Diferència entre les revisions de "Flam"
| (No es mostren 21 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Archiu:Flan de huevo - by onnoth.jpg|220px|miniaturadeimagen|Un flam]] | |
| + | [[Archiu:Flan de huevo y café.jpg|thumb|220px|Flam d'[[ou]] i [[café]]]] | ||
| + | [[Archiu:Flan de postre.jpg|thumb|220px|Flam en [[nata]]]] | ||
| − | Flam | + | '''Flam''' és una crema coberta en una capa de caramelo. El plat se menja en tot lo món. |
| − | + | Flam d'[[ou]] està present en tots els restaurants europeus, l'historiador gastronòmic Alan Davidson senyala: | |
| − | + | En l'última part del [[sigle XX]] el flam ha ocupat una cantitat descompassadament gran de territori en [[Europa]] en els menús de postres dels restaurants. Açò es provablement degut a la cominència, per als restauradors, de ser capaç de preparar un lot d'antemà i mantindre'ls fins que se necessite. | |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | == La preparació, cuita i presentació == | ||
| + | === Preparació === | ||
| + | Flam invertit és un variant de flam ordinari a on se vertix l'aixarop de [[sucre]] cuiten l'etapa de caramelo en el mole abans de que s'afig la crema a basede postres. Per lo general se cuina en un bany maría en una tapa de l'estufa o en el forn al bany maria. S'elabora i se servix en salsa de caramelo en la part superior, d'ahí el nom flam invertit. | ||
| + | === Imitacions === | ||
| + | Una imitació de flam se poden preparar a partir de "flam instantàneu en pols ", que s'espessa en agar o carragenina en lloc d'ous. En alguns països d'Amèrica Llatina, la versió sopada se coneix com "llet flam" (flam de llet) o inclús "formage de llet", i la versió substitut és conegut simplement com "flam". | ||
| + | ==Història== | ||
| + | Se remonta a l'época de l'[[Imperi romà]], a on era nomenat tyropatina, se tornà molt popular durant l'[[Edat Mija]], ya que era degustat en época de [[Quaresma]]. | ||
| + | Fon al voltant del [[sigle VII]] que se popularisà el terme flam per a nomenar a este platet, provinent de la paraula francesa flam derivada a la seua volta de l'alt alemana ''flado'', que significava coca u objecte pla, i també fon per eixa época que se deixà de polsejar pebrera en la seua superfície, com acostumaven els romans, i se substituí per sucre. | ||
[[Categoria:Aliments]] | [[Categoria:Aliments]] | ||
| + | [[Categoria:Gastronomia]] | ||
| + | [[Categoria:Rebosteria]] | ||
Última revisió del 17:23 17 feb 2024
Flam és una crema coberta en una capa de caramelo. El plat se menja en tot lo món.
Flam d'ou està present en tots els restaurants europeus, l'historiador gastronòmic Alan Davidson senyala:
En l'última part del sigle XX el flam ha ocupat una cantitat descompassadament gran de territori en Europa en els menús de postres dels restaurants. Açò es provablement degut a la cominència, per als restauradors, de ser capaç de preparar un lot d'antemà i mantindre'ls fins que se necessite.
La preparació, cuita i presentació[editar | editar còdic]
Preparació[editar | editar còdic]
Flam invertit és un variant de flam ordinari a on se vertix l'aixarop de sucre cuiten l'etapa de caramelo en el mole abans de que s'afig la crema a basede postres. Per lo general se cuina en un bany maría en una tapa de l'estufa o en el forn al bany maria. S'elabora i se servix en salsa de caramelo en la part superior, d'ahí el nom flam invertit.
Imitacions[editar | editar còdic]
Una imitació de flam se poden preparar a partir de "flam instantàneu en pols ", que s'espessa en agar o carragenina en lloc d'ous. En alguns països d'Amèrica Llatina, la versió sopada se coneix com "llet flam" (flam de llet) o inclús "formage de llet", i la versió substitut és conegut simplement com "flam".
Història[editar | editar còdic]
Se remonta a l'época de l'Imperi romà, a on era nomenat tyropatina, se tornà molt popular durant l'Edat Mija, ya que era degustat en época de Quaresma.
Fon al voltant del sigle VII que se popularisà el terme flam per a nomenar a este platet, provinent de la paraula francesa flam derivada a la seua volta de l'alt alemana flado, que significava coca u objecte pla, i també fon per eixa época que se deixà de polsejar pebrera en la seua superfície, com acostumaven els romans, i se substituí per sucre.