Diferència entre les revisions de "Jentiamentiu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 9: Llínea 9:
 
== Cult ==
 
== Cult ==
 
Com a deu principal local està atestat des d'época primerenca en Abidos, en característiques agràries, fecundants i funeràries, inclús anterior a l'unificació d'Egipte al començ del periodo de l'Imperi Antic. El seu nom apareix en els sagells de la necròpolis dels faraons [[Den]] i [[Qa'a]] de la [[Dinastia I|primera dinastia d'Egipte]], i un temple que data de l'época predinàstica va ser fundat en Abidos per a este deu.​   
 
Com a deu principal local està atestat des d'época primerenca en Abidos, en característiques agràries, fecundants i funeràries, inclús anterior a l'unificació d'Egipte al començ del periodo de l'Imperi Antic. El seu nom apareix en els sagells de la necròpolis dels faraons [[Den]] i [[Qa'a]] de la [[Dinastia I|primera dinastia d'Egipte]], i un temple que data de l'época predinàstica va ser fundat en Abidos per a este deu.​   
 
+
   
 
== Referències ==
 
== Referències ==
  

Última revisió del 12:38 27 oct 2024

Jentiamentiu, Jenti-Amentiu, Jentiamenti o moltes atres denominacions paregudes és una antiga deitat de la mitologia egipcíaca el nom de la qual també seria utilisat com a títul d'Osiris i Anubis. El seu nom significa el més important dels occidentals o el que està al front dels occidentals, en a on occidentals es referix als bienaventurats o difunts justificats que moren en l'Amenti, és dir, en l'occident.

Iconografia[editar | editar còdic]

Jentiamentiu era representat com un deu en cap de gos negre en aspecte de chacal en Abidos, en l'Alt Egipte, a on montava guàrdia en la ciutat dels morts.

Mitologia[editar | editar còdic]

Era un guardià de les necròpolis, junt a Anubis i Upuaut, deus en els qui, a voltes, se'ls assimila en l'Imperi Antic. En temps posteriors, el nom Jentiamentiu va ser pres com a títul d'Osiris i Anubis, que també eren deus funeraris. Osiris també va aplegar a ser el deu patró d'Abidos, prenent el lloc de Jentiamentiu,​ baix la denominació d'Osiris-Jentamentiu (un aspecte o epítet d'Osiris). No obstant, l'egiptòlec John D. Ray sugerix que Jentiamentiu és la mateixa deitat que Osiris, que va ser conegut simplement per un nom diferent abans de mitan del Regne Antic, quan el nom d'Osiris apareix per primera volta.​

Cult[editar | editar còdic]

Com a deu principal local està atestat des d'época primerenca en Abidos, en característiques agràries, fecundants i funeràries, inclús anterior a l'unificació d'Egipte al començ del periodo de l'Imperi Antic. El seu nom apareix en els sagells de la necròpolis dels faraons Den i Qa'a de la primera dinastia d'Egipte, i un temple que data de l'época predinàstica va ser fundat en Abidos per a este deu.​

Referències[editar | editar còdic]

  • Adolf Erman y Hermann Grapow, Wörterbuch der ägyptischen Sprache, Akademie Verlag, Berlín, 1971, Tomo 1
  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Ray, John D. Reflections of Osiris: Lives from Ancient Egypt, p. 154. Oxford University Press. 2002. ISBN 978-0195158717
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. pp. 119, 187. Thames & Hudson. 2003. ISBN 0-500-05120-8
  • Wilkinson, Toby A. H. Early Dynastic Egypt. p. 249. Routledge, 1999. ISBN 0-203-20421-2

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X