Optio

Un optio era en l'eixèrcit romà el suboficial que servia de lloctinent al centurió de cada centúria i al decurio de cada turma de cavalleria. Podia ser designat per este o ser elegit pels seus companyers, valorant-se el seu valor, destrea militar i dot de mando.

Estava classificat d'entre els milites principals i posseïa la categoria de duplicarius, és dir, estava rebaixat de tasques pesades i cobrava doble pagament. Aspirava a ser nomenat centurió, i quan havia alcançat la qualificació suficient, rebia el títul de optio ad spem ordinis.

Tipos d'optio

Archiu:Grabstein Titus Calidius Carnuntum.jpg

Estela funerària del sigle I de Tito Calidio Severo procedent de Carnuntum (Petronell, Àustria), qui va ser optio de la Cohors I Alpinorum equitata abans d'ascendir a centurió de la Legio XV Apollinaris.

Ademés d'estos optiones, existien uns atres a càrrec de diferents tasques, com:

• Optio ad carcerem: al front de la presó militar d'un castra legionis o d'un castellum auxiliar.
• Optio candidatus: suboficial que ha segut designat pel cap de la seua unitat per a alcançar un ranc superior, normalment el de centurió.
• Optio carceris: suboficial encarregat de les celes d'una presó.
• Optio centuriae o Optio centurionis: lloctinent de cada centúria.
• Optio custodiarum: suboficial a càrrec de la guàrdia.
• Optio draconarius: en l'eixèrcit baiximperial era el suboficial més veterà d'entre els portaestandarts o draconarii.
• Optio equitum: suboficial de la cavalleria legionaria i de la guàrdia pretoriana.
• Optio fabricae: encarregat de la secció de reparació i fabricació d'armes de la seua unitat.
• Optio navaliorum: suboficial d'una nau de guerra, dependent directament del capità.
• Optio praetorii: suboficial al front de les dependències del quarter general de la seua unitat, tant principia com praetorium.
• Optio principalis: indicació de la categoria a la qual pertanyia.
• Optio speculatorum: optio al front dels speculators, soldats encarregats de les llabors d'exploració i espionage militar.
• Optio stratorum: optio al front dels strators o soldats destinats a la funció de policia militar.
• Optio tribuni: suboficial destinat com assistent d'un tribunus militum.
• Optio valetudinarii: encarregat de les instalacions del valetudinarium o hospital de la seua unitat.

Bibliografia

• Y. Le Bohec, El ejército romano: instrumento para la conquista de un imperio, Ed. Ariel, Barcelona, 2004, ISBN 84-344-6723-2 978-84-344-6723-1
• A. Goldsworthy, El ejército romano, Ed. Akal, Madrit, 2005, ISBN 84-460-2234-6, 978-84-460-2234-6
• David J. Breeze, "A Note on the Use of the Titles 'Optio' and 'Magister' below the Centurionate during the Principate", Britannia 7, 1976, pp. 127-133[1].