Diferència entre les revisions de "Ilíada"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada')
 
(No es mostren 19 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Homer Ilias Griphanius c1572.jpg|thumb|right|300px|<CENTER>Portada de l'edició Rihel cap al 1572</CENTER>]]
+
[[File:Homer Ilias Griphanius c15722.jpg|thumb|right|300px|<CENTER>Portada de l'edició Rihel cap a l'any [[1572]]</CENTER>]]
−
L''''Ilíada''' (en [[Idioma grec|grec antic]]: Ἰλιάς: Iliás; en [[grec modern]]: Ιλιάδα: Iliáda) és una epopeya grega i el poema més antic escrit de la lliteratura occidental. S'atribuïx tradicionalment a Homer. Composta en hexàmetros dactílics, consta de 15.693 versos (dividits pels editors, ya en l'antiguetat, en 24 cants o rapsòdies) i la seua trama radica en la còlera d'Aquiles.  
+
L''''Ilíada''' (en [[Idioma grec|grec antic]]: Ἰλιάς: Iliás; en [[grec modern]]: Ιλιάδα: Iliáda) és una epopeya grega i el poema més antic escrit de la lliteratura occidental. S'atribuïx tradicionalment a [[Homer]]. Composta en hexàmetros dactílics, consta de 15.693 versos (dividits pels editors, ya en l'antiguetat, en 24 cants o rapsòdies) i la seua trama radica en la còlera d'Aquiles.  
  
 
Narra els acontenyiments ocorreguts durant 51 dies en el dècim i últim any de la guerra de Troya. El títul de l'obra deriva del nom grec de Troya, Ilió.
 
Narra els acontenyiments ocorreguts durant 51 dies en el dècim i últim any de la guerra de Troya. El títul de l'obra deriva del nom grec de Troya, Ilió.
  
−
Tant l'Ilíada com l'Odisea foren considerades pels grecs de l'época clàssica i per les generacions posteriors com les composicions més importants en la lliteratura de l'Antiga Grècia i foren utilisades com a fonaments de la pedagogia grega. Abdós formen part d'una série més ampla de poemes èpics de diferents autors i extensions nomenat troyà; en tot i això, dels atres poemes, únicament han sobrevixcut fragments.
+
Tant l'Ilíada com l'[[Odissea]] foren considerades pels grecs de l'época clàssica i per les generacions posteriors com les composicions més importants en la lliteratura de l'Antiga Grècia i foren utilisades com a fonaments de la pedagogia grega. Abdós formen part d'una série més ampla de poemes èpics de diferents autors i extensions nomenat troyà; encara que, dels atres poemes, únicament han sobrevixcut fragments.
−
 
 
  
 
== Sinopsis ==
 
== Sinopsis ==
  
−
Despres d'una invocacio a les muses, l'historia inici ''in medias res'' cap al final de la [[Guerra de Troya]] entre els troyans i els grecs que la sitien. [[Crises]], un sacerdot troya d'[[Apolo]], oferix la riquea dels grecs per a la tornada de la seua fill [[Criseida]], una cativa d'[[Agamenó]], el cap grec. Encara que la major part de l'eixercit grec està a favor de l'oferta, Agamenó se nega. Crises prec per ajuda d'Apolo, que fa que una plaga assole tot l'eixercit grec.
+
l'Ilíada tracta de la colera humana, de les seues causes, les seues conseqüencies, i del seu aquetament. Tot açò te com ambient de fondo l'últim any de la presa de [[Troya]], també coneguda com [[Ilió]] entre els grecs. A continuació farem un resum de l'història que narra.
−
 
+
El poema epic començament en la disputa entre els dos caps de l'eixercit grec, Aquiles i [[Agamèmnon]]. Resulta que Aquiles havia rebut una donzella nomenada Briseida com recompensa de combat. No obstant Agamèmnon, el "rei dels reis", fent gala del seu poder decidix llevar-se’l. Resentit per esta perdua, [[Aquiles]] es nega a seguir colaborant en l'atac a Troya i retira a la seua tropa de mirmidons.
−
Despres de nou dies de la pesta, '''Aquiles''', el cap del contingent Mirmido, crida a una assamblea per a resoldre el problema de la pesta. Baix pressio, Agamenó se compromet a tornar a Criseida a el seu pare, sino que tambe decidix prendre la cativa d'Aquiles, Briseida, com compensacio. Furios, Aquiles declara que ell i els seus homens ya no lluitaran per Agamenó. Ulises presa un barco i porta Criseida a el seu pare, en lo qual Apolo posa fi a la plaga.
 
