Diferència entre les revisions de "Strix aluco"
Bot: Corregint apòstrof "d'" davant d'enllaços |
Bot: Corregint nom de la plantilla SEO |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
{{Artícul bo}} | {{Artícul bo}} | ||
El '''cárabo comú'''<ref>{{ | El '''cárabo comú'''<ref>{{Noms aus SEO 5 |fechaacceso = 18 de giner de 2013}}</ref> ('''''Strix aluco''''') és un [[Au de presa|au rapaz]] de tamany mig del [[orde (biologia)|orde]] de les [[Strigiformes|estrigiformes]] que és comuna en els [[bosc]]s de gran part d'[[Eurasia]] i d'algunes zones del [[Àsia Central|centre]] i [[Àsia Oriental|est d'Àsia]]. El plomall de la seua part ventral és pàlit en ralles obscures, mentres que el de la seua part dorsal pot ser marró o grisa, encara que vàries de les onze [[subespecie]]s reconegudes presenten abdós variants de coloració. Generalment construïx el seu [[Niu d'aus|niu]] dins del buit d'un arbre, i els ous i recent naixcuts són protegits #feroçment pels pares dels possibles [[depredación|depredadors]]. És un au [[Migració de les aus|no migratòria]] i altament territorial, #lo que provoca que molts eixemplars jóvens muiguen de fam si no poden trobar un territori vacant una volta que se separen dels pares. | ||
Esta au d'assut [[nocturnitat|nocturna]] caça principalment [[rodentia|rosegadors]], per lo general esperant a llançar-se des d'una percha o branca per a capturar a la víctima, que és engolguda sancera, encara que en àrees urbanes la seua dieta inclou una major proporció d'aus. Per a la seua cacera nocturna conta en adaptacions visuals i auditives i és auxiliada pel seu vol silenciós. El cárabo comú és capaç d'atrapar lechuzas més menudes, pero a la seua volta pot ser assut del [[Bubo bubo|muçol real]], del [[Accipiter gentilis|azor]], mentres que els [[vulpes vulpes|rabosots]] són una causa important de mort entre els pollets. | Esta au d'assut [[nocturnitat|nocturna]] caça principalment [[rodentia|rosegadors]], per lo general esperant a llançar-se des d'una percha o branca per a capturar a la víctima, que és engolguda sancera, encara que en àrees urbanes la seua dieta inclou una major proporció d'aus. Per a la seua cacera nocturna conta en adaptacions visuals i auditives i és auxiliada pel seu vol silenciós. El cárabo comú és capaç d'atrapar lechuzas més menudes, pero a la seua volta pot ser assut del [[Bubo bubo|muçol real]], del [[Accipiter gentilis|azor]], mentres que els [[vulpes vulpes|rabosots]] són una causa important de mort entre els pollets. | ||
Última revisió del 11:43 7 jul 2026
El cárabo comú[1] (Strix aluco) és un au rapaz de tamany mig del orde de les estrigiformes que és comuna en els boscs de gran part d'Eurasia i d'algunes zones del centre i est d'Àsia. El plomall de la seua part ventral és pàlit en ralles obscures, mentres que el de la seua part dorsal pot ser marró o grisa, encara que vàries de les onze subespecies reconegudes presenten abdós variants de coloració. Generalment construïx el seu niu dins del buit d'un arbre, i els ous i recent naixcuts són protegits #feroçment pels pares dels possibles depredadors. És un au no migratòria i altament territorial, #lo que provoca que molts eixemplars jóvens muiguen de fam si no poden trobar un territori vacant una volta que se separen dels pares.
Esta au d'assut nocturna caça principalment rosegadors, per lo general esperant a llançar-se des d'una percha o branca per a capturar a la víctima, que és engolguda sancera, encara que en àrees urbanes la seua dieta inclou una major proporció d'aus. Per a la seua cacera nocturna conta en adaptacions visuals i auditives i és auxiliada pel seu vol silenciós. El cárabo comú és capaç d'atrapar lechuzas més menudes, pero a la seua volta pot ser assut del muçol real, del azor, mentres que els rabosots són una causa important de mort entre els pollets.
A pesar de que generalment es diu que esta lechuza té una visió nocturna excepcional, la seua retina no és més sensible que la d'un humà; no obstant, els seus oïts posicionats asimétricamente li donen al cárabo comú un excelent oïment direccional. Els seus hàbits nocturns i el seu característic cridat, considerat espeluznante i fàcilment imitable, han fet que se li associe mitológicamente en la mala sort i la mort.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 18 de giner de 2013.