Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Nemty"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 24: Llínea 24:
== Noms teóforos ==
== Noms teóforos ==
El seu nom el varen dur els faraons de la [[dinastia VI]] d'Egipte Merenra I i Merenra II, com Merenra Nemtyemsaf.  
El seu nom el varen dur els faraons de la [[dinastia VI]] d'Egipte Merenra I i Merenra II, com Merenra Nemtyemsaf.  
 
   
== Referències ==
== Referències ==



Última revisió del 16:37 17 oct 2025

Representació de Nemty

Nemty o Anty, El caminant o L'errabunt, deu guerrer de la mitologia egipcíaca.

Iconografia

[editar | editar còdic]

Va ser representat en el nomo XII com un au blanca, encara que també apareix com una pell de bou negre o vaca, en un soport sobre una espècie de morter. Esta pell serà de lleopart en l'época ramésida. En el nomo XVIII ho trobem com un deu en cap de falcó i ales desplegades, que es transformarà en dos falcons denominats Dunanuy.

Mitologia

[editar | editar còdic]

Se li cita en els Texts de les Piràmides, com a encarregat de vigilar la navegació de la barca solar en companyia de Sokar; també era el barquer que conduïa a la deesa Isis cap a l'anomenada “Illa d'en mig”. Habita en una estranya vasija repleta de fleches.

Una antiga llegenda, similar a la d'Isis, narra un crim comés per Nemty, fent-li responsable de la decapitació de la seua mare Hathor-Hesat, sent condenat per Ra a ser desollay viu i embenat. Hathor va tindre que substituir el seu cap per la d'una vaca, pero Anubis va sentir pietat i va entregar la pell de Nemty a la seua mare que, per mig de màgia, regant-ho en llet va reviure el seu cos (papir ramésida Chester Beatty I).

En una atra llegenda, semblant a la d'Isis, Nemty intenta furtar el nom sagrat i “amagat” de Ra. Horus vol obtindre el nom secret de Nemty i li envia un animal verinós, per a que li ferixca.

Epítets

[editar | editar còdic]

Ademés del seu nom, El caminant o L'errabunt, va rebre l'epítet de “El curt de cames” en la llegenda d'Horus i Seth.

Sincretisme

[editar | editar còdic]

Se li equipara i fusiona en Dunanuy i més tart apareix junt a la figura del faraó i a la d'Osiris, a modo de protecció; posteriorment és substituït per Horus i per Seth en varis aspectes. En el nomo XII de l'Alt Egipte va ser assimilat a Seth, a on li acompanyava la deesa lleona Matyt. Estava també relacionat en Anubis.

El seu cult es remonta a la dinastia I. Va ser adorat en els nomos XII i XVIII de l'Alt Egipte, i venerat en Antaeópolis, Qau el-Kebir, junt a la deesa Matit, Hieracon i en Deir el-Gebraui.

Noms teóforos

[editar | editar còdic]

El seu nom el varen dur els faraons de la dinastia VI d'Egipte Merenra I i Merenra II, com Merenra Nemtyemsaf.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Budhe W.(2003). Libro de los muertos. Primera versión poética. Según el texto jeroglífico publicado por Wallis Budge. Traducción, prólogo y notas A. Laurent. editorial Astri. S.A.
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons