Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Rei Ryons"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 6: Llínea 6:


Malory deixa sense aclarir el destí de Rience: és seqüestrat per [[Sir Balin]] i el seu germà [[Sir Balan]], se li força a sometre's davant Arturo, i mai més és mencionat. Contes anteriors, com la secció en prosa Merlín, part del cicle Lancelot-Grial, relaten la seua mort en batalla contra Arturo.
Malory deixa sense aclarir el destí de Rience: és seqüestrat per [[Sir Balin]] i el seu germà [[Sir Balan]], se li força a sometre's davant Arturo, i mai més és mencionat. Contes anteriors, com la secció en prosa Merlín, part del cicle Lancelot-Grial, relaten la seua mort en batalla contra Arturo.
 
 
Per la similitut entre els seus noms, alguns escritors, com Lord Tennyson, ho identifiquen en el [[Rei Uriens]].      
Per la similitut entre els seus noms, alguns escritors, com Lord Tennyson, ho identifiquen en el [[Rei Uriens]].        
    
    
== Referències ==
== Referències ==

Última revisió del 16:12 3 març 2025

Escut de Rience

El Rei Ryons, Ryence, Rience, Rions o Rion és un personage de les llegendes artúriques, enemic del Rei Arturo en els primers anys del regnat d'est. El territori de Rience varia segons les obres; en Li Morte d'Arthur, de Malory, és rei de Gales del Nort, Irlanda i «moltes illes».

Lo que el fa notable és el seu hàbit d'adornar el seu corfoll en les barbes d'onze reis als que ha vençut. Desija la barba d'Arturo per a completar dotze. Açò ho identifica en el jagant Ritho, mencionat en Història dels Reis de Bretanya, de Godofredo de Monmouth, qui tenia el mateix modus operandi i també va ser mort a mans d'Arturo.

Malory deixa sense aclarir el destí de Rience: és seqüestrat per Sir Balin i el seu germà Sir Balan, se li força a sometre's davant Arturo, i mai més és mencionat. Contes anteriors, com la secció en prosa Merlín, part del cicle Lancelot-Grial, relaten la seua mort en batalla contra Arturo.

Per la similitut entre els seus noms, alguns escritors, com Lord Tennyson, ho identifiquen en el Rei Uriens.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Coghlan, Ronan. Encyclopaedia of Arthurian Legends
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1
  • Loomis, Roger Sherman. The Grail: From Celtic Myth to Christian Symbol. ISBN 0-691-02075-2
  • Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
  • Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
  • Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons