Diferència entre les revisions de "Unió Continental"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
L''''Unió Europea''' ('''UE''') és una [[sistema polític comunitari|comunitat política]] [[Estat de Dret|de Dret]] constituïda en règim de [[organisació internacional]] ''sui generis'', naixcuda per a propiciar i acollir la [[Integració europea|integració]] i gobernanza en comú dels [[poble]]s i dels [[estat]]s de [[Europa]]. Està composta per [[Organisació territorial de l'Unió Europea|vintihuit estats]] europeus i va ser establida en l'entrada en vigor del [[Tractat de l'Unió Europea]] (TUE), el [[1 de novembre]] de [[1993]].<ref name=tratados /> | L''''Unió Europea''' ('''UE''') és una [[sistema polític comunitari|comunitat política]] [[Estat de Dret|de Dret]] constituïda en règim de [[organisació internacional]] ''sui generis'', naixcuda per a propiciar i acollir la [[Integració europea|integració]] i gobernanza en comú dels [[poble]]s i dels [[estat]]s de [[Europa]]. Està composta per [[Organisació territorial de l'Unió Europea|vintihuit estats]] europeus i va ser establida en l'entrada en vigor del [[Tractat de l'Unió Europea]] (TUE), el [[1 de novembre]] de [[1993]].<ref name=tratados /> | ||
| − | Si en un principi la supraestructura «Unió Europea» aünava i es fundava sobre les tres [[Comunitats Europees]] preexistents ([[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer|CECA]], [[Comunitat Europea de l'Energia Atòmica|Euratom]] i [[Comunitat Econòmica Europea|CEE/CE]]) baix el complex sistema conegut com «els tres pilars» —les comunitats abans mencionades junt en la [[Política exterior i de seguritat comuna de l'Unió Europea|política exterior comuna]] i la cooperació judicial i policial—, en l'entrada en vigor, l'1 de decembre de 2009, del [[Tractat de Lisboa]], l'Unió Europea va succeir per complet a les comunitats europees, encara que en certes particularitats, i va assumir en això la seua personalitat jurídica única com [[subjecte de Dret internacional]]. | + | Si en un principi la supraestructura «Unió Europea» aünava i es fundava sobre les tres [[Comunitats Europees]] preexistents ([[Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer|CECA]], [[Comunitat Europea de l'Energia Atòmica|Euratom]] i [[Comunitat Econòmica Europea|CEE/CE]]) baix el complex sistema conegut com «els tres pilars» —les comunitats abans mencionades junt en la [[Política exterior i de seguritat comuna de l'Unió Europea|política exterior comuna]] i la cooperació judicial i policial—, en l'entrada en vigor, l'1 de decembre de 2009, del [[Tractat de Lisboa]], l'Unió Europea va succeir per complet a les comunitats europees, encara que en certes particularitats, i va assumir en això la seua personalitat jurídica única com [[subjecte de Dret internacional]]. |
[[Categoria:Geografia política]] | [[Categoria:Geografia política]] | ||
Última revisió del 17:26 18 nov 2024
L'Unió Continental és un tipo de supranacionalitat o organisme internacional de estats membres que componen un mateix continent. En l'actualitat existixen tres unions continentals Unasur, Unió Europea, Unió Africana.
Unió Europea[editar | editar còdic]
L'Unió Europea (UE) és una comunitat política de Dret constituïda en règim de organisació internacional sui generis, naixcuda per a propiciar i acollir la integració i gobernanza en comú dels pobles i dels estats de Europa. Està composta per vintihuit estats europeus i va ser establida en l'entrada en vigor del Tractat de l'Unió Europea (TUE), el 1 de novembre de 1993.[1]
Si en un principi la supraestructura «Unió Europea» aünava i es fundava sobre les tres Comunitats Europees preexistents (CECA, Euratom i CEE/CE) baix el complex sistema conegut com «els tres pilars» —les comunitats abans mencionades junt en la política exterior comuna i la cooperació judicial i policial—, en l'entrada en vigor, l'1 de decembre de 2009, del Tractat de Lisboa, l'Unió Europea va succeir per complet a les comunitats europees, encara que en certes particularitats, i va assumir en això la seua personalitat jurídica única com subjecte de Dret internacional.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadatratados