Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Camerún"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul solicitat
 
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Llevant referències invàlides o trencades importades en l'esboç
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 2: Llínea 2:
{{Portal associat|Camerún}}
{{Portal associat|Camerún}}


'''Camerún''', oficialment la '''República de Camerún''',<ref name="Oficina d'Informació Diplomàtica" /> ({{lang-fr|République du Cameroun}}; {{lang-en|Republic of Cameroon}})<ref>{{Cita web|url=https://www.britannica.com/place/cameroon|títul=Cameroon|fechaacceso=24 de novembre de 2023|sitioweb=[[Enciclopèdia Britànica]]}}</ref> és un [[Estat unitari]] organisat com [[república]] en el [[Àfrica central]].<ref name="Oficina d'Informació Diplomàtica" /> Llimita al sur en [[Guinea Equatorial]] (189&nbsp;km de frontera), a continuació en [[Gabon]] (298&nbsp;km), i en [[República del Congo]] (523&nbsp;km). A l'est llimita en [[República Centroafricana]] (797&nbsp;km), al noreste en [[Chad]] (1094&nbsp;km), i a l'oest en [[Nigèria]] (1690&nbsp;km).<ref name="Oficina d'Informació Diplomàtica" /> El seu llitoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). La seua capital és [[Yaundé]] i la seua ciutat més poblada és [[Duala|Douala]]. El país ha segut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat geològica i cultural: té plages, deserts, montanyes, selves i sabanes. El seu punt més alt és el [[mont Camerún]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaundé]] i [[Garoua|Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i [[Llengües de Camerún|llingüístics]], pero les seues llengües oficials són el [[Idioma francés|francés]] i el [[Idioma anglés|anglés]].  
'''Camerún''', oficialment la '''República de Camerún''', ({{lang-fr|République du Cameroun}}; {{lang-en|Republic of Cameroon}}) és un [[Estat unitari]] organisat com [[república]] en el [[Àfrica central]]. Llimita al sur en [[Guinea Equatorial]] (189&nbsp;km de frontera), a continuació en [[Gabon]] (298&nbsp;km), i en [[República del Congo]] (523&nbsp;km). A l'est llimita en [[República Centroafricana]] (797&nbsp;km), al noreste en [[Chad]] (1094&nbsp;km), i a l'oest en [[Nigèria]] (1690&nbsp;km). El seu llitoral es troba en el [[golf de Biafra]], que forma part del [[golf de Guinea]] ([[oceà Atlàntic]]). La seua capital és [[Yaundé]] i la seua ciutat més poblada és [[Duala|Douala]]. El país ha segut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat geològica i cultural: té plages, deserts, montanyes, selves i sabanes. El seu punt més alt és el [[mont Camerún]], en el suroest, i les seues principals ciutats són [[Duala]], [[Yaundé]] i [[Garoua|Garua]]. Habiten el país més de doscents [[grup ètnic|grups ètnics]] i [[Llengües de Camerún|llingüístics]], pero les seues llengües oficials són el [[Idioma francés|francés]] i el [[Idioma anglés|anglés]].  


