Diferència entre les revisions de "Energia de Gibbs"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
En [[termodinàmica]], la '''energia lliure de Gibbs''' ('''energia lliure''' o '''entalpia lliure''') és un [[potencial termodinàmic]], és dir, una [[funció d'estat]] [[Magnitut extensiva|extensiva]] en unitats d'energia, que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per a una [[reacció química]] (a [[pressió]] i [[temperatura]] constants). Se simbolisa en la lletra G mayúscula. | En [[termodinàmica]], la '''energia lliure de Gibbs''' ('''energia lliure''' o '''entalpia lliure''') és un [[potencial termodinàmic]], és dir, una [[funció d'estat]] [[Magnitut extensiva|extensiva]] en unitats d'energia, que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per a una [[reacció química]] (a [[pressió]] i [[temperatura]] constants). Se simbolisa en la lletra G mayúscula. | ||
| + | |||
| + | == Definició == | ||
| + | L'energia lliure de Gibbs (ΔGº = ΔHº - TΔSº; J en unitats SI) és la cantitat màxima de treball de no expansió que es pot extraure d'un sistema tancat termodinámicament (un que pot intercanviar calor i treball en el seu entorn, pero no matèria). Este màxim solament es pot alcançar en un procés completament reversible. Quan un sistema es transforma reversiblement d'un estat inicial a un estat final, la disminució de l'energia lliure de Gibbs equival al treball realisat pel sistema en el seu entorn, menys el treball de les forces de pressió. | ||
== Càlcul de l'energia lliure == | == Càlcul de l'energia lliure == | ||
| Llínea 7: | Llínea 10: | ||
A on ''H'' és la [[entalpia]] ; ''[[Kelvin|T]]'' és la temperatura i ''[[Julio (unitat)|S]]'' és la [[entropia]] del [[sistema]]. Va ser desenrollada en els anys [[1870]] pel físic-matemàtic [[Estats Units|nortamericà]] [[Williard Gibbs]]. | A on ''H'' és la [[entalpia]] ; ''[[Kelvin|T]]'' és la temperatura i ''[[Julio (unitat)|S]]'' és la [[entropia]] del [[sistema]]. Va ser desenrollada en els anys [[1870]] pel físic-matemàtic [[Estats Units|nortamericà]] [[Williard Gibbs]]. | ||
| + | |||
| + | == Unitats == | ||
| + | En ser una magnitut extensiva, és dir, que depén de la cantitat de matèria del sistema, normalment es va a referir en unitats d'energia per unitat de cantitat de matèria. En el Sistema Internacional d'Unitats s'utilisa el J/mol, encara que també es pot utilisar kcal/mol si nos referim a l'energia de Gibbs en unitats de la IUPAC. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 19:48 10 nov 2024
En termodinàmica, la energia lliure de Gibbs (energia lliure o entalpia lliure) és un potencial termodinàmic, és dir, una funció d'estat extensiva en unitats d'energia, que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per a una reacció química (a pressió i temperatura constants). Se simbolisa en la lletra G mayúscula.
Definició[editar | editar còdic]
L'energia lliure de Gibbs (ΔGº = ΔHº - TΔSº; J en unitats SI) és la cantitat màxima de treball de no expansió que es pot extraure d'un sistema tancat termodinámicament (un que pot intercanviar calor i treball en el seu entorn, pero no matèria). Este màxim solament es pot alcançar en un procés completament reversible. Quan un sistema es transforma reversiblement d'un estat inicial a un estat final, la disminució de l'energia lliure de Gibbs equival al treball realisat pel sistema en el seu entorn, menys el treball de les forces de pressió.
Càlcul de l'energia lliure[editar | editar còdic]
<math>G=H-TS,</math>
A on H és la entalpia ; T és la temperatura i S és la entropia del sistema. Va ser desenrollada en els anys 1870 pel físic-matemàtic nortamericà Williard Gibbs.
Unitats[editar | editar còdic]
En ser una magnitut extensiva, és dir, que depén de la cantitat de matèria del sistema, normalment es va a referir en unitats d'energia per unitat de cantitat de matèria. En el Sistema Internacional d'Unitats s'utilisa el J/mol, encara que també es pot utilisar kcal/mol si nos referim a l'energia de Gibbs en unitats de la IUPAC.
Referències[editar | editar còdic]
- Greiner, Walter; Neise, Ludwig; Stöcker, Horst (1995). Thermodynamics and statistical mechanics. Springer-Verlag. p. 101
- J.W. Gibbs, "A Method of Geometrical Representation of the Thermodynamic Properties of Substances by Means of Surfaces"
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Marshall Leicester, Henry. (1971). El trasfondo histórico de la química. Courier Corporation. ISBN 978-0-486-61053-5
- Reiss, Howard (1965). Methods of Thermodynamics. Dover Publications. ISBN 0-486-69445-3