Diferència entre les revisions de "Gaucho"
| (No es mostren 27 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Gaucho1868b.jpg|right|thumb|<center>Gaucho argentí en l'any [[1868]]</center>]] | |
| − | + | '''Gaucho''' (gaucho en [[castellà]]) és un terme d'us general per a descriure als residents de parts d'[[Argentina]], d'[[Uruguai]] i de la regió [[sur]] de [[Brasil]] (estat del Rio Grande do Sul). | |
| − | + | == Etimologia == | |
| − | + | Provablement el vocable [[quichua]] huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als òrfens. | |
| − | + | També existix l'hipòtesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocable chaouch, que en [[àrap]] significa arreador d’animals. | |
| − | + | La denominació s'aplicà generalment a l'element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d'espanyols en indígenes), encara que sense sentit racial sino ètnic ya que també foren gauchos els fills dels immigrants [[Europa|europeus]], els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida. | |
| − | + | == Àmbit == | |
| + | L'ambient del gaucho fon la planura que s'estén des de la [[Patagonia]] fins als confins orientals d'[[Argentina]], les serres i [[Trencall|trencalls]] del noroest argentí i sur de Tarija ([[Bolívia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho). | ||
| − | + | [[File:Gauchos.jpg |right|thumb|<center>Gauchos ballant</center>]] | |
| − | + | El procés evolutiu del gaucho i l'us d'eixa paraula se desenrollà sense solució de continuïtat. Diferents tipos de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de [[1810]], es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hagen segut poques al principi. El tercer tipo - que despuix es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït número. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la característica suficientment fort per a cridar l'atenció. | |
| − | + | Hàbils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea física, la seua altivea, el seu caràcter reservat i melancòlic. | |
| + | Casi totes les faenes eren realisades a [[cavall]], animal que va constituir el seu millor companyó i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la doma i el rodeig de facenda, les travessies, eren realisades per estos ginets, que feyen del [[cavall]] el seu millor instrument. | ||
| + | |||
| + | Quan el país convocà als seus fills per a lluitar per l'independència, els gauchos ingressaren en les files patriotes. L'audàcia, l'habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, varen fer d’ells uns excelents soldats. | ||
| + | |||
| + | Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l'Alt Perúa les órdens del General [[Manuel Belgrano]] o en el General [[José de San Martín]] en [[Chacabuco]] i [[Maipu]]. | ||
| + | |||
| + | En el nort del país atres hòmens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, fent la [[Guerra Gaucha]]. | ||
[[Categoria:Cultura]] | [[Categoria:Cultura]] | ||
[[Categoria:Cultura Argentina]] | [[Categoria:Cultura Argentina]] | ||
Última revisió del 16:32 17 set 2024
Gaucho (gaucho en castellà) és un terme d'us general per a descriure als residents de parts d'Argentina, d'Uruguai i de la regió sur de Brasil (estat del Rio Grande do Sul).
Etimologia[editar | editar còdic]
Provablement el vocable quichua huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als òrfens.
També existix l'hipòtesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocable chaouch, que en àrap significa arreador d’animals.
La denominació s'aplicà generalment a l'element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d'espanyols en indígenes), encara que sense sentit racial sino ètnic ya que també foren gauchos els fills dels immigrants europeus, els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida.
Àmbit[editar | editar còdic]
L'ambient del gaucho fon la planura que s'estén des de la Patagonia fins als confins orientals d'Argentina, les serres i trencalls del noroest argentí i sur de Tarija (Bolívia), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en Brasil (gaúcho).
El procés evolutiu del gaucho i l'us d'eixa paraula se desenrollà sense solució de continuïtat. Diferents tipos de gaucho existiren en Argentina ans de 1810, es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hagen segut poques al principi. El tercer tipo - que despuix es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït número. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la característica suficientment fort per a cridar l'atenció.
Hàbils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea física, la seua altivea, el seu caràcter reservat i melancòlic.
Casi totes les faenes eren realisades a cavall, animal que va constituir el seu millor companyó i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la doma i el rodeig de facenda, les travessies, eren realisades per estos ginets, que feyen del cavall el seu millor instrument.
Quan el país convocà als seus fills per a lluitar per l'independència, els gauchos ingressaren en les files patriotes. L'audàcia, l'habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, varen fer d’ells uns excelents soldats.
Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l'Alt Perúa les órdens del General Manuel Belgrano o en el General José de San Martín en Chacabuco i Maipu.
En el nort del país atres hòmens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, fent la Guerra Gaucha.