Diferència entre les revisions de "Ureo"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mits solars del viage del Sol pel cel i l'inframon, la [[Duat]]. Se les venerava principalment en Buto i en morir es depositaven en caixes de [[bronze]] o [[fusta]], gravades en relleus d'imàgens de serps, que algunes voltes tenien cap humà tocat en la corona Doble i l'uraeus. | La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mits solars del viage del Sol pel cel i l'inframon, la [[Duat]]. Se les venerava principalment en Buto i en morir es depositaven en caixes de [[bronze]] o [[fusta]], gravades en relleus d'imàgens de serps, que algunes voltes tenien cap humà tocat en la corona Doble i l'uraeus. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9 | ||
Última revisió del 11:19 14 març 2025
L'ureo (en llatí: ūraeus; en grec antic: οὐραῖος) és una representació de la deesa Uadyet en forma de cobra empinada. L'image de l'ureo va constituir l'emblema protector preferent de molts faraons, els qui eren els únics que podien portar-ho com a atribut distintiu de la realea.
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme Uræus va ser amprat per l'estudiós de l'Alt Egipte Horapolón, a finals del sigle V a. C., en el seu tractat Hieroglyphica, a on fa una interpretació ideogràfica de l'escritura jeroglífica.
Iconografia
[editar | editar còdic]L'ureo tenia forma de cobra i, algunes voltes, portava la corona Roja del Baix Egipte i la corona Blanca de l'Alt Egipte. La deesa cobra Uadyet, solia figurar junt a la deesa buitre Nejbet, com a representants del Baix i Alt Egipte respectivament.
Mitologia
[editar | editar còdic]Uadyet, originària de la delta del Nil, simbolisava al Baix Egipte, deesa protectora del faraó, era una serp que actuava com a protecció de deus i faraons en la mitologia de l'antic Egipte i se li atribuïa la característica de ser molt poderosa. Encarnava a les deeses solars.
Nejbet, representada com un buitre, era símbol de l'Alt Egipte; deitat protectora del faraó en els naiximent, la coronació, les festes de jubileu i en les batalles.
Un dels títuls del faraó, el nom de Nebty conté l'Uraeus. També apareix representat en la part superior de molts temples i formant part de les corones egipcíaques, com a diadema subjectant el Nemes (tocat dels faraons), i en joyes o amulets de faraons i deus.
La cobra i les serps eren símbols de resurrecció i estaven associades als mits solars del viage del Sol pel cel i l'inframon, la Duat. Se les venerava principalment en Buto i en morir es depositaven en caixes de bronze o fusta, gravades en relleus d'imàgens de serps, que algunes voltes tenien cap humà tocat en la corona Doble i l'uraeus.
Referències
[editar | editar còdic]- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Elisa Castel: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lipson, Carol (2004). Rhetoric Before and Beyond the Greeks. Nueva York: SUNY Press
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ureo.