Sierra Leona

Sierra Leona o Serra Leone (en anglés: Serra Leone), oficialment la República d'Sierra Leona (en anglés: Republic of Serra Leone; en criollo sierraleonés: Ripɔblik fɔ Sa Lon), és un país d'Àfrica occidental. Llimita al nort en Guinea, al surest en Llibèria i al suroest en el oceà Atlàntic, que ho separa de Brasil uns 2840 km. El seu nom és una adaptació de la versió en portugués: Serra Leoa, el significat del qual era «Serra/Montanya Lleona». Durant el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

va ser un important centre de tràfic d'esclaus.

De la mateixa manera que el seu país veí Llibèria, Sierra Leona va ser fundada principalment per a establir a esclaus lliberats. Per a això, el líder abolicioniste Granville Sharp va comprar als caps de distintes #ètnia un territori de 250 km² (per 60 lliures esterlines) i va instalar en ell una societat d'agricultors, organisada sobre bases democràtiques i pronte transformada en una empresa colonizadora britànica. En els següents 50 anys, varen desembarcar 70 000 esclaus en Freetown als que es va sumar la migració de gents indígenes des de l'interior. Els esclaus lliberats varen fundar la capital del país, Freetown, en 1791. En 1808, Freetown va passar a ser una colónia de la Corona britànica, passant el restant del país baix el protectorat britànic en 1896.

La colónia i el protectorat es varen unir per a conseguir l'independència en l'any 1961.CR Els criollos, els britànics i els comerciants d'orige siri-libanés varen retindre el poder econòmic, encara que varen perdre el polític. En 1971 Siaka Stevens del All People's Congress (APC, Congrés de Tot el Poble) va trencar els últims llaços en Gran Bretanya, va proclamar la República i va ser nomenat president. Stevens va nacionalisar la explotació forestal, va donar participació majoritària a l'Estat en la producció de diamants i va integrar a Sierra Leona a les associacions de productors de ferro i de bauxita, en la finalitat d'obtindre millors preus.

En 1978 es va introduir un sistema de partit únic per mig d'un plebiscit. En 1979 va començar una llarga crisis econòmica en la que es varen deteriorar les condicions de vida.

En novembre de 1985 Syaka Stevens va entregar el poder a Joseph Momoh, un dels seus ministres, pero això no va significar una modificació en la situació de crisis. En 1987 va ser decretat l'estat d'emergència econòmica; es varen concentrar els drets de comercialisació de l'or i els diamants en mans de l'Estat, es va impondre un recàrrec de 15 % a les importacions i es varen reduir els salaris públics.

En març de 1991 varen escomençar incursions de forces rebels d'Sierra Leona, Burkina Faso i Llibèria en el país. En agost del mateix any es reintrodujo el sistema multipartidista en una nova Constitució aprovada per referèndum, pero ya en 1992 Valentine Strasser va suspendre la nova Constitució per mig d'un colp d'Estat.

Entre l'any 1991 i l'any 2002, Sierra Leona va sofrir les conseqüències de la devastadora guerra civil. La guerra de poder va deixar més de 50 000 persones mortes, gran part de l'infraestructura del país destruïda, i més de dos millons de sierraleoneses desplaçats com refugiats en països veïns. En giner de 2002, el president d'Sierra Leona, Ahmad Teixixquen Kabbah, va complir la seua promesa de campanya en posar fi a la guerra civil, en l'ajuda del Governe britànic, la CEDEAO i les Nacions Unides.

Sierra Leona va ser un dels països assolats per la epidèmia d'ébola de 2014-2016 junt a Llibèria i Guinea, en els quals varen morir més de 11 300 persones en total.