893–1895).
* ''Historia de la poesía hispano-americana'' (Madrid, 1911).
* ''Bibliografía hispano-latina clásica'' (Madrid, 1902).
* ''Orígenes de la novela'' (Madrid, 1905–1915).
* ''El doctor D. Manuel Milá y Fontanals. Semblanza literaria'' (Barcelona, 1908).
* ''Obras completas'' (iniciadas en 1911).
* «Biblioteca de traductores españoles», en ''Obras completas'' (Madrid: CSIC, 1952–1953).
== Cites ==
== Cites ==