Diferència entre les revisions de "Berlinita"
Aparència
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: [[ferro]] i silici. | Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: [[ferro]] i silici. | ||
== Referències == | == Referències == | ||
<references/> | <references/> | ||
Última revisió del 11:59 10 maig 2026

La berlinita és un mineral de la classe dels minerals fosfats. Fon descoberta en l'any 1868 en una mina de la província de Värmland, en Suècia,[1] sent nomenada aixina en honor de Nils J. Berlin, farmacòlec suec.
Característiques
[editar | editar còdic]És un fosfat anhidro d'alumini. És l'anàlec del quars, en alumini i fòsfor en lloc de silici, per lo que tenen abdós minerals la mateixa estructura cristalina. Presenta la mateixa inversió tèrmica que el quars, pero a menys temperatura.
Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: ferro i silici.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ C.W. Blomstrand (1868). Om Westanå mineralier (en suec), pp. 197-212.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jayaraman, A.; Wood, D.L.; Maines, R.G. (1987). «High-pressure Raman study of the vibrational modes in AlPO4 and SiO2 (α-quartz)». Physical Review (en inglés). B 35: 8316-8321
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Berlinita.