Diferència entre les revisions de "Monarquia"
| (No es mostren 17 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[File:Símbolos de la Monarquía Española.png|thumb|250px|Símbols de la monarquia espanyola]] | |
| − | + | La '''monarquia''' és una forma de govern a on el càrrec suprem d'un Estat és vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este càrrec és el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: [[rei]], [[Emperador (Títul)|emperador]], [[sar]], [[kàiser]], etc. | |
| − | + | L'estat que és regit per un monarca, també pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia. | |
| − | + | A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per [[Deu]]. En l'antic [[Egipte]], per eixemple, el [[faraó]] era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals. | |
| − | + | En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En [[Europa]], s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de [[Sobirania popular|sobirania popular]]. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage. | |
| − | + | Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial. | |
| + | Per atra banda, es parla de l'existencia de monarquies hibrides quant el sistema de govern és troba a mig camí entre la monarquia absoluta i la constitucional. En estos casos, el monarca es ve obligat a cedre part del seu poder, pero manté una important influencia política. | ||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Sobirania popular]] | ||
| + | * [[Sobirania nacional]] | ||
| + | |||
| + | |||
[[Categoria:Política]] | [[Categoria:Política]] | ||
| + | [[Categoria:Dret constitucional]] | ||
| + | [[Categoria:Ciència política]] | ||
| + | [[Categoria:Definicions]] | ||
Última revisió del 17:22 4 set 2024
La monarquia és una forma de govern a on el càrrec suprem d'un Estat és vitalici i es designa, generalment, per mig d'un orde hereditari. Qui ocupa este càrrec és el monarca, encara que d'acort a la estructura juridica del govern o de la regió, pot rebre diverses noms: rei, emperador, sar, kàiser, etc.
L'estat que és regit per un monarca, també pot rebre el nom de regne, ademés de monarquia.
A lo llarc de l'història, moltes monarques han segut consagrats sobre la base de la divinitat de la seua persona o com ungits per Deu. En l'antic Egipte, per eixemple, el faraó era considerat com una deitat, a l'igual que certs governants orientals.
En l'actualitat, la majoria de les monarquies que encara seguixquen han modificat la seua esencia i han perdut poder, en l'excepció d'algunes nacions africanes i asiatiques. En Europa, s'han transformat en monarquies constitucionals o parlamentaries, baix un regimen democràtic i de sobirania popular. En estos casos, el monarca manté un paper especialment representatiu, simbolic i, en algu cas, d'arbitrage.
Estos regimens, per tant, se diferencian de la monarquia absoluta, a on el monarca te el poder total en térmens polítics (no existix la divisió de poders). D'esta forma, el monarca dispon del control dels organs llegislatius i del poder judicial.
Per atra banda, es parla de l'existencia de monarquies hibrides quant el sistema de govern és troba a mig camí entre la monarquia absoluta i la constitucional. En estos casos, el monarca es ve obligat a cedre part del seu poder, pero manté una important influencia política.