−
 
 
−
Mentres tant, els mensagers d'Agamenó prenen a Briseida, Aquiles li demana a la seua mare, [[Tetis]], que li demane a [[Zeus]] el triumfo dels troyans sobre els grecs, per lo que Agamenó se donarà conte de lo molt que els grecs necessiten d'Aquiles. Tetis ho fa, Zeus està d'acort, i remesa un somi a Agamenó, instant-lo ad atacar la ciutat. Agamenó fa cas el somi, pero decidix provar primer la moral de l'eixercit grec, dient-les que anar a casa. El pla ix mal, i soles l'intervencio d'Ulises, inspirada per Atenea, se dete la derrota.
 
−
Ulises s'enfronta i derrota a Tersites, un soldat comu que expressa el descontent en la lluita contra la guerra d'Agamenó. Despres d'un dinar, els grecs despleguen les seues tropes sobre la planiça de Troya. El poeta te l'oportunitat de descriure cada contingent grec. Quan la noticia del desplegament grec arriba a [[rei Priamo]], els troyans tambe ixen a la planiça. En una llista similar a la dels grecs, el poeta descriu als troyans i les seues aliats.
 
−
 
 
−
Els eixercits s'acosten un a l'atre en la planiça, pero abans de que se troben, Paris oferix per a posar fi a la guerra en un duel en [[Menelau]], per consell i voluntat del seu germa i cap de l'eixercit troya, Hector. Mentres que Helena li diu a Priamo sobre els comandants grecs en les muralles de Troya, abdos parts juren una treua i la promesa de respectar el resultat del duel. Paris està ferit i colpejat, pero Afrofita ho rescata i ho porta junt en Helena abans de que Menelau poguera matar-ho.
 
−
 
 
−
Pressionat per l'odi de Hera a Troya, Zeus s'encomana de que Pandaros trenque la treua per a ferir a Menelau en una flecha. Agamenó desperta als grecs, i s'unix a la batalla. En els combats, Diomedes mata a molts troyans i derrota a Eneas, qui una volta mes Afrodita rescata, pese als atacs de Diomedes i les ferides de la deesa. Apolo s'enfronta a Diomedes, i li advertix contra la guerra en els deus. Molts heroes i comandants en participar, incloent a Hector, i els deus que recolzaven a cada costat de tractant d'influir en la batalla. Envalentit per Ateneu, Diomedes ferix a Ares i ho posa fora d'accio.
 
−
 
 
−
Hector reunix als troyans i se pacta una treua; Diomedes pels grecs i Glaukos pels troyans troben un terreny comu i intercanvien regals. Hector entra en la ciutat, insta a les oracions i sacrificis, incita a la batalla de Paris, i se despedix de la seua esposa Andrómaca i el seu fill en les muralles de la ciutat, i repren la batalla. Hector se bat a duel en Ajax, pero s’interrompix la lluita al vespre i que abdos parts retirar-se. Els grecs estan d'acort per a cremar a les seues morts i construir un mur per a protegir a els seus barcos i els camps, mentres que els troyans discutixen per tornar a Helena. Pariu oferix tornar el tesor que ell prengue, pero sense tornar Helena, i l'oferta es rebujada.
 
−
 
 
−
S'acordà un dia de treua per a cremar als morts, durant la qual els grecs tambe construixen el seu mur i sanga. Al mati següent, Zeus impedix als deus d'interferir, i la lluita començament de nou. Els troyans prevalecen i fan recular als grecs a la seua muralla mentres impedix a Hera i Atenea que els ajuden. Cau la nit abans de que els troyans poden colpejar la muralla grega. Acampen en el camp per a atacar en la primera llum, i les seues fogates allumenen la planiça com ho fan les estreles.
 
−
 
 
−
Mentres tant, els grecs estan desesperats. Agamenó admet el seu erro i remesa una embaixada composta per Ulises, Ajax, Fenix, per a oferir Briseida i rics regals ad Aquiles, que ha acampat junt a els seus barcos. Aquiles i Patroclo el seu companyo, rep l'embaixada, pero Aquiles rebuja l'oferta d'Agamenó, i declara que soles tornaria a la batalla, si els troyans arriben a els seus barcos i els amenacen en el foc. L'embaixada tornada en les mans buides.
 
  
−
Mes tart eixa nit, Ulises i Diomedes van cap a fora de les llinies troyanes, maten al troyà Dolon, i causen danys considerables en els camps d'alguns aliats de Troya.
+
Els troyans aprofiten esta situació i comencen a obtindre victories. Ante esta adversitat, Agamèmnon li torna ad Aquiles la seua esclava en l'intenció de que torne al combat. No obstant l'orgullos Aquiles no accedix a la demanda.
−
Pel mati, la lluita es feroç, i Agamenón, Diomedes i Ulises son ferits. Aquiles remesa a Patroclo al camp de batalla per a preguntar de les victimes gregues, i mentres Patroclo s'encomana de la missio, Aquiles es bellugat per a complanyer-se dels grecs per un parlament de Nestor.
+
El millor amic d'aquiles, Patroclo, li suplica que li preste les seues armes, conseguint aixina conduir a l'eixercit dels mirmidons en un atac als troyans. D'esta forma Patroclo es matat per Hector, fill del rei Príamo de Troya.
  
 +
Aquiles queda molt afligit pel dolor d'haver perdut al seu millor amic. De fet, este succés canvia el curs de la guerra: el cap dels mirmidons deixa de costat el seu conflicte en Agamèmnon per a perseguir el seu desig de venjança contra Hector.
 +
Hector esperà a Aquiles en soletat, preparat per a lluitar. D'un costat estava el guerrer més temit dins de l'eixercit troya; de l'atre, el millor combatent entre els grecs, amplament conegut per la seua ferocitat.
 +
Era tal la fama d'Aquiles que, al vore-ho arribar, Hector escapa corrent ple de por, arribant a donar tres tornades entorn de la ciutat de Troya. El guerrer grec ho perseguix freneticament, fins que finalment Hector deixa de correr i decidix enfrontar-ho.
  
 +
Aquiles travessa la gola d'[[Hector]] en la seua llança. Mentres estava morint, el guerrer troya demana un funeral honorable. No obstant Aquiles, encara abrasit de venjança, presa el cadaver i ho arrastra entorn dels murs de la ciutat. Despuix se nega a tornar el cos d'Hector a la seua familia.
  
 +
Despuix del funeral de Patroclo, que contà en sacrificis i jocs en els que se repartiren premis, Aquiles continuà amedrentant als troyans en el maltracte del cadaver d'Hector.
 +
Finalment el vell [[rei Príamo]] se presenta nomes ante les naus gregues per a suplicar la devolució del cadaver del seu fill. Commogut ante este acte, Aquiles decidix accedir a la demanda. El combatent grec sent afinitat en Príamo perque també està trist per la mort d'un ser volgut, [[Patroclo]].
  
 +
L'Ilíada conclou en un abraç i una treua en la que se donen els funerals d'Hector.
  
