Diferència entre les revisions de "Viage d'Inanna als Inferns"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El mit del descens de la [[Deu|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri. | El mit del descens de la [[Deu|deesa]] [[Inanna]] (en sumeri) o [[Ishtar]] (en acadi) a [[Irkalla]] o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la [[mitologia mesopotàmica]] i es coneix baix varis noms, destacant els de ''Viage d'Inanna als Inferns'' i ''Viage d'Inanna al País sense Tornada''. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el [[sigle XIV a. C.]], estan escrits en sumeri. | ||
Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als [[dimonis]]. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós. | Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós [[Dumuzi]]. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als [[dimonis]]. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per [[Ereshkigal]], de [[Nergal]], ajudat per [[Ea]], i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 07:34 9 set 2025
El mit del descens de la deesa Inanna (en sumeri) o Ishtar (en acadi) a Irkalla o Erkalla (l'inframon), constituïx un dels principals cicles lliteraris de la mitologia mesopotàmica i es coneix baix varis noms, destacant els de Viage d'Inanna als Inferns i Viage d'Inanna al País sense Tornada. Existixen diferents poemes sobre este mit, els primers dels quals varen aparéixer en época sumèria, i havent-se trobat també eixemples paleobabilònics. Els poemes, a excepció d'un acadi datat en el sigle XIV a. C., estan escrits en sumeri.
Els fragments de poemes donen lloc a interpretacions. L'història conta l'arribada a Erkalla d'Inanna en motiu de la mort del seu espós Dumuzi. No obstant, la versió acadia sugerix que Inanna, odiant-ho, el va entregar als dimonis. El poema conta també l'assalt a l'infern, governat per Ereshkigal, de Nergal, ajudat per Ea, i termina en el matrimoni i reconciliació d'abdós.
Referències
[editar | editar còdic]- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Cunningham, Graham (2007), Deliver Me from Evil: Mesopotamian Incantations, 2500-1500 BC, Studia Pohl: Series Maior 17, Rome, Italy: Etrice Pontificio Instituto Biblico, ISBN 978-88-7653-608-3
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
- Klíma, Josef (1980). Sociedad y cultura en la antigua Mesopotamia. Akal. pp. 244-246. ISBN 8473395174
- Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
- Jastrow, Morris (1898). Religion of Babylonia and Assyria. Boston, Estados Unidos: Ginn & company
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Kramer, Samuel Noah: La historia empieza en Súmer. Barcelona: Ediciones Orbis, S.A. , 04/. pp. 256 p. ISBN 978-84-7530-942-
- Lara Peinado, Federico (agosto de 1984). Mitos sumerios y acadios. Madrid: Editora Nacional. pp. 556 p. ISBN 9788427606937
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8