Diferència entre les revisions de "Carn"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Des del punt de vista nutricional, la carn és una font habitual de proteïnes, grasses i minerals en la dieta humana. De tots els aliments que s'obtenen dels animals i plantes, la carn és el que majors valoracions i apreciacions alcança en els mercats i, paradòxicament, també és un dels aliments més evitats i que més polèmiques suscita. | Des del punt de vista nutricional, la carn és una font habitual de proteïnes, grasses i minerals en la dieta humana. De tots els aliments que s'obtenen dels animals i plantes, la carn és el que majors valoracions i apreciacions alcança en els mercats i, paradòxicament, també és un dels aliments més evitats i que més polèmiques suscita. | ||
| − | + | Els animals que s'alimenten exclusivament de carn es diuen carnívors, mentres que aquells que s'alimenten solament de plantes, herbívors. Les plantes que s'alimenten d'insectes i atres animals es diuen igualment carnívores (a pesar de la seua entomofagia). | |
== Varietats == | == Varietats == | ||
Última revisió del 15:47 12 jul 2024
La carn és el teixit animal, principalment muscular, que es consumix com a aliment. Es tracta d'una classificació coloquial i comercial que solament s'aplica a animals terrestres —normalment vertebrats: mamífers, aus i reptilés—, puix, a pesar de que podria aplicar-se als animals marins, estos entren en una atra categoria, la de peix, especialment els peixos —els crustàceus, moluscs i atres grups que solen rebre el nom de marisc—. Més allà de la seua classificació biològica, atres animals, com els mamífers marins, s'han considerat a voltes carn i a voltes peix. En algunes regions, la carn humana també pot adquirir esta denominació.
Característiques[editar | editar còdic]
Des del punt de vista nutricional, la carn és una font habitual de proteïnes, grasses i minerals en la dieta humana. De tots els aliments que s'obtenen dels animals i plantes, la carn és el que majors valoracions i apreciacions alcança en els mercats i, paradòxicament, també és un dels aliments més evitats i que més polèmiques suscita.
Els animals que s'alimenten exclusivament de carn es diuen carnívors, mentres que aquells que s'alimenten solament de plantes, herbívors. Les plantes que s'alimenten d'insectes i atres animals es diuen igualment carnívores (a pesar de la seua entomofagia).
Varietats[editar | editar còdic]
Existixen moltes varietats de carn procedents de diverses localitats, es pot dir que la major part del consum mundial de carn procedix d'animals domesticats per a abastir de matèria primera l'indústria càrnica. Una chicoteta proporció procedix de la caça. No sempre va ser aixina, ya que en l'antiguetat (molt abans de la revolució industrial) la major part de la carn consumida pel ser humà procedia de la caça, sent la ganaderia i el pastoreig un element menor.
Referències[editar | editar còdic]
- History of food, Maguelonne Toussaint-Samat, cap. 4 «History of Meat», Ed. Blackwell, pub. 1992
- Nutrición y Salud Pública: Métodos, bases científicas y aplicaciones, Lluís Serra Majem, Javier Aranceta Bartrina
- Principles of Meat Science, Elton D. Aberle; 2001, Kendall Hunt
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Maguelonne Toussaint-Samat, Historia Natural y Moral de los Alimentos Vol.2: La carne, los productos lácteos y los cereales. Ed.Alianza Editorial, 1991
- Meat Hygiene, J. F. Gracey, David S. Collins, Robert J. Huey, 1999, Elsevier Health Sciences - Libro técnico que aborda todos los procesos de la carne en la industria (incluso la química durante el cocinado)
- The Complete Meat Cookbook - Bruce Aidells, Publicado en 2001 Ed. Houghton Mifflin Cookbooks
- You Don't Need Meat, Peter Cox - Publicado en 2003 ed. Macmillan