Diferència entre les revisions de "Adapa"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Adapa''', el primer dels Sèt Sabis mesopotàmics, va ser una figura mítica en la mitologia mesopotàmica que, sense saber-ho, es va negar a rebre el d…») |
|||
(No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Legenda == | == Legenda == | ||
− | Adapa era un home mortal, un sabi o sacerdot en el temple d'[[Ea]] (Enki per als sumeris), el deu del coneiximent i del saber de la ciutat d'Eridu, que va dur les arts de la civilisació a eixa ciutat. El deu li va concedir gran saber, pero no l'immortalitat. Un dia, mentres peixcava en la mar, es va alçar un fort vent i va bolcar la seua embarcació. Adapa, enujat, va trencar les ales de [[Ninlil]] el Vent del Sur, que havia bolcat la seua barca de peixca, impedint que bufara per sèt dies. Per tal acció, va ser cridat a la presència d'[[Anu]], el pare dels deus. Ea, el seu deu patró, li va advertir que tenia que disculpar-se humilment per les seues accions, pero no prendre cap beguda ni menjar mentres estiguera en els cels o eixe menjar li provocaria la mort. Anu, impressionat per la sinceritat d'Adapa, en lloc d'oferir-li el menjar de la mort, li va oferir el menjar de l'immortalitat, pero Adapa, fent cas del consell d'Ea, la va rebujar i aixina va perdre l'oportunitat d'haver alcançat l'immortalitat. | + | Adapa era un home mortal, un sabi o sacerdot en el temple d'[[Ea]] (Enki per als sumeris), el deu del coneiximent i del saber de la ciutat d'Eridu, que va dur les arts de la civilisació a eixa ciutat. El deu li va concedir gran saber, pero no l'immortalitat. Un dia, mentres peixcava en la mar, es va alçar un fort vent i va bolcar la seua embarcació. Adapa, enujat, va trencar les ales de [[Ninlil]] el Vent del Sur, que havia bolcat la seua barca de peixca, impedint que bufara per sèt dies. Per tal acció, va ser cridat a la presència d'[[Anu]], el pare dels deus. Ea, el seu deu patró, li va advertir que tenia que disculpar-se humilment per les seues accions, pero no prendre cap beguda ni menjar mentres estiguera en els cels o eixe menjar li provocaria la mort. Anu, impressionat per la sinceritat d'Adapa, en lloc d'oferir-li el menjar de la mort, li va oferir el menjar de l'immortalitat, pero Adapa, fent cas del consell d'Ea, la va rebujar i aixina va perdre l'oportunitat d'haver alcançat l'immortalitat. |
== Referències == | == Referències == | ||
Llínea 26: | Llínea 26: | ||
* Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989 | * Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989 | ||
* Verbrugghe Gerald & John Wickersham 2000: Berossos & Manetho Introduced & Translated; Native Traditions in Mesopotamia & Egypt (ISBN 0-472-08687-1) | * Verbrugghe Gerald & John Wickersham 2000: Berossos & Manetho Introduced & Translated; Native Traditions in Mesopotamia & Egypt (ISBN 0-472-08687-1) | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | * [https://eldiccionariomitologico.blogspot.com/2017/10/adapa.html El Diccionario Mitologico] | ||
[[Categoria: Mitologia]] | [[Categoria: Mitologia]] |
Última revisió del 13:05 22 nov 2024
Adapa, el primer dels Sèt Sabis mesopotàmics, va ser una figura mítica en la mitologia mesopotàmica que, sense saber-ho, es va negar a rebre el dò de l'immortalitat. L'història, comunament coneguda com Adapa i el Vent del Sur està atestada per primera volta en el periodo casita (sigle XIV a. C.) en tablilles fragmentàries de Tell el-Amarna, aixina com en la biblioteca de Asurbanipal, en la Assíria del sigle VII a.C.
El mit mesopotàmic parla de sèt sabis antediluvians que varen ser enviats per Enki, el sapient deu d'Eridu, per a dur les arts de la civilisació a la humanitat. El primer d'ells, Adapa (Adán), també conegut com Uan, va introduir la pràctica dels correctes ritos religiosos com a sacerdot del temple d'Apsú en Eridu.
Els sabis es descriuen en la lliteratura mesopotàmica com a peixos-parellā, provablement la carpa, les espines de la qual s'han trobat associades en la primera capella d'Eridu. Adapa com a peixcador va ser retratat despuix iconográficament com un home peix.
Legenda[editar | editar còdic]
Adapa era un home mortal, un sabi o sacerdot en el temple d'Ea (Enki per als sumeris), el deu del coneiximent i del saber de la ciutat d'Eridu, que va dur les arts de la civilisació a eixa ciutat. El deu li va concedir gran saber, pero no l'immortalitat. Un dia, mentres peixcava en la mar, es va alçar un fort vent i va bolcar la seua embarcació. Adapa, enujat, va trencar les ales de Ninlil el Vent del Sur, que havia bolcat la seua barca de peixca, impedint que bufara per sèt dies. Per tal acció, va ser cridat a la presència d'Anu, el pare dels deus. Ea, el seu deu patró, li va advertir que tenia que disculpar-se humilment per les seues accions, pero no prendre cap beguda ni menjar mentres estiguera en els cels o eixe menjar li provocaria la mort. Anu, impressionat per la sinceritat d'Adapa, en lloc d'oferir-li el menjar de la mort, li va oferir el menjar de l'immortalitat, pero Adapa, fent cas del consell d'Ea, la va rebujar i aixina va perdre l'oportunitat d'haver alcançat l'immortalitat.
Referències[editar | editar còdic]
- Archibald H. Sayce, The Hibbert Lectures, 1887. Lectures on the Origin and Growth of Religion as illustrated by the Religion of the Ancient Babylonians, Wiliams & Norgate, London, 1897
- Black, Jeremy A.; Green, Anthony (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 162. ISBN 0714117056
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- E. Dhorme, Les religions de Babylone et d'Assyrie, París, 1949
- Mark, Joshua (2011), "The Myth of Adapa", Ancient History Encyclopedia
- Palmer, Abram Smythe "Babylonian influencia on The Biblia and popular creencia: "Tĕhôm and Tiâmat", "hades and satán": a comparativo Study of Genesis I. 2 (London, 1897)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cotterell, Arthur, ed. (1997), «Adapa», Oxford Dictionary of World Mythology, Oxford: Oxford University Press, ISBN 0-19-217747-8
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia: Creation, the Flood, Gilgemesh, and Others
- Donald A. Mackenzie, Myths of Babylonia and Assyria
- Jeremy Black y Anthony Green, Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia (Austin: University of Texas Press, 1992) ISBN 978-0-292-70794-8
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Miller, Douglas & R Mark Shipp 1993: An Akkadian Handbook (ISBN 0-931464-86-2)
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
- Stephanie Dalley, Myths from Mesopotamia, Oxford World's Classics, 1989
- Verbrugghe Gerald & John Wickersham 2000: Berossos & Manetho Introduced & Translated; Native Traditions in Mesopotamia & Egypt (ISBN 0-472-08687-1)