Diferència entre les revisions de "Terrorisme"
Bot: Creant artícul solicitat |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El terrorisme, com [[tàctica]], és una forma de [[violència]] que es distinguix del [[terrorisme d'Estat]] pel fet de que en este últim cas els seus autors pertanyen a [[Estat|entitats governamentals]]. Es distinguix també dels actes de [[guerra]] i dels [[crims de guerra]] en que es produïx en absència d'esta.<ref name=":0">{{cita web |url=http://www.ict.org.il/article/1123/defining-Terrorism-Is-One-Mans-Terrorist-Another-Mans-Freedom-Fighter |apellidar=Boaz |nom=Ganor |títul=Defining Terrorism - Is One Man’s Terrorist Another Man’s Freedom Fighter? |data=1 de giner de 2010 |idioma=en |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220520221117/http://www.ict.org.il/article/1123/defining-Terrorism-Is-One-Mans-Terrorist-Another-Mans-Freedom-Fighter#gsc.tab=0 |fechaarchivo=20 de maig de 2022 }}</ref> La presència d'actors no estatals en [[conflictes armats]] ha creat controvèrsia sobre l'aplicació de les [[lleis de guerra]]. | El terrorisme, com [[tàctica]], és una forma de [[violència]] que es distinguix del [[terrorisme d'Estat]] pel fet de que en este últim cas els seus autors pertanyen a [[Estat|entitats governamentals]]. Es distinguix també dels actes de [[guerra]] i dels [[crims de guerra]] en que es produïx en absència d'esta.<ref name=":0">{{cita web |url=http://www.ict.org.il/article/1123/defining-Terrorism-Is-One-Mans-Terrorist-Another-Mans-Freedom-Fighter |apellidar=Boaz |nom=Ganor |títul=Defining Terrorism - Is One Man’s Terrorist Another Man’s Freedom Fighter? |data=1 de giner de 2010 |idioma=en |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20220520221117/http://www.ict.org.il/article/1123/defining-Terrorism-Is-One-Mans-Terrorist-Another-Mans-Freedom-Fighter#gsc.tab=0 |fechaarchivo=20 de maig de 2022 }}</ref> La presència d'actors no estatals en [[conflictes armats]] ha creat controvèrsia sobre l'aplicació de les [[lleis de guerra]]. | ||
La paraula «terrorisme» té fortes connotacions polítiques i posseïx elevada càrrega emocional i açò dificulta consensuar una definició precisa. | La paraula «terrorisme» té fortes connotacions polítiques i posseïx elevada càrrega emocional i açò dificulta consensuar una definició precisa. | ||
És comú l'us de la paraula per part de governs per a acusar als seus [[Oposició política|opositors]].<ref name="Nosiglia_1">{{cita lliure|llinages=Nosiglia|nomene=Juliol I.|títul=[http://web.archive.org/web/http://www.abuelas.org.ar/material/documentos/botin_guerra.pdf Botí de guerra]|any=1985|lloc=Buenos Aires |editorial=Cooperativa Terra Fèrtil |pàgina=184}}</ref | És comú l'us de la paraula per part de governs per a acusar als seus [[Oposició política|opositors]].<ref name="Nosiglia_1">{{cita lliure|llinages=Nosiglia|nomene=Juliol I.|títul=[http://web.archive.org/web/http://www.abuelas.org.ar/material/documentos/botin_guerra.pdf Botí de guerra]|any=1985|lloc=Buenos Aires |editorial=Cooperativa Terra Fèrtil |pàgina=184}}</ref> També és comú que les organisacions i individus que ho practiquen rebugen el terme per considerar-ho injust o imprecís.<ref>{{cita web|url=http://www.germanguerilla.com/red-army-faction/index.htm,|títul=Manifests i comunicats de la RAFl}}</ref> Tant els uns com els atres solen mesclar el concepte en la [[Llegitimitat (política)|llegitimitat]] o illegitimitat dels motius propis o del seu antagonista. A nivell acadèmic, s'opta per atendre exclusivament a la naturalea dels incidents sense especular sobre els motius ni jujar als autors. | ||
