Diferència entre les revisions de "Nino"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Nino''' o '''Nĭnus''' va ser un personage de llegenda (se'l relaciona en el llegendari rei Nemrod de Mesopotàmia), i és referit com el rei fundador…») |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
A la mort de Nino, despuix de 52 anys de regnat cap al 2189 a. C. Semíramis es va encarregar del govern de l'imperi, que va conseguir estendre fins a Etiopia i l'Índia, erigint un monument funerari a la memòria de Nino, prop de Babilònia, que més tart seria escenari d'inspiració de l'obra ''Píramo i Tisbe''. | A la mort de Nino, despuix de 52 anys de regnat cap al 2189 a. C. Semíramis es va encarregar del govern de l'imperi, que va conseguir estendre fins a Etiopia i l'Índia, erigint un monument funerari a la memòria de Nino, prop de Babilònia, que més tart seria escenari d'inspiració de l'obra ''Píramo i Tisbe''. | ||
| − | La romançada entre Nino i Semíramis ha inspirat diferents obres artístiques des del [[sigle II]] en els fragments de la romançada de Nino de l'autor grec Longo. Mosaics trobats en Antioquia d'Orontes representen escenes relacionades en Nino i Semíramis. Per la seua banda, [[Lope de Vega]] li va dedicar el sonet CLXXXVII de les seues Rimes titulat ''Al rei Nino, Semíramis famosa''. | + | La romançada entre Nino i Semíramis ha inspirat diferents obres artístiques des del [[sigle II]] en els fragments de la romançada de Nino de l'autor grec Longo. Mosaics trobats en Antioquia d'Orontes representen escenes relacionades en Nino i Semíramis. Per la seua banda, [[Lope de Vega]] li va dedicar el sonet CLXXXVII de les seues Rimes titulat ''Al rei Nino, Semíramis famosa''. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 18:45 6 nov 2024
Nino o Nĭnus va ser un personage de llegenda (se'l relaciona en el llegendari rei Nemrod de Mesopotàmia), i és referit com el rei fundador del primer imperi d'Assíria segons fonts del periodo helenístic i ulteriors, al que s'atribuïx l'epònim de la ciutat de Nínive, Ninua, que es va convertir, durant el regnat de Senaquerib, en una de les ciutats més grans del món antic.
Segons la tradició, Nino, fill de la divinitat Baal, va conseguir conquistar la totalitat d'Assíria en el respal del rei d'Aràbia Ariaeo.
Durant el sege a la ciutat de Bactriana, va conéixer a l'esposa del seu oficial Menón, Semíramis, de qui es va enamorar i desposà despuix de forçar el suïcidi del seu marit.
A la mort de Nino, despuix de 52 anys de regnat cap al 2189 a. C. Semíramis es va encarregar del govern de l'imperi, que va conseguir estendre fins a Etiopia i l'Índia, erigint un monument funerari a la memòria de Nino, prop de Babilònia, que més tart seria escenari d'inspiració de l'obra Píramo i Tisbe.
La romançada entre Nino i Semíramis ha inspirat diferents obres artístiques des del sigle II en els fragments de la romançada de Nino de l'autor grec Longo. Mosaics trobats en Antioquia d'Orontes representen escenes relacionades en Nino i Semíramis. Per la seua banda, Lope de Vega li va dedicar el sonet CLXXXVII de les seues Rimes titulat Al rei Nino, Semíramis famosa.
Referències[editar | editar còdic]
- Doro Levi, "The Novel of Ninus and Semiramis" Proceedings of the American Philosophical Society 87:5, Papers on Archaeology, Ecology, Ethnology, History, Paleontology, Physics, and Physiology (May 5, 1944), pp. 420-428
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- Hadad, Husni & Mja'is, Salim (1993) Ba'al Haddad, A Study of Ancient Religious History of Syria
- Haussig, Hans Wihelm (1965). Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient. Stuttgart: E. Klett.
- Hooke, S. H. Babylonian and Assyrian Religion
- Jastrow, Jr., Morris (1911). Aspects of Religious Belief and Practice in Babylonia and Assyria. Nueva York y Londres: G.P. Putnam's Sons. p. 648