Diferència entre les revisions de "Nanše"
(Pàgina nova, en el contingut: «En la mitologia mesopotàmica, '''Nanši''' o '''Nanshe''' va ser deesa dels somis i les profecies. La seua ciutat principal era Nina. Habitu…») |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | En la [[mitologia mesopotàmica]], ''' | + | En la [[mitologia mesopotàmica]], '''Nanše''' o '''Nanshe''' va ser [[Deu|deesa]] dels somis i les profecies. La seua ciutat principal era Nina. |
Habitual en la pràctica de l'art de l'oniromancia, podia interpretar somis i intuir el futur de les persones. Per la seua alta categoria com profetisa, se li considerava capaç de vore el futur dels sers humans i de les deitats. Segons les fonts, [[Zaqar]], el mensager dels deus, enviava mensages divins a través dels somis de Nanshe. | Habitual en la pràctica de l'art de l'oniromancia, podia interpretar somis i intuir el futur de les persones. Per la seua alta categoria com profetisa, se li considerava capaç de vore el futur dels sers humans i de les deitats. Segons les fonts, [[Zaqar]], el mensager dels deus, enviava mensages divins a través dels somis de Nanshe. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
Els manantials de l'inframono estaven associats en la profecia, i Nanshe tenia una conexió especial en els mateixos. A lo manco una volta a l'any, Nanshe també participava com a juge dels actes de cada persona. | Els manantials de l'inframono estaven associats en la profecia, i Nanshe tenia una conexió especial en els mateixos. A lo manco una volta a l'any, Nanshe també participava com a juge dels actes de cada persona. | ||
| − | Va ensenyar l'habilitat de l'interpretació dels somis als sacerdots babilonis, els quals varen deprendre açò despuix de passar per una prova simbòlica de mort i resurrecció. Es diu que protegia als òrfens, a les viudes i als pobres. La seua escriva jefe era [[Nidaba]] (cada composició escrita per un escriva terminava en l'oració «Alabada siga Nanshe»), consort d'[[Haia]], era filla d'[[Enki]] i matrona d'[[Enlil]]. Se l'identifica en Lagash i el seu centre de cult era Sirar. | + | Va ensenyar l'habilitat de l'interpretació dels somis als sacerdots babilonis, els quals varen deprendre açò despuix de passar per una prova simbòlica de mort i resurrecció. Es diu que protegia als òrfens, a les viudes i als pobres. La seua escriva jefe era [[Nidaba]] (cada composició escrita per un escriva terminava en l'oració «Alabada siga Nanshe»), consort d'[[Haia]], era filla d'[[Enki]] i matrona d'[[Enlil]]. Se l'identifica en Lagash i el seu centre de cult era Sirar. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 09:26 11 nov 2024
En la mitologia mesopotàmica, Nanše o Nanshe va ser deesa dels somis i les profecies. La seua ciutat principal era Nina.
Habitual en la pràctica de l'art de l'oniromancia, podia interpretar somis i intuir el futur de les persones. Per la seua alta categoria com profetisa, se li considerava capaç de vore el futur dels sers humans i de les deitats. Segons les fonts, Zaqar, el mensager dels deus, enviava mensages divins a través dels somis de Nanshe.
Els manantials de l'inframono estaven associats en la profecia, i Nanshe tenia una conexió especial en els mateixos. A lo manco una volta a l'any, Nanshe també participava com a juge dels actes de cada persona.
Va ensenyar l'habilitat de l'interpretació dels somis als sacerdots babilonis, els quals varen deprendre açò despuix de passar per una prova simbòlica de mort i resurrecció. Es diu que protegia als òrfens, a les viudes i als pobres. La seua escriva jefe era Nidaba (cada composició escrita per un escriva terminava en l'oració «Alabada siga Nanshe»), consort d'Haia, era filla d'Enki i matrona d'Enlil. Se l'identifica en Lagash i el seu centre de cult era Sirar.
Referències[editar | editar còdic]
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Micha F. Lindemans
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- H. W. Haussig, Wörterbuch der Mythologie, I, Götter und Mythem im Vorderen Orient, Stuttgart, 1965, 40-41
- Heimann, Sandra Bart (29 de septiembre de 2016). The Biography of Goddess Inanna; Indomitable Queen of Heaven, Earth and Almost Everything: Her Story Is Womens Story (en inglés). Balboa Press. p. 554. ISBN 9781504358231
- Leick, Gwendolyn (1991). A Dictionary of Ancient Near Eastern Mythology. Londres y Nueva York: Routledge. p. 199. ISBN 9780415198110
- Loar, Julie (2013). Diosas para Cada Día: La Sabiduría de lo Divino Femenino. Editorial Kairós. p. 459. ISBN 9788499881423