Els habitants permanents més antics de Camerún són grups com els [[Pigmeos baka|baka]]. La [[civilisació sao]] al voltant del [[llac Chad]] va florir durant el primer mileni d. C i va donar pas al seu estat successor, el [[imperi Kanem-Bornu]].<ref name=":1" /> Els exploradors portuguesos varen aplegar a la costa en 1472 i varen cridar a l'àrea «ric dels camarones».<ref>{{Cite journal|title=Cameroon and the Commonwealth of nations|last1=Pondi|first1=J. I.|journal=The Round Table|volume=86|issue=344|pages=563–570|doi=10.1080/00358539708454389|year=1997|issn=0035-8533 }}</ref> Els [[fulani]] varen establir el [[emirat Adamawa]] en el nort en el {{sigle|XIX||s}}, i grups ètnics de l'oest i noroest varen establir cacicazgos.<ref name=":2" /> Camerún es va convertir en una colónia alemana en 1884 coneguda com [[Kamerun]].<ref name=":3" /> Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], es va dividir entre [[França]] i el [[Regne Unit]] com [[Mandat de la Societat de les Nacions|mandat de la Societat de Nacions]].<ref name="DeLancey 52">[[Cameroon#DeLancey|DeLancey and DeLancey]] 5.</ref> El partit [[Unió dels Pobles del Camerún]] (UPC) va defendre l'independència, pero va ser illegalisat per França en la década de 1950, #lo que va conduir a una guerra entre forces franceses i l'UPC que va durar fins a 1971.<ref>{{Cite journal|title=Cameroonian Nationalists Go Global: From Forest Maquis to a Pa-African Accra|last1=Terretta|first1=M.|journal=The Journal of African History|volume=51|issue=2|pages=189–212|doi=10.1017/S0021853710000253|year=2010|s2cid=154604590}}</ref>
Els habitants permanents més antics de Camerún són grups com els [[Pigmeos baka|baka]]. La [[civilisació sao]] al voltant del [[llac Chad]] va florir durant el primer mileni d. C i va donar pas al seu estat successor, el [[imperi Kanem-Bornu]]. Els exploradors portuguesos varen aplegar a la costa en 1472 i varen cridar a l'àrea «ric dels camarones». Els [[fulani]] varen establir el [[emirat Adamawa]] en el nort en el {{sigle|XIX||s}}, i grups ètnics de l'oest i noroest varen establir cacicazgos. Camerún es va convertir en una colónia alemana en 1884 coneguda com [[Kamerun]]. Despuix de la [[Primera Guerra Mundial]], es va dividir entre [[França]] i el [[Regne Unit]] com [[Mandat de la Societat de les Nacions|mandat de la Societat de Nacions]]. El partit [[Unió dels Pobles del Camerún]] (UPC) va defendre l'independència, pero va ser illegalisat per França en la década de 1950, #lo que va conduir a una guerra entre forces franceses i l'UPC que va durar fins a 1971.  


En 1960, el [[Camerún francés]] va proclamar la seua independència com la República de Camerún baixe la presidència d'[[Ahmadou Ahidjo]]. El [[Camerún britànic]] es va federar en 1961 per a formar la República Federal de Camerún, pero la federació va ser abandonada en 1972 i el país va passar a cridar-se República Unida de Camerún, i des de 1984, República de Camérun.<ref name="#1">[[Cameroon#DeLancey|DeLancey and DeLancey]] 19.</ref> [[Paul Biya]], el president en eixercici, ha dirigit el país des de 1982.<ref name="#1"/> Camerún es governa com una [[Presidencialismo|república presidencial]] unitària. Des de la seua independència, el país ha travessat [[Problema anglófono de Camerún|conflictes]] en els territoris de parla anglesa, que han advocat per una major autonomia. En 2017, tensions per la creació d'[[Ambazonia]], una entitat secessionista en els territoris de parla anglesa, varen conduir a una guerra.<ref>{{Cita web|url=https://www.amnesty.org/es/location/africa/west-and-central-africa/cameroon/report-cameroon/|títul=CAMERÚN 2020 Archives|fechaacceso=2021-10-22|sitioweb=Amnistía Internacional|idioma=és}}</ref><ref>{{Cita web|url=https://trendsresearch.org/insight/civil-war-in-cameroon-consequence-of-an-unfinished-decolonization/|títul=Civil War in Cameroon: Consequence of an Unfinished Decolonization|fechaacceso=21 d'octubre de 2021|sitioweb=trendsresearch.org|idioma=en}}</ref>
En 1960, el [[Camerún francés]] va proclamar la seua independència com la República de Camerún baixe la presidència d'[[Ahmadou Ahidjo]]. El [[Camerún britànic]] es va federar en 1961 per a formar la República Federal de Camerún, pero la federació va ser abandonada en 1972 i el país va passar a cridar-se República Unida de Camerún, i des de 1984, República de Camérun. [[Paul Biya]], el president en eixercici, ha dirigit el país des de 1982. Camerún es governa com una [[Presidencialismo|república presidencial]] unitària. Des de la seua independència, el país ha travessat [[Problema anglófono de Camerún|conflictes]] en els territoris de parla anglesa, que han advocat per una major autonomia. En 2017, tensions per la creació d'[[Ambazonia]], una entitat secessionista en els territoris de parla anglesa, varen conduir a una guerra.  