  
 
[[Categoria:Lliteratura grega]]
 
[[Categoria:Lliteratura grega]]
 +
[[Categoria:Mitologia]]
 +
[[Categoria:Mitologia grega]]
 
[[Categoria:Ilíada]]
 
[[Categoria:Ilíada]]

Última revisió del 17:42 28 ago 2023

Portada de l'edició Rihel cap a l'any 1572

L'Ilíada (en grec antic: Ἰλιάς: Iliás; en grec modern: Ιλιάδα: Iliáda) és una epopeya grega i el poema més antic escrit de la lliteratura occidental. S'atribuïx tradicionalment a Homer. Composta en hexàmetros dactílics, consta de 15.693 versos (dividits pels editors, ya en l'antiguetat, en 24 cants o rapsòdies) i la seua trama radica en la còlera d'Aquiles.

Narra els acontenyiments ocorreguts durant 51 dies en el dècim i últim any de la guerra de Troya. El títul de l'obra deriva del nom grec de Troya, Ilió.

Tant l'Ilíada com l'Odissea foren considerades pels grecs de l'época clàssica i per les generacions posteriors com les composicions més importants en la lliteratura de l'Antiga Grècia i foren utilisades com a fonaments de la pedagogia grega. Abdós formen part d'una série més ampla de poemes èpics de diferents autors i extensions nomenat troyà; encara que, dels atres poemes, únicament han sobrevixcut fragments.

Sinopsis[editar | editar còdic]

l'Ilíada tracta de la colera humana, de les seues causes, les seues conseqüencies, i del seu aquetament. Tot açò te com ambient de fondo l'últim any de la presa de Troya, també coneguda com Ilió entre els grecs. A continuació farem un resum de l'història que narra. El poema epic començament en la disputa entre els dos caps de l'eixercit grec, Aquiles i Agamèmnon. Resulta que Aquiles havia rebut una donzella nomenada Briseida com recompensa de combat. No obstant Agamèmnon, el "rei dels reis", fent gala del seu poder decidix llevar-se’l. Resentit per esta perdua, Aquiles es nega a seguir colaborant en l'atac a Troya i retira a la seua tropa de mirmidons.

Els troyans aprofiten esta situació i comencen a obtindre victories. Ante esta adversitat, Agamèmnon li torna ad Aquiles la seua esclava en l'intenció de que torne al combat. No obstant l'orgullos Aquiles no accedix a la demanda. El millor amic d'aquiles, Patroclo, li suplica que li preste les seues armes, conseguint aixina conduir a l'eixercit dels mirmidons en un atac als troyans. D'esta forma Patroclo es matat per Hector, fill del rei Príamo de Troya.

Aquiles queda molt afligit pel dolor d'haver perdut al seu millor amic. De fet, este succés canvia el curs de la guerra: el cap dels mirmidons deixa de costat el seu conflicte en Agamèmnon per a perseguir el seu desig de venjança contra Hector. Hector esperà a Aquiles en soletat, preparat per a lluitar. D'un costat estava el guerrer més temit dins de l'eixercit troya; de l'atre, el millor combatent entre els grecs, amplament conegut per la seua ferocitat. Era tal la fama d'Aquiles que, al vore-ho arribar, Hector escapa corrent ple de por, arribant a donar tres tornades entorn de la ciutat de Troya. El guerrer grec ho perseguix freneticament, fins que finalment Hector deixa de correr i decidix enfrontar-ho.

Aquiles travessa la gola d'Hector en la seua llança. Mentres estava morint, el guerrer troya demana un funeral honorable. No obstant Aquiles, encara abrasit de venjança, presa el cadaver i ho arrastra entorn dels murs de la ciutat. Despuix se nega a tornar el cos d'Hector a la seua familia.

Despuix del funeral de Patroclo, que contà en sacrificis i jocs en els que se repartiren premis, Aquiles continuà amedrentant als troyans en el maltracte del cadaver d'Hector. Finalment el vell rei Príamo se presenta nomes ante les naus gregues per a suplicar la devolució del cadaver del seu fill. Commogut ante este acte, Aquiles decidix accedir a la demanda. El combatent grec sent afinitat en Príamo perque també està trist per la mort d'un ser volgut, Patroclo.

L'Ilíada conclou en un abraç i una treua en la que se donen els funerals d'Hector.

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ilíada&oldid=279294»