Diferència entre les revisions de "Josep Arnau"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 3: Llínea 3:
 
El professor Baglibi va despertar en Josep Arnau l'interés per la ciència mèdica, ciència que escomençà a estudiar al seu regrés a [[Valéncia]].
 
El professor Baglibi va despertar en Josep Arnau l'interés per la ciència mèdica, ciència que escomençà a estudiar al seu regrés a [[Valéncia]].
  
Gràcies a la correspondència que va mantindre en atres meges europeus com Georg Ernst Stahl i Friedrich Hoffmann, va conèixer les novetats mèdiques de l'època, i arribà a convertir-se en una figura destacada en la renovació científica del seu ambient i en el món científic valencià del sigle XVIII..
+
Gràcies a la correspondència que va mantindre en atres meges europeus com Georg Ernst Stahl i Friedrich Hoffmann, va conèixer les novetats mèdiques de l'època, i arribà a convertir-se en una figura destacada en la renovació científica del seu ambient i en el món científic valencià del sigle XVIII.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==

Última revisió del 13:03 25 nov 2024

Josep Arnau, (Valéncia, 1679 - † València, 8 de novembre de 1737), mege anatomista valencià del sigle XVIII, estudià teologia en l'Universitat de Valéncia dedicant-se més tart a la professió militar i per això se n'hagué d'anar a Itàlia. Una volta en Roma conegué i feu bona amistat en el famós mege Baglibi, un acèrrim defensor de l'Escola Yatro-mecànica. 

El professor Baglibi va despertar en Josep Arnau l'interés per la ciència mèdica, ciència que escomençà a estudiar al seu regrés a Valéncia.

Gràcies a la correspondència que va mantindre en atres meges europeus com Georg Ernst Stahl i Friedrich Hoffmann, va conèixer les novetats mèdiques de l'època, i arribà a convertir-se en una figura destacada en la renovació científica del seu ambient i en el món científic valencià del sigle XVIII.

Obra[editar | editar còdic]

Entre les seues obres publicades tenim.

  • Certamen pharmaceutico galenicum
  • Opus neoteoricum medicum

Referències[editar | editar còdic]

  • Báguena Cervellera, María José. «José Arnau» (en castellà). Real Academia de la Historia
  • Riera Palmero, Juan «Latromecánica y modernidad en el Opus Neotericum (1737) de José Arnau». Asclepio, Núm.18-19, 1966-1967, pàg. 533-552. ISSN: 0210-4466