Diferència entre les revisions de "Metàstasis"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Superfície al tall d'un [[fege mostrant nòduls metastàsi…») |
|||
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Secondary tumor deposits in the liver from a primary cancer of the pancreas.jpg|thumb|250px|Superfície al tall d'un [[fege]] mostrant nòduls metastàsics més pàlits provinents d'un càncer pancreàtic]] | [[File:Secondary tumor deposits in the liver from a primary cancer of the pancreas.jpg|thumb|250px|Superfície al tall d'un [[fege]] mostrant nòduls metastàsics més pàlits provinents d'un càncer pancreàtic]] | ||
| − | La '''metàstasis''' (del [[grec]] μετάστασις, «canvi de | + | La '''metàstasis''' (del [[grec]] μετάστασις, «canvi de lloc») és el procés de propagació d'un foc de [[càncer]] a un orgue distint d'aquell en que es va iniciar. Ocorre generalment per via sanguínea o limfàtica. Aproximadament el 92 % de les morts per càncers no detectats es deuen a la metastatisació d'estos. |
| + | |||
| + | == Definició == | ||
Els càncers són capaços de propagar-se pel cos per dos mecanismes: invasió i metàstasis. L'invasió és la migració i la penetració directa de les cèlules del càncer en els teixits veïns. La metàstasis és la capacitat de les cèlules del càncer de penetrar en el torrent sanguíneo i limfàtic, viajar a través de la circulació sanguínea, i despuix créixer en un nou foc (metàstasis) en teixits normals d'una atra part del cos. | Els càncers són capaços de propagar-se pel cos per dos mecanismes: invasió i metàstasis. L'invasió és la migració i la penetració directa de les cèlules del càncer en els teixits veïns. La metàstasis és la capacitat de les cèlules del càncer de penetrar en el torrent sanguíneo i limfàtic, viajar a través de la circulació sanguínea, i despuix créixer en un nou foc (metàstasis) en teixits normals d'una atra part del cos. | ||
| + | |||
| + | En realitat, encara que és la més coneguda, la metàstasis no es llimita solament a la propagació de cèlules canceroses, sino que es parla de metàstasis quan un émbolo desenrolla novament el mateix procés d'orige (càncer, infeccions) en el lloc a on es produïx l'embòlia. | ||
| + | |||
| + | == Clasificació dels tumors == | ||
Els tumors es classifiquen com benignes o malignes, en dependència de si poden invadir localment o metastatisar a òrguens distants. Els tumors benignes són aquells que no poden disseminar-se per invasió o metàstasis; per lo tant creixen solament localment. Els tumors malignes són els capaços de propagar-se per invasió i metàstasis. Per definició, el terme càncer s'aplica solament als tumors malignes. | Els tumors es classifiquen com benignes o malignes, en dependència de si poden invadir localment o metastatisar a òrguens distants. Els tumors benignes són aquells que no poden disseminar-se per invasió o metàstasis; per lo tant creixen solament localment. Els tumors malignes són els capaços de propagar-se per invasió i metàstasis. Per definició, el terme càncer s'aplica solament als tumors malignes. | ||
| − | |||
| − | |||
== Localisació de les metàstasis == | == Localisació de les metàstasis == | ||
Les localisacions més freqüents de les metàstasis són els òrguens més irrigats per la [[sanc]] com són el [[cervell]], els [[Pulmó|pulmons]], el [[fege]], els ossos i les glándules suprarrenals. L'excepció a esta regla són els renyons i el propi [[cor]], pese a que per les seues cavitats passen molts litros de sanc al dia. | Les localisacions més freqüents de les metàstasis són els òrguens més irrigats per la [[sanc]] com són el [[cervell]], els [[Pulmó|pulmons]], el [[fege]], els ossos i les glándules suprarrenals. L'excepció a esta regla són els renyons i el propi [[cor]], pese a que per les seues cavitats passen molts litros de sanc al dia. | ||
| + | |||
| + | La causa principal de mort d'un pacient per càncer són les metàstasis. Per la capacitat de propagar-se a atres teixits i òrguens, el càncer és una malaltia potencialment mortal, per això és de gran interés comprendre cóm es produïxen les metàstasis en un tumor maligne. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 17: | Llínea 23: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | * [https://dle.rae.es/met%C3%A1stasis Metàstasis. RAE] | |
* Jaramillo Antiñón, Juan: ''El cáncer. Fundamentos de oncología'', página 89. Editorial de la Universidad de Costa Rica, 1991, ISBN 9977-67-177-X | * Jaramillo Antiñón, Juan: ''El cáncer. Fundamentos de oncología'', página 89. Editorial de la Universidad de Costa Rica, 1991, ISBN 9977-67-177-X | ||
