Diferència entre les revisions de "Silici"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «220px|miniaturadeimagen|Berlinita El silici (del llatí: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en…»)
 
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Berlinite.jpg|220px|miniaturadeimagen|Berlinita]]
+
[[File:Silicon.jpg|thumb|250px|Silici]]
 +
 
 +
[[File:Si-polvo.jpg|thumb|250px|Pols de Silici]]
 +
 
 
El silici (del [[llatí]]: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements de símbol Si.​ És el segon element més abundant en la [[corfa terrestre]] (25.7 % en pes)​ despuix de l'[[oxigen]]. Es presenta en forma amorfa i cristalisada; el primer és un pols de color pardo, més actiu que la variant cristalina, que es presenta en octaedres de color [[blau]] [[Gris|grisenc]] i lluentor metàlica.
 
El silici (del [[llatí]]: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements de símbol Si.​ És el segon element més abundant en la [[corfa terrestre]] (25.7 % en pes)​ despuix de l'[[oxigen]]. Es presenta en forma amorfa i cristalisada; el primer és un pols de color pardo, més actiu que la variant cristalina, que es presenta en octaedres de color [[blau]] [[Gris|grisenc]] i lluentor metàlica.
  
Llínea 19: Llínea 22:
 
* Fabricació de vidre per a finestres i aïllants
 
* Fabricació de vidre per a finestres i aïllants
 
* S'usa en làsers per a obtindre una llum en una llongitut d'ona de 456 nm
 
* S'usa en làsers per a obtindre una llum en una llongitut d'ona de 456 nm
* La silicona s'usa en medicina en implants de sen i lents de contacte
+
* La silicona s'usa en medicina en implants de sen i lents de contacte  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
Llínea 34: Llínea 37:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Berlinite}}
+
{{Commonscat|Silicon}}
  
 
[[Categoria:Minerals]]
 
[[Categoria:Minerals]]

Última revisió del 16:10 29 abr 2024

Silici
Pols de Silici

El silici (del llatí: sílex) és un element químic metaloide, número atómico 14 i situat en el grup 14 de la taula periòdica dels elements de símbol Si.​ És el segon element més abundant en la corfa terrestre (25.7 % en pes)​ despuix de l'oxigen. Es presenta en forma amorfa i cristalisada; el primer és un pols de color pardo, més actiu que la variant cristalina, que es presenta en octaedres de color blau grisenc i lluentor metàlica.

Característiques[editar | editar còdic]

Les seues propietats són intermiges entre les del carbono i el germani. En forma cristalina és molt dur i poc soluble i presenta una lluentor metàlica color grisenc.

El silici constituïx un 28 % de la corfa terrestre. No existix en estat lliure, sino que es troba en forma de diòxit de silici i de silicats complexos.

Aplicacions[editar | editar còdic]

S'utilisa en aleacions, en el decantament de les silicones, en l'indústria de la ceràmica tècnica i, degut a que és un material semiconductor molt abundant, té un interés especial en l'indústria electrònica i microelectrònica com a material bàsic per a la creació de chips que es poden implantar en transistors, piles solars i una gran varietat de circuits electrònics.

El diòxit de silici (arena i argila) és un important constituent del formigó i les rajoles.

Atres importants usos del silici són:

  • Com a material refractario, s'usa en ceràmiques, vidriats i esmaltats
  • Com a element fertilisant en forma de mineral primari ric en silici, per a l'agricultura
  • Com a element d'aleació en fundició
  • Fabricació de vidre per a finestres i aïllants
  • S'usa en làsers per a obtindre una llum en una llongitut d'ona de 456 nm
  • La silicona s'usa en medicina en implants de sen i lents de contacte

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Diccionario de ciencias. Editorial Complutense. 2000. ISBN 9788489784802
  • Kreutzmann, A., Photon International, May 2006, 26-34
  • Kriestad, K. et al., en Proc. of the 19th European PVSEC, Paris 2004, 568-571
  • Soric, A. et al., en Proc. of the 21st European PVSEC, Dresden 2006, 1000-1004

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons