Imala

Imela o imala (del àrap imala = inflexió). En llingüística es denomina d'esta manera al fenomen fonètic que ocorre en certs dialectes àraps -antics i moderns- pel qual el so [a] quan és llarc -[a:] o [a]- es pronuncia en determinades circumstàncies com e o i; l'imela fon freqüent en l'hispania musulmana, particularment en el dialecte àrap parlat la zona del Regne de Granada i existixen d'ella multitut d'eixemples en els arabismes incorporats a la llengua espanyola i en la toponímia:

• al-banna' ("el constructor") > al-banni' > obrer

• al-kira' ("el lloguer") > al-kire' > lloguer

• al-bayyazin ("els falconers") > al-bayyizin > Albayzín

• Bab ar-Ramla ("porta de l'arena") > Bib ar-Ramla > Bibarrambla

• Wad Aš ("riu Ash") > Wad Iš > Guadix

• Marida > Mèrida > Mérida

• Bayyasa > Bayyesa > Baeza