Diferència entre les revisions de "Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|270px|Casa-Palau d'Albalat de Taronchers La '''Casa-Palau d'Albalat de Taronchers''', també coneguda c...».)
 
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Palau-CastellAlbalat_dels_Tarongers.JPG|thumb|270px|Casa-Palau d'Albalat de Taronchers]]
+
[[File:Albalat dels Tarongers -Castell dels Blanes (1).jpg|thumb|270px|Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers]]
La '''Casa-Palau d'Albalat de Taronchers''', també coneguda com '''Casa del Castell''' o '''Casa dels Blanes''', és troba en el núcleu urbà de la població, front al pont que creua el [[riu Palancia]] i pròxima a l'iglésia parroquial. Es tracta d'una solida casa senyorial fortificada, encara que provablement s'alçara sobre construccions mes antigues, ya que s'han trobat evidents vestigis romans. Esta declarada [[Be d'Interès Cultural]].
+
La '''Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers''', també coneguda com '''Casa del Castell''' o '''Casa dels Blanes''', es troba en el núcleu urbà de la població, front al pont que creua el [[riu Palancia]] i pròxima a l'iglésia parroquial. Es tracta d'una solida casa senyorial fortificada, encara que provablement s'alçara sobre construccions més antigues, ya que s'han trobat evidents vestigis romans. Està declarada [[Be d'Interés Cultural]].
 +
 
 
==Descripció==
 
==Descripció==
Casi en seguritat fon iniciada baix el senyoriu de [[Jofré de Blanes]], a finals del [[segle XIV]], i en ella es va allojar el monarca [[Martín l'Humà]] en [[1401]] o [[1403]]. Encara que ha patit numeroses reformes posteriors, es en tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la barreja d'elements palacians en defensius, característica de les cases senyorials d'eixa época. Des de l'any [[1897]] pertanyeu a la família Baixauli.
+
Casi en seguritat fon iniciada baix el senyoriu de [[Jofré de Blanes]], a finals del [[sigle XIV]], i en ella es va allojar el monarca [[Martín l'Humà]] en l'any [[1401]] o [[1403]]. Encara que ha patit numeroses reformes posteriors, és en tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la barreja d'elements palacians en defensius, característica de les cases senyorials d'eixa época. Des de l'any [[1897]] pertanyeu a la família Baixauli.
 +
 
 +
L'edifici és troba en l'interior del núcleu urbà. Es tracta d'una potent construcció que fon la seu del senyoriu, estant lligada a la baronia de Segart. La seua construcció data del [[sigle XIV]] o [[sigle XV|XV]]. Encara que ha patit numeroses restauracions encara conserva els distintius de la seua construcció noble i part dels elements defensius com les seues torres muronades.
 +
 
 +
Posseïx un semí-soterràneu en gran cantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcàrea [[blau]] i tres plantes en totes les dependències d'una casa noble, en cavallerices, almàssera, saló noble i habitacions. També és troba en ella l'antiga maraça municipal. Hi ha indicis d'una possible comunicació en l'iglésia per mig d'un pas subterràneu que és troba en l'actualitat cegat.
  
L'edifici és troba en l'interior del núcleu urbà. Es tracta d'una potent construcció que fon la seu del senyoriu, estant lligada a la baronia de Segart. La seua construcció data del [[segle XIV]] o [[XV]]. Encara que ha patit numeroses restauracions encara conserva els distintius de la seuaconstrucció noble i part dels elements defensius com les seues torres muronades.
+
== Referències ==
 +
* [https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2671 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià»]
 +
* [https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos Patrimonio cultural. Generalita Valenciana]
 +
* Castillos, torres y fortalezas de la Comunidad Valenciana (en [[castellà]]). Editorial Prensa Valenciana, 1995, p. 314
 +
* [http://www.albalatdelstarongers.net/yacimiento17.html Patrimoni i cultura d'Albalat dels Tarongers]
  
Posseïx un semí-soterràneu en gran cantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcàrea blau i tres plantes en totes les dependències d'una casa noble, en cavallerices, almàcera, saló noble i habitacions. També és troba en ella l'antiga marraça municipal. Hi ha indicis d'una possible comunicació en l'iglésia per mig d'un pas subterràneu que és troba en l'actualitat cegat.
 
 
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]
 
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]]

Última revisió del 12:09 4 jul 2023

Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers

La Casa-Palau d'Albalat dels Tarongers, també coneguda com Casa del Castell o Casa dels Blanes, es troba en el núcleu urbà de la població, front al pont que creua el riu Palancia i pròxima a l'iglésia parroquial. Es tracta d'una solida casa senyorial fortificada, encara que provablement s'alçara sobre construccions més antigues, ya que s'han trobat evidents vestigis romans. Està declarada Be d'Interés Cultural.

Descripció[editar | editar còdic]

Casi en seguritat fon iniciada baix el senyoriu de Jofré de Blanes, a finals del sigle XIV, i en ella es va allojar el monarca Martín l'Humà en l'any 1401 o 1403. Encara que ha patit numeroses reformes posteriors, és en tot el palau gòtic millor conservat de la comarca, i en ell poden observar-se clarament la barreja d'elements palacians en defensius, característica de les cases senyorials d'eixa época. Des de l'any 1897 pertanyeu a la família Baixauli.

L'edifici és troba en l'interior del núcleu urbà. Es tracta d'una potent construcció que fon la seu del senyoriu, estant lligada a la baronia de Segart. La seua construcció data del sigle XIV o XV. Encara que ha patit numeroses restauracions encara conserva els distintius de la seua construcció noble i part dels elements defensius com les seues torres muronades.

Posseïx un semí-soterràneu en gran cantitat d'arcs ogivals i de mig punt, de pedra calcàrea blau i tres plantes en totes les dependències d'una casa noble, en cavallerices, almàssera, saló noble i habitacions. També és troba en ella l'antiga maraça municipal. Hi ha indicis d'una possible comunicació en l'iglésia per mig d'un pas subterràneu que és troba en l'actualitat cegat.

Referències[editar | editar còdic]