Canvis

[[Archiu:Compton-effekt1.png|thumb|300px|Representació gràfica de la dispersió d'un fotó γ (llínea roja ondulada), per un [[electró]]. La freqüència del fotó dispersat té una [[llongitut d'ona]] major que ans d'interactuar en l'electró.]]

[[Archiu:Compton-effekt1.png|thumb|300px|Representació gràfica de la dispersió d'un fotó γ (llínea roja ondulada), per un [[electró]]. La freqüència del fotó dispersat té una [[llongitut d'ona]] major que ans d'interactuar en l'electró.]]

L''''efecte Compton''' (o '''dispersió Compton''') consistix en l'aument de la [[llongitut d'ona]] d'un [[fotó]] quan choca en un [[electró]] lliure i pert part de la seua energia. La freqüència o la llongitut d'ona de la radiació dispersada depén únicament de l'àngul de dispersió.

L''''efecte Compton''' (o '''dispersió Compton''') consistix en l'aument de la [[llongitut d'ona]] d'un [[fotó]] quan choca en un [[electró]] lliure i pert part de la seua energia. La freqüència o la llongitut d'ona de la radiació dispersada depén únicament de l'àngul de dispersió.

L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].  

L'Efecte Compton va ser estudiat pel físic [[Arthur Compton]] en [[1923]], quí va poder explicar-ho utilisant la noció quàntica de la radiació electromagnètica com [[quant]]s d'energia i la mecànica relativista de [[Albert Einstein|Einstein]]. L'efecte Compton va constituir la demostració final de la naturalea quàntica de la llum despuix dels estudis de [[Planck]] sobre el [[cos negre]] i l'explicació de [[Albert Einstein]] del [[efecte fotoelèctric]].  

Compton va descobrir este efecte en experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure|llinages=Pérez Montiel|nomene=Héctor|enlaceautor=|títul=Física general|url=|fechaacceso=|any=2011|editorial=Grup Editorial Pàtria|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=espanyol|capítul=17}}</ref>

Compton va descobrir este efecte al experimentar en [[rajos X]], els quals varen ser dirigits contra una de les cares d'un bloc de carbó. En chocar els rajos X en el bloc es varen difondre en vàries direccions; a mesura que l'àngul dels rajos difosos aumentava, també s'incrementava la seua llongitut d'ona. En base a la [[Mecànica quàntica|teoria quàntica]], Compton va afirmar que l'efecte es devia a que el [[quant]] de rajos X actua com una partícula material en chocar contra l'electró, per lo que l'energia cinètica que el quant li comunica a l'electró li representa una pèrdua en la seua energia original.<ref>{{Cita lliure|llinages=Pérez Montiel|nomene=Héctor|enlaceautor=|títul=Física general|url=|fechaacceso=|any=2011|editorial=Grup Editorial Pàtria|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=espanyol|capítul=17}}</ref>

Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Anex:Premi Nobel de Física|Premi Nobel de Física]] en [[1927]].

Com a conseqüència d'estos estudis Compton va guanyar el [[Anex:Premi Nobel de Física|Premi Nobel de Física]] en [[1927]].