Diferència entre les revisions de "Palau dels Sorells"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 20: Llínea 20:
 
Es troba en bon estat de conservació encara que les darreres obres de restauració i adaptació per a albergar les dependències municipals han desvirtuat l'edifici.
 
Es troba en bon estat de conservació encara que les darreres obres de restauració i adaptació per a albergar les dependències municipals han desvirtuat l'edifici.
  
Està catalogat com a [[Be d'Interés Cultural]] des de l'any [[1985]].
+
Està catalogat com a [[Be d'Interés Cultural]] des de l'any [[1985]].
 +
 
 +
== Referències ==
 +
*  Teodoro Llorente (1889-1900). «XI. Alrededores de Valencia». Valencia II. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª. p. 474
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Castillo de Albalat dels Sorells}}
 +
 
* [http://www.albalatdelssorells.net/index.php/val/municipi/historia.html Palau dels Sorells]
 
* [http://www.albalatdelssorells.net/index.php/val/municipi/historia.html Palau dels Sorells]
  

Última revisió del 18:05 7 jul 2024

Palau dels Sorells

El Palau dels Sorells és un palau senyorial del municipi d'Albalat dels Sorells (Horta Nort), en la Comunitat Valenciana.

Història[editar | editar còdic]

Consta que ya existia una residència en el sigle XIV, quan Berenguer de Codinats, Mestre Racional de la Corona, va adquirir l'alqueria d'Albalat i la va nomenar Albalat de Codinats. Pero hi ha elements decoratius que situen l'obra en un sigle XV avançat, quan Tomás Sorells i Segarriga va comprar el senyoriu d'Albalat.

Les obres i reformes de l'edifici se succeïxen en el temps de manera que en l'actualitat presenta una gran amalgama d'estils diferents que dificulten enormement la seua llectura original.

Descripció[editar | editar còdic]

Interior del Palau dels Sorells

Residència nobiliària rural de l'edat mija, de caràcter fortificat, té una planta rectangular en torres sobre els ànguls i un pati central al voltant del qual es disponen quatre eixes en diversos salons i dependències.

Estava rodejat d'un extens hort excepte pel costat que dona a una plaça. Destaca la galeria i escala de pedra que descansa sobre un arc de gran factura en el pati central, una portada d'arc de mig punt en la frontera principal, construït en grosses dovelles de pedra; i els finestrals gòtics, encara que molts no són originals. Els sostres són simples, com correspon al gòtic valencià. La coberta de l'edifici està inclinada cap a l'exterior i de teula moruna.

L'edifici té 22 metros de costat per 13 metros d'altura, en torres de 18 metros. Junt en el Palau d'Alaquàs és l'edifici senyorial rural més important de l'horta valenciana.

Es troba en bon estat de conservació encara que les darreres obres de restauració i adaptació per a albergar les dependències municipals han desvirtuat l'edifici.

Està catalogat com a Be d'Interés Cultural des de l'any 1985.

Referències[editar | editar còdic]

  • Teodoro Llorente (1889-1900). «XI. Alrededores de Valencia». Valencia II. Colección «España: sus monumentos y sus artes – su naturaleza é historia». Barcelona: Establecimiento tipográfico-editorial de Daniel Cortezo y C.ª. p. 474

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons