Diferència entre les revisions de "Batalla del Fort de Tabarsí"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''Batalla del Fort de Tabarsí''' va tindre lloc en [[Pèrsia]], en la província de [[Mazandarán]], entre el [[10 d'octubre]] de [[1848]] i el [[10 de maig]] de [[1849]], entre les tropes del govern i els seguidors d'El [[Bàb]], que estaven refugiats en el mausoleu del Sheij Tabarsí,<ref>Sheikh Aḥmad-ibn-i-Abí-Ṭálib-i-Ṭabarsí (persa: شیخ طبرسی) era un erudit chií que va viure en el [[sigle XII]]. La seua obra més important, el Majma'-al-Bayán, és un comentari de l'Alcorà.</ref> | La '''Batalla del Fort de Tabarsí''' va tindre lloc en [[Pèrsia]], en la província de [[Mazandarán]], entre el [[10 d'octubre]] de [[1848]] i el [[10 de maig]] de [[1849]], entre les tropes del govern i els seguidors d'El [[Bàb]], que estaven refugiats en el mausoleu del Sheij Tabarsí,<ref>Sheikh Aḥmad-ibn-i-Abí-Ṭálib-i-Ṭabarsí (persa: شیخ طبرسی) era un erudit chií que va viure en el [[sigle XII]]. La seua obra més important, el Majma'-al-Bayán, és un comentari de l'Alcorà.</ref> | ||
| + | |||
| + | == Antecedents == | ||
El govern persa considerava als babíes com un conjunt d'herejes que s'havia rebelat contra el govern i que volien crear un estat babí. Impulsats per l'enemistat entre el clero duodeciman i els babíes, varen decidir acabar quant abans en estos últims. | El govern persa considerava als babíes com un conjunt d'herejes que s'havia rebelat contra el govern i que volien crear un estat babí. Impulsats per l'enemistat entre el clero duodeciman i els babíes, varen decidir acabar quant abans en estos últims. | ||
| Llínea 7: | Llínea 9: | ||
Els babíes consideraven que estaven anunciant l'arribada del Qāʾim i que la seua yihad o guerra santa de resistència front a les tropes del shah era llegítima defensa. | Els babíes consideraven que estaven anunciant l'arribada del Qāʾim i que la seua yihad o guerra santa de resistència front a les tropes del shah era llegítima defensa. | ||
| − | Els resistents es varen rendir pero varen | + | Els resistents es varen rendir pero varen ser immediatament desarmats i tractats com a presoners. El fort va ser destruït fins als fonaments per l'eixèrcit imperial i els babíes varen ser eixecutats. |
Uns dos anys despuix de la batalla, el general Abbás Qolí Jan Lariyaní va rendir homenage als babíes i va expressar el seu remordiment al príncip Ahmad Mirzá comparant la batalla a la de Kerbala, a on va perir l'imam Hosein, i es va comparar a sí mateixa en Shimr ibn Dhil-Ŷawšan, responsable de la mort del tercer iman chiïta. | Uns dos anys despuix de la batalla, el general Abbás Qolí Jan Lariyaní va rendir homenage als babíes i va expressar el seu remordiment al príncip Ahmad Mirzá comparant la batalla a la de Kerbala, a on va perir l'imam Hosein, i es va comparar a sí mateixa en Shimr ibn Dhil-Ŷawšan, responsable de la mort del tercer iman chiïta. | ||
| + | |||
| + | == Conseqüències de la batalla per al babisme == | ||
| + | En els anys posteriors a la batalla del fort de Tabarsí, va haver varis acontenyiments que varen marcar als babíes: | ||
| + | |||
| + | * En l'any [[1850]], va haver una rebelió que va acabar en massacre dels babíes en Neyriz (província de Fars). Al migdia del [[9 de juliol]] el Bàb va ser públicament eixecutat en Tabriz junt en un jove discípul baix l'orde d'Amir Kabir. Les seues despulles varen ser enterrarades en una fossa fòra de la ciutat. Segons les fonts babíes, els restants varen ser recuperats i varen vagar clandestinament durant cinquanta anys fins a ser enterrats en el Mont Carmelo (Palestina baix mandat britànic de l'época, actual [[Israel]]). | ||
| + | * En l'any [[1852]], tres babíes varen intentar assessinar al rei Nasereddín Shah Qayar el [[15 d'agost]] pero varen fracassar. Açò va provocar una persecució general contra els babíes dels quals va morir una gran cantitat d'ells, entre els que destaquen la poetisa Qorrat ol-Eyn i Seyyed Hosein Yazdí, o varen ser encarcerats, com Bahá'o'lláh. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 18:11 1 jun 2025
La Batalla del Fort de Tabarsí va tindre lloc en Pèrsia, en la província de Mazandarán, entre el 10 d'octubre de 1848 i el 10 de maig de 1849, entre les tropes del govern i els seguidors d'El Bàb, que estaven refugiats en el mausoleu del Sheij Tabarsí,[1]
Antecedents[editar | editar còdic]
El govern persa considerava als babíes com un conjunt d'herejes que s'havia rebelat contra el govern i que volien crear un estat babí. Impulsats per l'enemistat entre el clero duodeciman i els babíes, varen decidir acabar quant abans en estos últims.
Els babíes consideraven que estaven anunciant l'arribada del Qāʾim i que la seua yihad o guerra santa de resistència front a les tropes del shah era llegítima defensa.
Els resistents es varen rendir pero varen ser immediatament desarmats i tractats com a presoners. El fort va ser destruït fins als fonaments per l'eixèrcit imperial i els babíes varen ser eixecutats.
Uns dos anys despuix de la batalla, el general Abbás Qolí Jan Lariyaní va rendir homenage als babíes i va expressar el seu remordiment al príncip Ahmad Mirzá comparant la batalla a la de Kerbala, a on va perir l'imam Hosein, i es va comparar a sí mateixa en Shimr ibn Dhil-Ŷawšan, responsable de la mort del tercer iman chiïta.
Conseqüències de la batalla per al babisme[editar | editar còdic]
En els anys posteriors a la batalla del fort de Tabarsí, va haver varis acontenyiments que varen marcar als babíes:
- En l'any 1850, va haver una rebelió que va acabar en massacre dels babíes en Neyriz (província de Fars). Al migdia del 9 de juliol el Bàb va ser públicament eixecutat en Tabriz junt en un jove discípul baix l'orde d'Amir Kabir. Les seues despulles varen ser enterrarades en una fossa fòra de la ciutat. Segons les fonts babíes, els restants varen ser recuperats i varen vagar clandestinament durant cinquanta anys fins a ser enterrats en el Mont Carmelo (Palestina baix mandat britànic de l'época, actual Israel).
- En l'any 1852, tres babíes varen intentar assessinar al rei Nasereddín Shah Qayar el 15 d'agost pero varen fracassar. Açò va provocar una persecució general contra els babíes dels quals va morir una gran cantitat d'ells, entre els que destaquen la poetisa Qorrat ol-Eyn i Seyyed Hosein Yazdí, o varen ser encarcerats, com Bahá'o'lláh.
Referències[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Amanat, Abbas (2005). Resurrection and renewal: the making of the Babi movement in Iran, 1844-1850 (en inglés). Kalimát Press, ed. por Universidad Cornell (124 Roberts Place, Ithica, New-York 14850). ISBN 1890688428
- Muḥammad-i-Zarandí (Nabíl-i-A’ẓam) (1932). The dawn-breakers: Nabil's narrative of the early days of the Baha'i revelation. Baḥāʼi Publishing Committee
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Batalla del Fort de Tabarsí.