Diferència entre les revisions de "Jonsu"
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
En Kom Ombo va ser adorat com a fill de [[Sobek]] i Hathor. | En Kom Ombo va ser adorat com a fill de [[Sobek]] i Hathor. | ||
| − | ==Nom teofòric == | + | == Nom teofòric == |
El seu nom forma part de noms d'autoritats com Dyedjonsuefanj, Sum sacerdot d'Amón en Tebas. | El seu nom forma part de noms d'autoritats com Dyedjonsuefanj, Sum sacerdot d'Amón en Tebas. | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233. | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233. | ||
| − | ==Bibliografia == | + | == Bibliografia == |
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3 | ||
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | * Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com | ||
Última revisió del 12:51 30 nov 2024
Jonsu (antic egipcíac: ḫnsw; també transcrit com Chonsu, Khensu, Khons, Chons o Khonshu) és en la mitologia egipcíaca, l'antic deu de la Lluna. El seu nom significa viager, i açò pot relacionar-se en el viage nocturn percebut de la Lluna a través del cel. Junt en Thoth va marcar el pas del temps. Khonsu va tindre un paper decisiu en la creació de nova vida en totes les criatures vivents. En Tebas, va formar part d'una tríada familiar (la tríada tebana), en a on Mut era la seua mare i Amón, el seu pare.
Iconografia[editar | editar còdic]
Home en barba en posició de marcha (Imperi Antic), que es transforma en un chiquet momiforme, coronat per una Lluna creixent i disc llunar; en uraeus i coleta lateral, com a distintiu de joventut; porta un ceptre uas, en dyed, anj, heqa (cayado) i nejej (mayal), i a voltes, el collar menat sobre el pit o en les mans.
També se li va representar com a home en cap de falcó, coronat en el disc llunar i una Lluna creixent; i atres variants, com babuí (considerat com a animal llunar pels antics egipcíacs), bou o doble bou (en la seua activitat germinadora i en la Duat).
En época tardana, va ser representat com deu que allunta els esperits del mal, deu curander.
Mitologia[editar | editar còdic]
El nom de Jonsu reflectix el fet de que la Lluna (coneguda com Iah en egipcíac) viaja a través del cel nocturn, ya que significa viager, i també tenia els títuls Abrazador, Pioner i Defensor, com era pensat per a velar pels que viagen de nit. Com a deu de la llum en la nit, Jonsu va ser invocat per a protegir contra els animals salvages i ajudar en la curació. Es dia que quan Jonsu va fer lluir la lluna creixent, les dònes varen concebre, el ganado es va tornar fèrtil i totes les fosses nassals i totes les goles es varen omplir d'aire fresc.
Atributs[editar | editar còdic]
En l'art, Jonsu es representa típicament com una mòmia en el símbol de l'infància, un mechó de cabell lateral, aixina com el collar menat en cayado i mayal. Té estrets vínculs en atres chiquets divins com Horus i Shu. A voltes se li mostra en un cap d'àguila o falcó com Horus, en qui se li associa com a protector i sanador, adornat en el disc solar i la lluna creixent.
Jonsu es menciona en els Texts de les Piràmides i els Texts dels Sarcòfecs, en els que li'l representa en un aspecte feroç, pero no s'eleva a la prominència fins al Nou Regne, quan li'l descriu com el Deu més gran dels grans deus. La major part de la construcció del complex del temple en Karnak es va centrar en Jonsu durant el periodo de Ramesside. El seu temple en Karnak es troba en un estat de conservació relativament bo, i en una de les parets es representa un mit de la creació en el que Jonsu es descriu com la gran serp que fertilissa l'Ou Còsmic en la creació del món.
La reputació de Jonsu com sanador es va estendre fòra d'Egipte; una estela registra cóm una princesa de Bekhten es va curar instantàneament d'una malaltia despuix de l'arribada d'una image de Jonsu. El rei Ptolomeo IV, en acabant de que es va curar d'una malaltia, es va cridar a sí mateixa Amat de Jonsu que protegix a la seua Majestad i aüixa als esperits malignes.
Els llocs del cult de Jonsu varen ser Menfis, Hibis i Edfu.
Sincretisme[editar | editar còdic]
Se li va fusionar en el deu Iah, prenent el seu nou aspecte i funcions. És possible que durant l'Imperi Mig ocorreguera la seua inclusió en les regions de Gebelein i Tebas, prenent els atributs d'Osiris, Ptah, Hathor i Thot, afiançant-se en l'Imperi Nou en integrar-se en la mitologia local. En el nort, Herishef va poder ser una forma de Jonsu.
Epítets[editar | editar còdic]
Se li assignen els epítets de “Passador de la joventut”, “El que travessa” o “El viager” (com a deu llunar).
Cult[editar | editar còdic]
El seu temple principal es troba en Karnak, dins del recint del temple d'Amón.
En Kom Ombo va ser adorat com a fill de Sobek i Hathor.
Nom teofòric[editar | editar còdic]
El seu nom forma part de noms d'autoritats com Dyedjonsuefanj, Sum sacerdot d'Amón en Tebas.
Referències[editar | editar còdic]
- Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
- Geraldine Pinch (2002). Handbook of Egyptian Mythology. Khepri (Khepry, Khopri). Santa Barbara, California: ABC-CLIO. pp. 156. ISBN 1-57607-242-8
- «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
- Thode, Rosa. El panteón egipcio, en egiptologia.org
- Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
- Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
- Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
- Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
- Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
- Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jonsu.