|
|
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[File:Imhotep, donated by Padisu MET DP164134.jpg|thumb|250px|Estàtua d'Imhotep]] | + | #REDIRECCIÓ [[Imhotep (Erudit)]] |
| − | | |
| − | '''Imhotep''' (en [[grec]] Ἰμούθης; pronunciació en [[castellà]]: Im-jo-tep) (aprox. 2690 - 2610 a. C.), o '''Imutes''', va ser un erudit egipcíac polímata, sabi, inventor, mege, matemàtic, astrònom i el primer ingenier i arquitecte conegut en l'història.
| |
| − | | |
| − | Sum sacerdot d'Heliópolis, va ser chati del [[faraó]] Necherjet Dyeser (Zoser), i va dissenyar la Piràmide escalonada de Saqqara, durant la [[dinastia III]]. El significat de la paraula Imhotep és «el que ve en pau».
| |
| − | | |
| − | És el primer científic el nom del qual ha aplegat fins al present. No solament era mege, també era matemàtic, ingenier, arquitecte i astrònom: açò indica que tenia els coneiximents operatius d'aritmètica i geometria necessaris per a manejar aquelles disciplines.
| |
| − | | |
| − | == Mege ==
| |
| − | | |
| − | L'importància de la medicina egipcíaca es traduïx en la figura d'Imhotep, considerat com el fundador de la medicina egipcíaca, i autor del [[papir]] Edwin Smith sobre curació, dolències i observacions anatòmiques (encara que este text provablement va ser escrit al voltant de l'any 1700 a. C., en afegitons d'atres meges). La concepció mític-religiosa de la malaltia, en l'Egipte d'Imhotep, conduïa a un enfocament màgic-religiós i empíric a la teràpia mèdica. És dir, una combinació de ritos, pràctiques quirúrgiques i un extens recetari farmacològic. També es registren alguns intents de racionalisació, com els que s'aprecien en el papir Smith, que descriu 48 casos clínics sense mencionar causes ni tractaments màgics i aportant un enfocament racional sobre el tractament de certes [[Malaltia|malalties]] i les ferides.
| |
| − | | |
| − | En este text Imhotep recomana l'us de baf d'opiàceos com anestèsic. Descriu observacions anatòmiques, l'examen, diagnòstic, tractament i pronòstic de numeroses ferides en tot detall. Els tractaments són racionals, i en un sol cas es recorre a remeis màgics. El papir conté les primeres descripcions de sutures craneals, de la meninge, la superfície externa del [[cervell]], del líquit cefalorraquídeo, i de les pulsacions intracraneanes. Segons un gravat d'una llosa sepulcral en Saqqara, Imhotep preconisava l'aplicació de pressió en les artèries carótides per a calmar el mal de cap, en disminuir el fluix de [[sanc]] al cervell. Imhotep afirmava que el pols era un índex del [[cor]] i de les condicions del malalt.
| |
| − | | |
| − | == Arquitecte ==
| |
| − | [[File:Sakkara 02.jpg|thumb|250px|Complex funerari de la Piràmide Escalonada de Saqqara]]
| |
| − | | |
| − | Imhotep va ser l'autor del complex funerari de la Piràmide Escalonada de Saqqara, prop de Menfis6 en temps del rei Dyeser (2650 a. C.). La piràmide va necessitar l'extracció, transport i montage de mils de tonellades de [[pedra]] calcàrea, desafiu notable ya que, fins a eixe moment, tal material mai s'havia utilisat en grans construccions, per a les que s'usaven [[Rajola|rajoles]] de [[fanc]] sense còure ([[atobó]]), fàcils de fer i barats.
| |
| − | | |
| − | Un gran problema tècnic era el pes de la pedra: Imhotep ho va solucionar en part usant blocs relativament chicotets, més fàcils de transportar i manejar. Per una atra part, les columnes són decoratives o estan adossades als murs, sense sustentar molt pes. Cal tindre en conte que en esta época el metal utilisat en ferramentes era el [[coure]], poc adequat per a estos treballs.
| |
| − | | |
| − | Va tindre que organisar tot el procés de construcció, controlar el treball de centenars d'obrers, i realisar la primera ciutat funerària: rodejada per una muralla d'uns mil cinccents metros de perímetro, va construir diverses edificacions com decorat, i cap al centre va erigir una piràmide de sis grades en una altura de xixanta metros. A la seua volta, es va excavar en la roca del terreny, baixe la piràmide, la que seria la tomba de Dyeser (Zoser) i un conjunt de galeries per a almagasenar mils de vasijas funeràries, moltes gravades en els noms dels seus predecessors.
| |
| − | | |
| − | == Imhotep com a deu ==
| |
| − | Durant sigles, els egipcíacs varen considerar a Imhotep com el [[deu]] de la medicina i el saber i se li representa assentat, com als escrigues, en un papir desplegat sobre els seus [[Genoll|genolls]], tocat en una conya. Certament, en l'época de Ptolomeo va ser elevat a ranc de deu.
| |
| − | | |
| − | En l'Imperi Nou va ser venerat com a patró dels escrigues i deificat en el periodo tardà d'Egipte, per ad açò va ser identificat en [[Nefertum]], fill de [[Ptah]] i [[Nut]] (o [[Sejmet]]). Posteriorment se li va vincular al deu [[Thot]] –una pràctica comuna en l'Antic Egipte–. La seua veneració com a protector dels escrigues es deu a una de les seues grans innovacions relacionades en la millora de l'escritura gràcies a l'utilisació d'una [[tinta]] més eficaç feta a partir d'ahumar l'[[aigua]], procediment que va ser incorporat per atres cultures i civilisacions posteriors.
| |
| − | | |
| − | El seu cult principal estava en Menfis. També va ser venerat en Tebas, File i Deir el-Medina, en l'época ptolemaica, junt a [[Hathor]], [[Maat]] i [[Amenhotep]], un atre ingenier deificat. El seu prestigi era tan gran que la seua fama va aplegar fins als grecs, que ho coneixien com Imutes i li varen assimilar al seu deu [[Asclepio]], el [[Esculapio]] [[Antiga Roma|romà]].
| |
| − | | |
| − | == Imhotep en la cultura popular ==
| |
| − | Imhotep ha inspirat diversos personages de la cultura popular, encara que en la majoria de casos solament ha segut utilisat el seu nom i l'orige egipcíac, desvirtuant la seua personalitat real i els seus guanys.
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | | |
| − | * Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
| |
| − | * Blázquez, José María. Dioses, mitos y rituales de los semitas occidentales en la antigüedad
| |
| − | * Coronado, Martí P. (Junio de 2017). «IMHOTEP, EL GRAN MAGO DE EGIPTO». Revista Más Allá de la Ciencia. (339): 70-78
| |
| − | * H. Brown, Samuel. Diccionario de Mitología Egipcia
| |
| − | * Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
| |
| − | * Orlando Mejía Rivera Introducción crítica a la historia de la Medicina. Universidad de Caldas, 1999; pág. 447. ISBN 958-8041-19-8
| |
| − | * Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
| |
| − | * Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
| |
| − | | |
| − | ==Bibliografia ==
| |
| − | * Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
| |
| − | * Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
| |
| − | * Cormack, Maribelle (1965). Imhotep: Builder in stone. New York, NY: Franklin Watts
| |
| − | * Dawson, Warren R. (1929). Magician and Leech: A study in the beginnings of medicine with special reference to ancient Egypt. London, UK: Methuen
| |
| − | * Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
| |
| − | * Hurry, Jamieson B. (2014). Imhotep: The Egyptian god of medicine (reprint edición). Oxford, UK: Traffic Output. ISBN 978-0-404-13285-9
| |
| − | * Jordan, Michael. Enciclopedia de los dioses
| |
| − | * Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
| |
| − | * Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
| |
| − | * Risse, Guenther B. (1986). «Imhotep and medicine — a re-evaluation». Western Journal of Medicine 144 (5): 622-624. PMC 1306737. PMID 3521098.
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | {{Commonscat|Imhotep}}
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Mitologia]]
| |
| − | [[Categoria:Mitologia egípcia]]
| |
| − | [[Categoria:Deus egipcíacs]]
| |