Alguns mijos de comunicació que desigen emfatisar la seua imparcialitat, com la britànica [[BBC]], sugerixen en les seues [[Guia d'estil|guies d'estil]] evitar el terme «terroriste» i «terrorisme».<ref>{{cita web |url=http://www.bbc.co.uk/guidelines/editorialguidelines/assets/advice/guidanceontheuseoflanguagewhenreportingterrorism.doc |títul=BBC - Guidance on the use of language when reporting terrorism |idioma=anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060326100057/http://www.bbc.co.uk/guidelines/editorialguidelines/assets/advice/guidanceontheuseoflanguagewhenreportingterrorism.doc |fechaarchivo=26 de març de 2006 }}</ref><ref>{{cita web|títul=La BBC advertix a la seua redacció de l'ocupació del terme 'terroriste'|periòdic=El Món|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2005/12/16/comunicacion/1134734591.html|data=16 de decembre de 2005}}</ref> | Alguns mijos de comunicació que desigen emfatisar la seua imparcialitat, com la britànica [[BBC]], sugerixen en les seues [[Guia d'estil|guies d'estil]] evitar el terme «terroriste» i «terrorisme».<ref>{{cita web |url=http://www.bbc.co.uk/guidelines/editorialguidelines/assets/advice/guidanceontheuseoflanguagewhenreportingterrorism.doc |títul=BBC - Guidance on the use of language when reporting terrorism |idioma=anglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20060326100057/http://www.bbc.co.uk/guidelines/editorialguidelines/assets/advice/guidanceontheuseoflanguagewhenreportingterrorism.doc |fechaarchivo=26 de març de 2006 }}</ref><ref>{{cita web|títul=La BBC advertix a la seua redacció de l'ocupació del terme 'terroriste'|periòdic=El Món|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2005/12/16/comunicacion/1134734591.html|data=16 de decembre de 2005}}</ref> | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
[[Categoria: | [[Categoria:Terrorisme | ||
]] | |||
== Referències == | |||
<references /> | |||
Última revisió del 06:34 8 jul 2026
El terrorisme és l'us sistemàtic del terror, utilisat per una àmplia gama d'organisacions, grups o individus en la promoció dels seus objectius, tant per organisacions polítiques de totes les ideologias, aixina com també per grups nacionalistes (separatistes, irredentistas), grups religiosos (p. eix., yihadismo, terrorisme cristià, terrorisme judeu), revolucionaris, governs en el poder i grups patrocinats per estos.[1]
El terrorisme, com tàctica, és una forma de violència que es distinguix del terrorisme d'Estat pel fet de que en este últim cas els seus autors pertanyen a entitats governamentals. Es distinguix també dels actes de guerra i dels crims de guerra en que es produïx en absència d'esta.[2] La presència d'actors no estatals en conflictes armats ha creat controvèrsia sobre l'aplicació de les lleis de guerra.
La paraula «terrorisme» té fortes connotacions polítiques i posseïx elevada càrrega emocional i açò dificulta consensuar una definició precisa.
És comú l'us de la paraula per part de governs per a acusar als seus opositors.[3] També és comú que les organisacions i individus que ho practiquen rebugen el terme per considerar-ho injust o imprecís.[4] Tant els uns com els atres solen mesclar el concepte en la llegitimitat o illegitimitat dels motius propis o del seu antagonista. A nivell acadèmic, s'opta per atendre exclusivament a la naturalea dels incidents sense especular sobre els motius ni jujar als autors.
Alguns mijos de comunicació que desigen emfatisar la seua imparcialitat, com la britànica BBC, sugerixen en les seues guies d'estil evitar el terme «terroriste» i «terrorisme».[5][6]
[[Categoria:Terrorisme ]]