Camerún és conegut pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], aixina com pels èxits del seu [[Selecció de fútbol de Camerún|selecció nacional de fútbol]], considerada una de les millors seleccions futbolístiques despuix de participar en huit mundials. La seua població és predominantment [[Cristianisme|cristiana]], en una minoria significativa que practica el [[islam]] i [[religions tradicionals africanes]]. És membre de la [[Unió Africana]], les [[Organisació de les Nacions Unides|Nacions Unides]], la [[Mancomunidad de Nacions]], el [[Moviment de Països No Alineats]] i la [[Organisació de Cooperació Islàmica]].
Camerún és conegut pels seus estils musicals autòctons, especialment el [[makossa]] i el [[bikutsi]], aixina com pels èxits del seu [[Selecció de fútbol de Camerún|selecció nacional de fútbol]], considerada una de les millors seleccions futbolístiques despuix de participar en huit mundials. La seua població és predominantment [[Cristianisme|cristiana]], en una minoria significativa que practica el [[islam]] i [[religions tradicionals africanes]]. És membre de la [[Unió Africana]], les [[Organisació de les Nacions Unides|Nacions Unides]], la [[Mancomunidad de Nacions]], el [[Moviment de Països No Alineats]] i la [[Organisació de Cooperació Islàmica]].


 
[[Categoria:Camerun]]
 
[[Categoria:Estats membres de la Francofonia]]
[[Categoria:Categories per revisar]]
[[Categoria:Estats membres de la Mancomunitat de Nacions]]

Última revisió del 05:38 8 jul 2026

Per a atres usos d'este terme vore Camerún (desambiguació).

Plantilla:Portal associat

Camerún, oficialment la República de Camerún, (Plantilla:Lang-fr; Plantilla:Lang-en) és un Estat unitari organisat com república en el Àfrica central. Llimita al sur en Guinea Equatorial (189 km de frontera), a continuació en Gabon (298 km), i en República del Congo (523 km). A l'est llimita en República Centroafricana (797 km), al noreste en Chad (1094 km), i a l'oest en Nigèria (1690 km). El seu llitoral es troba en el golf de Biafra, que forma part del golf de Guinea (oceà Atlàntic). La seua capital és Yaundé i la seua ciutat més poblada és Douala. El país ha segut cridat "Àfrica en miniatura" per la seua diversitat geològica i cultural: té plages, deserts, montanyes, selves i sabanes. El seu punt més alt és el mont Camerún, en el suroest, i les seues principals ciutats són Duala, Yaundé i Garua. Habiten el país més de doscents grups ètnics i llingüístics, pero les seues llengües oficials són el francés i el anglés.

Els habitants permanents més antics de Camerún són grups com els baka. La civilisació sao al voltant del llac Chad va florir durant el primer mileni d. C i va donar pas al seu estat successor, el imperi Kanem-Bornu. Els exploradors portuguesos varen aplegar a la costa en 1472 i varen cridar a l'àrea «ric dels camarones». Els fulani varen establir el emirat Adamawa en el nort en el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, i grups ètnics de l'oest i noroest varen establir cacicazgos. Camerún es va convertir en una colónia alemana en 1884 coneguda com Kamerun. Despuix de la Primera Guerra Mundial, es va dividir entre França i el Regne Unit com mandat de la Societat de Nacions. El partit Unió dels Pobles del Camerún (UPC) va defendre l'independència, pero va ser illegalisat per França en la década de 1950, #lo que va conduir a una guerra entre forces franceses i l'UPC que va durar fins a 1971.

En 1960, el Camerún francés va proclamar la seua independència com la República de Camerún baixe la presidència d'Ahmadou Ahidjo. El Camerún britànic es va federar en 1961 per a formar la República Federal de Camerún, pero la federació va ser abandonada en 1972 i el país va passar a cridar-se República Unida de Camerún, i des de 1984, República de Camérun. Paul Biya, el president en eixercici, ha dirigit el país des de 1982. Camerún es governa com una república presidencial unitària. Des de la seua independència, el país ha travessat conflictes en els territoris de parla anglesa, que han advocat per una major autonomia. En 2017, tensions per la creació d'Ambazonia, una entitat secessionista en els territoris de parla anglesa, varen conduir a una guerra.


Camerún és conegut pels seus estils musicals autòctons, especialment el makossa i el bikutsi, aixina com pels èxits del seu selecció nacional de fútbol, considerada una de les millors seleccions futbolístiques despuix de participar en huit mundials. La seua població és predominantment cristiana, en una minoria significativa que practica el islam i religions tradicionals africanes. És membre de la Unió Africana, les Nacions Unides, la Mancomunidad de Nacions, el Moviment de Països No Alineats i la Organisació de Cooperació Islàmica.