Diferència entre les revisions de "Apòstrof"
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
L''''apòstrof''' és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un [[verp]], els [[Artícul|artículs]] definits i la [[preposició]] de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac. | L''''apòstrof''' és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un [[verp]], els [[Artícul|artículs]] definits i la [[preposició]] de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac. | ||
− | Els artículs definits el/lo, la, i la preposició de, s'apostrofen sempre davant d'una paraula que comença per vocal o hac muda. Per eixemple: d’albargina, l’home, l’universitat. Les excepcions són les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. | + | Els artículs definits el/lo, la, i la preposició de, s'apostrofen sempre davant d'una paraula que comença per vocal o hac muda. Per eixemple: d’albargina, l’home, l’universitat. Les excepcions són les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. Les [[Normes d'El Puig]] consideren un afegit artificiós no apostrofar l'artícul la davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat. |
+ | |||
+ | {{Plantilla:Gramàtica del valencià}} | ||
[[Categoria:Llingüística]] | [[Categoria:Llingüística]] |
Última revisió del 19:08 20 març 2023
L'apòstrof és un signe ortogràfic que s'utilisa davant o darrere d'una paraula. S'apostrofen els pronoms dèbils davant o darrere d'un verp, els artículs definits i la preposició de quan la següent paraula comence (en els pronoms també quan acabe) per vocal o hac.
Els artículs definits el/lo, la, i la preposició de, s'apostrofen sempre davant d'una paraula que comença per vocal o hac muda. Per eixemple: d’albargina, l’home, l’universitat. Les excepcions són les paraules que comencen per una semiconsonant: el huit, de hui; i el nom de les lletres: la em. Les Normes d'El Puig consideren un afegit artificiós no apostrofar l'artícul la davant d'una paraula femenina que comence per i, u àtona; i també apostrofen en este cas: l'indústria, l'humanitat.
|