Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Wadjet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 5: Llínea 5:
La forma més correcta del seu nom podria ser Wadjet i és nomenat pel seu signe el rei serpent. Casat en la princesa [[Merneith]], en qui va tindre al seu fill i successor [[Den]].  
La forma més correcta del seu nom podria ser Wadjet i és nomenat pel seu signe el rei serpent. Casat en la princesa [[Merneith]], en qui va tindre al seu fill i successor [[Den]].  


Fon enterrat en Abidos, pero s'ha trobat una [[mastaba]] en Saqqara que, per la seua importància, ha fet pensar que hi podia estar enterrat (20 x 50 metros en 400 caps de brau -i en cornamenta original- esculpits per les parets). També s'han trobat un parell de mastabes en Tarkhan.    
Fon enterrat en Abidos, pero s'ha trobat una [[mastaba]] en Saqqara que, per la seua importància, ha fet pensar que hi podia estar enterrat (20 x 50 metros en 400 caps de brau -i en cornamenta original- esculpits per les parets). També s'han trobat un parell de mastabes en Tarkhan.        


== Referències ==
== Referències ==

Última revisió del 09:26 5 nov 2025

Estela de Djet

Wadjet o també Djet fon el quart faraó de la primera dinastia de l'antic Egipte. Fill de Djer, va regnar entre 5 i 42 anys segons les fonts (Manethó li atribueix 23 anys i 31 al seu pare).

La forma més correcta del seu nom podria ser Wadjet i és nomenat pel seu signe el rei serpent. Casat en la princesa Merneith, en qui va tindre al seu fill i successor Den.

Fon enterrat en Abidos, pero s'ha trobat una mastaba en Saqqara que, per la seua importància, ha fet pensar que hi podia estar enterrat (20 x 50 metros en 400 caps de brau -i en cornamenta original- esculpits per les parets). També s'han trobat un parell de mastabes en Tarkhan.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Collier, Mark; Dodson, Aidan; Hamernik, Gottfried (2010). «P. BM EA 10052, Anthony Harris, and Queen Tyti». The Journal of Egyptian Archaeology 96: 242-247. ISSN 0307-5133. doi:10.1177/030751331009600119
  • de Buck, A. (December 1937). «The Judicial Papyrus of Turin». The Journal of Egyptian Archaeology 23 (2): 153-154. doi:10.2307/3854420
  • Goedicke, Hans (December 1963). «Was Magic Used in the Harem Conspiracy against Ramesses III? (P.Rollin and P.Lee)». The Journal of Egyptian Archaeology 49: 71-92. doi:10.2307/3855702

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Ancient Egyptian literature: a book of readings (en anglés). University of California Press. 1973-1980. ISBN 0-520-09443-3. OCLC 705628
  • Harris, James E.; Weeks, Kent R. (1973). X-Raying the Pharaohs (Hardback edición). London: Macdonald and Company (Publishers) ISBN 0356043703
  • Hawass, Zahi; Saleem, Sahar N. (2016). Scanning the Pharaohs : CT Imaging of the New Kingdom Royal Mummies (Hardback edición). New York: The American University in Cairo Press. ISBN 978-977-416-673-0
  • Watterson, Barbara (1997). The Egyptians. The Peoples of Africa. Oxford, UK: Blackwell Publishing. ISBN 978-0-631-21195-2