Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Optio"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 22: Llínea 22:
* ''Optio tribuni'': suboficial destinat com assistent d'un ''tribunus militum''.
* ''Optio tribuni'': suboficial destinat com assistent d'un ''tribunus militum''.
* ''Optio valetudinarii'': encarregat de les instalacions del ''valetudinarium'' o hospital de la seua unitat.  
* ''Optio valetudinarii'': encarregat de les instalacions del ''valetudinarium'' o hospital de la seua unitat.  
 
   
=== Bibliografia ===
=== Bibliografia ===
* Y. Le Bohec, ''El ejército romano: instrumento para la conquista de un imperio'', Ed. Ariel, Barcelona, 2004, ISBN 84-344-6723-2 978-84-344-6723-1
* Y. Le Bohec, ''El ejército romano: instrumento para la conquista de un imperio'', Ed. Ariel, Barcelona, 2004, ISBN 84-344-6723-2 978-84-344-6723-1

Última revisió del 11:31 13 set 2025

Un optio era en l'eixèrcit romà el suboficial que servia de lloctinent al centurió de cada centúria i al decurio de cada turma de cavalleria. Podia ser designat per este o ser elegit pels seus companyers, valorant-se el seu valor, destrea militar i dot de mando.

Estava classificat d'entre els milites principals i posseïa la categoria de duplicarius, és dir, estava rebaixat de tasques pesades i cobrava doble pagament. Aspirava a ser nomenat centurió, i quan havia alcançat la qualificació suficient, rebia el títul de optio ad spem ordinis.

Tipos d'optio

[editar | editar còdic]
Archiu:Grabstein Titus Calidius Carnuntum.jpg
Estela funerària del sigle I de Tito Calidio Severo procedent de Carnuntum (Petronell, Àustria), qui va ser optio de la Cohors I Alpinorum equitata abans d'ascendir a centurió de la Legio XV Apollinaris.

Ademés d'estos optiones, existien uns atres a càrrec de diferents tasques, com:

  • Optio ad carcerem: al front de la presó militar d'un castra legionis o d'un castellum auxiliar.
  • Optio candidatus: suboficial que ha segut designat pel cap de la seua unitat per a alcançar un ranc superior, normalment el de centurió.
  • Optio carceris: suboficial encarregat de les celes d'una presó.
  • Optio centuriae o Optio centurionis: lloctinent de cada centúria.
  • Optio custodiarum: suboficial a càrrec de la guàrdia.
  • Optio draconarius: en l'eixèrcit baiximperial era el suboficial més veterà d'entre els portaestandarts o draconarii.
  • Optio equitum: suboficial de la cavalleria legionaria i de la guàrdia pretoriana.
  • Optio fabricae: encarregat de la secció de reparació i fabricació d'armes de la seua unitat.
  • Optio navaliorum: suboficial d'una nau de guerra, dependent directament del capità.
  • Optio praetorii: suboficial al front de les dependències del quarter general de la seua unitat, tant principia com praetorium.
  • Optio principalis: indicació de la categoria a la qual pertanyia.
  • Optio speculatorum: optio al front dels speculators, soldats encarregats de les llabors d'exploració i espionage militar.
  • Optio stratorum: optio al front dels strators o soldats destinats a la funció de policia militar.
  • Optio tribuni: suboficial destinat com assistent d'un tribunus militum.
  • Optio valetudinarii: encarregat de les instalacions del valetudinarium o hospital de la seua unitat.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Y. Le Bohec, El ejército romano: instrumento para la conquista de un imperio, Ed. Ariel, Barcelona, 2004, ISBN 84-344-6723-2 978-84-344-6723-1
  • A. Goldsworthy, El ejército romano, Ed. Akal, Madrit, 2005, ISBN 84-460-2234-6, 978-84-460-2234-6
  • David J. Breeze, "A Note on the Use of the Titles 'Optio' and 'Magister' below the Centurionate during the Principate", Britannia 7, 1976, pp. 127-133[1].