* Maltoni CFM, Holland JF (2000). "Chapter 16: Physical Carcinogens". In Bast RC, Kufe DW, Pollock RE, et al. Holland-Frei Cancer Medicine (5th ed.). Hamilton, Ontario: B.C. Decker. ISBN 1-55009-113-1 | * Maltoni CFM, Holland JF (2000). "Chapter 16: Physical Carcinogens". In Bast RC, Kufe DW, Pollock RE, et al. Holland-Frei Cancer Medicine (5th ed.). Hamilton, Ontario: B.C. Decker. ISBN 1-55009-113-1 | ||
| Llínea 25: | Llínea 31: | ||
* Muñoz, A. (2004). Cáncer: genes y nuevas terapias. España: Hélice | * Muñoz, A. (2004). Cáncer: genes y nuevas terapias. España: Hélice | ||
* Robbins, Stanley L. Patología estructural y funcional. Interamericana | * Robbins, Stanley L. Patología estructural y funcional. Interamericana | ||
| + | * Rogiers, Aljosja; Lobon, Irene; Spain, Lavinia; Turajlic, Samra (26 de abril de 2022). «The Genetic Evolution of Metastasis». Cancer Research: OF1-OF9. ISSN 0008-5472. doi:10.1158/0008-5472.CAN-21-3863 | ||
* Siddhartha Mukherjee, ''El emperador de todos los males: Una biografía del Cáncer''. 2010, ISBN 978-0-00-725092-9 | * Siddhartha Mukherjee, ''El emperador de todos los males: Una biografía del Cáncer''. 2010, ISBN 978-0-00-725092-9 | ||
* VV.AA: Oncogenes y genes supresores de tumores. Universidad Nacional del Nordeste, Facultad de Medicina, Cátedra de Bioquímica, 2002 | * VV.AA: Oncogenes y genes supresores de tumores. Universidad Nacional del Nordeste, Facultad de Medicina, Cátedra de Bioquímica, 2002 | ||
Última revisió del 18:45 16 nov 2024
Superfície al tall d'un fege mostrant nòduls metastàsics més pàlits provinents d'un càncer pancreàtic
La metàstasis (del grec μετάστασις, «canvi de lloc») és el procés de propagació d'un foc de càncer a un orgue distint d'aquell en que es va iniciar. Ocorre generalment per via sanguínea o limfàtica. Aproximadament el 92 % de les morts per càncers no detectats es deuen a la metastatisació d'estos.
Definició[editar | editar còdic]
Els càncers són capaços de propagar-se pel cos per dos mecanismes: invasió i metàstasis. L'invasió és la migració i la penetració directa de les cèlules del càncer en els teixits veïns. La metàstasis és la capacitat de les cèlules del càncer de penetrar en el torrent sanguíneo i limfàtic, viajar a través de la circulació sanguínea, i despuix créixer en un nou foc (metàstasis) en teixits normals d'una atra part del cos.
En realitat, encara que és la més coneguda, la metàstasis no es llimita solament a la propagació de cèlules canceroses, sino que es parla de metàstasis quan un émbolo desenrolla novament el mateix procés d'orige (càncer, infeccions) en el lloc a on es produïx l'embòlia.
Clasificació dels tumors[editar | editar còdic]
Els tumors es classifiquen com benignes o malignes, en dependència de si poden invadir localment o metastatisar a òrguens distants. Els tumors benignes són aquells que no poden disseminar-se per invasió o metàstasis; per lo tant creixen solament localment. Els tumors malignes són els capaços de propagar-se per invasió i metàstasis. Per definició, el terme càncer s'aplica solament als tumors malignes.
Localisació de les metàstasis[editar | editar còdic]
Les localisacions més freqüents de les metàstasis són els òrguens més irrigats per la sanc com són el cervell, els pulmons, el fege, els ossos i les glándules suprarrenals. L'excepció a esta regla són els renyons i el propi cor, pese a que per les seues cavitats passen molts litros de sanc al dia.
La causa principal de mort d'un pacient per càncer són les metàstasis. Per la capacitat de propagar-se a atres teixits i òrguens, el càncer és una malaltia potencialment mortal, per això és de gran interés comprendre cóm es produïxen les metàstasis en un tumor maligne.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Metàstasis. RAE
- Jaramillo Antiñón, Juan: El cáncer. Fundamentos de oncología, página 89. Editorial de la Universidad de Costa Rica, 1991, ISBN 9977-67-177-X
- Maltoni CFM, Holland JF (2000). "Chapter 16: Physical Carcinogens". In Bast RC, Kufe DW, Pollock RE, et al. Holland-Frei Cancer Medicine (5th ed.). Hamilton, Ontario: B.C. Decker. ISBN 1-55009-113-1
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Manual CTO de Medicina y Cirugía, tomo I, ISBN 84-930264-3-3
- Muñoz, A. (2004). Cáncer: genes y nuevas terapias. España: Hélice
- Robbins, Stanley L. Patología estructural y funcional. Interamericana
- Rogiers, Aljosja; Lobon, Irene; Spain, Lavinia; Turajlic, Samra (26 de abril de 2022). «The Genetic Evolution of Metastasis». Cancer Research: OF1-OF9. ISSN 0008-5472. doi:10.1158/0008-5472.CAN-21-3863
- Siddhartha Mukherjee, El emperador de todos los males: Una biografía del Cáncer. 2010, ISBN 978-0-00-725092-9
- VV.AA: Oncogenes y genes supresores de tumores. Universidad Nacional del Nordeste, Facultad de Medicina, Cátedra de Bioquímica, 2002
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Metàstasis.