Diferència entre les revisions de "Àgata"
| (No se mostren 7 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Agate 1 (29790070266).jpg|thumb| | + | [[File:Agate 1 (29790070266).jpg|thumb|250px|Àgata]] |
L''''àgata''' és una pedra preciosa varietat del [[quars]], en realitat és un tipo de [[calcedònia]] que deriva del quars i que es caracterisa per tindre franges de diversos colors entreverades. És utilisada en joyeria i com a decoració. | L''''àgata''' és una pedra preciosa varietat del [[quars]], en realitat és un tipo de [[calcedònia]] que deriva del quars i que es caracterisa per tindre franges de diversos colors entreverades. És utilisada en joyeria i com a decoració. | ||
| + | |||
| + | == Caracteristiques == | ||
| + | [[File:Agate 23 (48609868172).jpg|thumb|250px|Àgata]] | ||
| + | L'àgata no és un mineral específic, sino un conjunt de varietats microcristalines del quars (sílice). En realitat, són varietats de calcedonia que presenten bandes de varis colors poc contrastats. La diferència de colors apareix perque en cada zona l'estructura i el número d'inclusions en la calcedonia varia, en lo que canvien les seues propietats. | ||
| + | |||
| + | L'àgata es troba en roques volcàniques el tamany de les quals pot variar des de milímetros a varis metros. Es caracterisa per presentar una série de bandes concèntriques de colors similars, opacs i translúcits, que recorden el tall d'un tronc d'arbre en sentit circular. Pot adoptar diverses formes i presentar-se en moltes varietats. És una roca dura i resistent als reactius químics. | ||
| + | |||
| + | Existixen algunes varietats, que en realitat són calcedonia en distintes inclusions, com a àgata dendrítica (també cridada àgata musgosa o pedra mocha), àgata de paisage, [[ònix]] o ónice, àgata de fòc, sardònix o sardònica, ònix negre, àgata blava, entre unes atres. Reben estos noms pels colors i dibuixos que formen les seues bandes. | ||
Els jaciments més importants de àgates se encontren en [[Brasil]], [[Uruguai]], [[Argentina]], [[Índia]] i [[Madagascar]]. | Els jaciments més importants de àgates se encontren en [[Brasil]], [[Uruguai]], [[Argentina]], [[Índia]] i [[Madagascar]]. | ||
| + | |||
| + | == Aplicacions == | ||
| + | |||
| + | === Aplicacions artístiques === | ||
| + | [[File:Agate cup - Faberge (Fersman museum).jpg|thumb|250px|Copa d'Àgata]] | ||
| + | L'àgata, i les varietats de que és tipo, han suministrat les pedres dures més adequades per al gravat. Un dels més notables i al mateix temps una de les majors pedres d'esta espècie representa a [[Aleixandre Magne]]. El cap té un relleu molt particular i la pedra està montada en un magnífic engarsat d'[[or]] esmaltat. | ||
| + | |||
| + | Una atra figura en àgata calcedonia representa el bou dionisíaco, el cos cenyit en una guirnalda d'hedra, el cap baix i el tirso als seus peus. Dalt, en el camp, es llig la firma del famós gravador Hillo. Célebre per la bellea del seu treball, este camafeo és un dels monuments de primer orde que nos ha llegat l'antiguetat. | ||
| + | |||
| + | Com a mostra de gravat modern en cornalina es pot citar la pedra célebre coneguda com a sagell de Miguel Àngel. En el mateix sàtirs i bacants d'abdós sexes celebren al deu del vi: uns beuen, uns atres mesuren, uns atres duen canastillos plens de raïms. Dos genis alats tendixen un vel que nuguen a troncs de [[vinya]]. En mig de la composició es distinguix el cap d'un [[cavall]]. A l'esquerra es veu un grup de dos dònes carregant una a una atra una canasta al cap. En el exergo, un bell paisage representa un riu canalisat entre dos tossals i un home assentat a la marge d'este riu està peixcant a la canya. | ||
| + | |||
| + | === Aplicacions industrials === | ||
| + | Industrialment s'utilisa principalment per a realisar ornaments de distints tipos: pines, fermalls, pisapapers etcétera. Ademés per la seua durea i resistència als àcits s'utilisa en la realisació de morters destinats a la mescla de reactius químics. Per les seues característiques físiques també és òptim per a l'acabament de materials de [[cuiro]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Calcedònia]] | * [[Calcedònia]] | ||
* [[Ònix]] | * [[Ònix]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [http://gemstone.org/gem-by-gem/english/agate.html Agata.ICA (International Coloured Gemstone Association)] | ||
| + | * [https://www.mindat.org/min-51.html «Agate». www.mindat.org] | ||
| + | * [http://www.uned.es/cristamine/gemas/grupos/silice/silicript.htm «Cuarzo o sílice criptocristalino». Crista-Mine] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Dieulafait, Luis. ''Piedras preciosas''. (1886) | ||
| + | * Moxon, T.; Reed, S. J. B. (2006-10). «Agate and chalcedony from igneous and sedimentary hosts aged from 13 to 3480 Ma: a cathodoluminescence study». Mineralogical Magazine (en [[anglés]]) 70 (5): 485-498. ISSN 0026-461X. doi:10.1180/0026461067050347 | ||
| + | * Walger, Eckart; Mattheß, Georgvon; Seckendorff, Volker; Liebau, Friedrich (1 de agosto de 2009). «The formation of agate structures: models for silica transport, agate layer accretion, and for flow patterns and flow regimes in infiltration channels». Neues Jahrbuch für Mineralogie - Abhandlungen (en anglés) | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 19:10 14 set 2023
.jpg)
L'àgata és una pedra preciosa varietat del quars, en realitat és un tipo de calcedònia que deriva del quars i que es caracterisa per tindre franges de diversos colors entreverades. És utilisada en joyeria i com a decoració.
Caracteristiques[editar | editar còdic]
.jpg)
L'àgata no és un mineral específic, sino un conjunt de varietats microcristalines del quars (sílice). En realitat, són varietats de calcedonia que presenten bandes de varis colors poc contrastats. La diferència de colors apareix perque en cada zona l'estructura i el número d'inclusions en la calcedonia varia, en lo que canvien les seues propietats.
L'àgata es troba en roques volcàniques el tamany de les quals pot variar des de milímetros a varis metros. Es caracterisa per presentar una série de bandes concèntriques de colors similars, opacs i translúcits, que recorden el tall d'un tronc d'arbre en sentit circular. Pot adoptar diverses formes i presentar-se en moltes varietats. És una roca dura i resistent als reactius químics.
Existixen algunes varietats, que en realitat són calcedonia en distintes inclusions, com a àgata dendrítica (també cridada àgata musgosa o pedra mocha), àgata de paisage, ònix o ónice, àgata de fòc, sardònix o sardònica, ònix negre, àgata blava, entre unes atres. Reben estos noms pels colors i dibuixos que formen les seues bandes.
Els jaciments més importants de àgates se encontren en Brasil, Uruguai, Argentina, Índia i Madagascar.
Aplicacions[editar | editar còdic]
Aplicacions artístiques[editar | editar còdic]
.jpg)
L'àgata, i les varietats de que és tipo, han suministrat les pedres dures més adequades per al gravat. Un dels més notables i al mateix temps una de les majors pedres d'esta espècie representa a Aleixandre Magne. El cap té un relleu molt particular i la pedra està montada en un magnífic engarsat d'or esmaltat.
Una atra figura en àgata calcedonia representa el bou dionisíaco, el cos cenyit en una guirnalda d'hedra, el cap baix i el tirso als seus peus. Dalt, en el camp, es llig la firma del famós gravador Hillo. Célebre per la bellea del seu treball, este camafeo és un dels monuments de primer orde que nos ha llegat l'antiguetat.
Com a mostra de gravat modern en cornalina es pot citar la pedra célebre coneguda com a sagell de Miguel Àngel. En el mateix sàtirs i bacants d'abdós sexes celebren al deu del vi: uns beuen, uns atres mesuren, uns atres duen canastillos plens de raïms. Dos genis alats tendixen un vel que nuguen a troncs de vinya. En mig de la composició es distinguix el cap d'un cavall. A l'esquerra es veu un grup de dos dònes carregant una a una atra una canasta al cap. En el exergo, un bell paisage representa un riu canalisat entre dos tossals i un home assentat a la marge d'este riu està peixcant a la canya.
Aplicacions industrials[editar | editar còdic]
Industrialment s'utilisa principalment per a realisar ornaments de distints tipos: pines, fermalls, pisapapers etcétera. Ademés per la seua durea i resistència als àcits s'utilisa en la realisació de morters destinats a la mescla de reactius químics. Per les seues característiques físiques també és òptim per a l'acabament de materials de cuiro.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Agata.ICA (International Coloured Gemstone Association)
- «Agate». www.mindat.org
- «Cuarzo o sílice criptocristalino». Crista-Mine
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dieulafait, Luis. Piedras preciosas. (1886)
- Moxon, T.; Reed, S. J. B. (2006-10). «Agate and chalcedony from igneous and sedimentary hosts aged from 13 to 3480 Ma: a cathodoluminescence study». Mineralogical Magazine (en anglés) 70 (5): 485-498. ISSN 0026-461X. doi:10.1180/0026461067050347
- Walger, Eckart; Mattheß, Georgvon; Seckendorff, Volker; Liebau, Friedrich (1 de agosto de 2009). «The formation of agate structures: models for silica transport, agate layer accretion, and for flow patterns and flow regimes in infiltration channels». Neues Jahrbuch für Mineralogie - Abhandlungen (en anglés)
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Àgata.